Formació de Mots en Català: Derivació i Morfologia

Estructura Lèxica i Formació de Mots

L'estructura lèxica del mot consta de:

• LEXEMA (o radical/arrel): Component indispensable que conté el significat bàsic de la paraula.
• MORFEMES DERIVATIUS (o afixos): Cap, un, o diversos. S'afegeixen al lexema i modifiquen el significat bàsic. Exemple: fustetes (sufix diminutiu -et).
• MORFEMA GRAMATICAL: Només en les categories gramaticals que presenten variació formal. Exemple: fustetes (plural).

Morfologia i Lexicologia

La morfologia s'encarrega dels morfemes gramaticals i estudia la flexió verbal (conjugació) i la nominal.

La lexicologia estudia la combinació de lexemes i morfemes derivatius.

Formació de Mots

La formació de mots és el conjunt de processos amb els quals s'obtenen mots nous a partir de mots existents. Els processos varien segons el tipus de mecanismes.

Processos de Formació de Mots

Derivació

La derivació és el procés de formació de mots mitjançant l'adjunció d'un afix (morfema derivatiu) a un lexema.

• Si l'afix va davant l'arrel, s'anomena prefix (procediment = prefixació).
• Si l'afix es posposa a l'arrel, s'anomena sufix (procediment = sufixació).
• L'adjunció simultània d'un prefix i d'un sufix rep el nom de parasíntesi (exemple: desnaturalitzar).

La Sufixació

La sufixació és la formació d'un mot derivat a través de l'adjunció d'un sufix.

Característiques de la Sufixació:

1. La major part de sufixos són tònics i imposen l'accent al nou mot.
2. Un mateix mot pot ser el resultat de dues o més sufixacions successives. Exemple: tarongerar deriva de taronger, que al seu torn deriva de taronja. Aquesta possibilitat explica l'existència de mots com ratolí (lexema rata + dos sufixos successius: -ol- + -í).
3. Pot comportar un canvi en la categoria gramatical del mot derivat respecte al primitiu. Exemple: bell (Adj) > bellesa (N).
4. Se situa entre l'arrel i el morfema gramatical. Exemple: fust-et-es. En alguns casos hi ha morfemes flexius entre l'arrel i el sufix (exemple: tímidament).

Tipus de Sufixació segons el Significat:

• Sufixos Lèxics: Aporten una part important del significat al mot derivat (creen un mot nou) i determinen la seva categoria gramatical.
• Sufixos Valoratius: Aporten un matís al significat del mot derivat, però no modifiquen la categoria gramatical del lexema.

Sufixació Lèxica

Alguns exemples de canvis de categoria gramatical:

• Nominalitzadors (creen Noms):
  • N > N: garrofa > garrofer
  • Adj > N: pobre > pobresa
  • V > N: manifestar > manifestació
• Adjectivadors (creen Adjectius):
  • N > Adj: any > anual
  • Adj > Adj: groc > groguenc
  • V > Adj: menjar > menjable
  • Adv > Adj: prop > proper
• Verbalitzadors (creen Verbs):
  • N > V: mantell > mantellejar
  • Adj > V: estèril > esterilitzar
  • Adv > V: sovint > sovintejar
• Adverbialitzadors (creen Adverbis):
  • Adj > Adv: alegre > alegrement

Perspectiva Històrica dels Sufixos Lèxics:

• Sufixos patrimonials: Formen part dels recursos que té el català per formar nous mots en l'actualitat. Són sufixos vius, productius, com ara -isme, amb el qual s'han anat formant mots com liberalisme, marxisme.
• Sufixos cultes: Generalment d'origen llatí, que apareixen integrats en mots catalans i que no intervenen en la formació de noves paraules. Per exemple, el sufix -èsim/-èsima, que ha servit per formar mots com centèsim/centèsima.

Sufixació Valorativa

• Augmentatius: Indiquen grandària i en alguns casos aporten també una valoració despectiva. Exemples: -às/-assa, -ot/-ota, -arro/-arra.
• Diminutius: Indiquen petitesa i en alguns casos...

Prefixació

La prefixació és la formació d'un mot derivat mitjançant l'adjunció d'un prefix.

Característiques de la Prefixació:

1. No imposen l'accent al nou mot.
2. Un mateix mot només pot ser el resultat d'una sola prefixació.
3. No sol comportar un canvi en la categoria gramatical del mot derivat respecte al primitiu, tot i que alguns prefixos verbalitzen arrels d'altres categories (exemple: aplanar és un verb derivat de l'adjectiu pla).
4. El prefix se situa davant de l'arrel (exemple: semisec) i, en cas de modificació fonètica o ortogràfica, només queda afectat el prefix (exemple: impresentable).

Tipus de Prefixos:

• Prefixos patrimonials: Són productius en la llengua actual, com ara a-, ante-, arxi-, bes-, contra-, des-, entre-, semi-, sota-, vice-, etc.
• Prefixos cultes: Apareixen en paraules heretades pel català ja prefixades i que només són productius en llenguatges d'especialitat, com ara els d'origen llatí o grec.