Novel·la Decadentista: Característiques, Autors i Obres Clau

Novel·la Decadentista

La novel·la decadentista, dins la literatura europea de finals del segle XIX, va ser una de les últimes derivacions del romanticisme literari. El Modernisme la va introduir a Catalunya abans de 1900. Sota la influència del decadentisme, la novel·la va passar de la descripció a la suggestió: ara es tractava de reflectir una realitat interior, oculta i gairebé desconeguda, a partir de l'anàlisi dels conflictes interiors de personatges que desitgen autorealitzar-se. El culte a la bellesa i l'intent frustrat de creació artificiosa d'un paradís on aïllar-se i trobar la pau porta els autors a recrear situacions morboses, sensuals i prohibides. En aquesta novel·la de caràcter tan subjectiu, l'Art és exaltat com l'aspecte essencial de la vida. En aquest context, conceptes abstractes com la lletjor i el color són valorats estèticament, i l'erotisme i la sensualitat esdevenen temes freqüents. A més, les antítesis, la suggestió, l'impressionisme i els elements simbòlics tenen una especial importància en aquesta novel·la. Cal esmentar que les novel·les decadentistes tenen, tal com la rural, una fragmentació novel·lística.

Els artistes europeus més influents en aquest corrent eren Oscar Wilde i Gabriele D'Annunzio. Les obres decadentistes més importants són Camí de Llum, de Miquel de Palol, i Josafat, de Prudenci Bertrana.

Miquel de Palol

- Camí de Llum (1909): En aquesta novel·la, Miquel de Palol participa en els temes propis del decadentisme: el viatge que emprenen un pare i la seva filla, malalta de tuberculosi, en recerca de salut, en la qual passen per muntanya i per mar. Aquest argument és absorbit per un intens lirisme i per la descripció suggerent dels estats anímics dels personatges.

La novel·la Edmon d'Alfons Maseras desenvolupa també la temàtica decadentista: la llarga malaltia d'un tuberculós, amb el fons d'una relació amorosa.

Prudenci Bertrana

- Josafat: La novel·la Josafat (1906) és l'obra més destacada de Prudenci Bertrana. En aquesta obra recrea el mite de la bella i la bèstia a través de les relacions amoroses entre la prostituta Fineta i Josafat, el campaner de la catedral de Girona, que es debat entre el pecat de la luxúria (representat per Fineta) i el temor de Déu. Pepona, companya de Fineta, representa l'amor frustrat de la seva joventut en un medi rural idealitzat, i la possibilitat de compatibilitzar la luxúria amb els principis morals. L'autor hi fa servir la descripció impressionista i l'estil indirecte lliure de forma magistral. Altres obres d'aquest autor són Proses bàrbares, Els herois i Jo! Memòries d'un metge filòsof.