Nivells de Consciència, Somnis i Aprenentatge

Nivells de Consciència Segons la Psicoanàlisi

Nivell Conscient

Són els pensaments que tenim en un moment concret.

Preconscient

Són continguts de la ment que no són presents en la consciència però que es poden recuperar fàcilment.

Inconscient

Són conjunts no presents en la consciència, que no es poden recuperar però que determinen la nostra actuació.

Nivells de Consciència Segons l'Electroencefalograma

Lv1: Vigilància Excessiva

Presència intensa d'emocions, consciència del món exterior debilitada.

Lv2: Vigilància Atenta

Pensament intens i concentrat, atenció selectiva de la realitat.

Lv3: Estat Relaxat

Associació lliure de pensament, atenció fluïda i no focalitzada.

Lv4: Dormileg

Pensaments que no tenen a veure amb la realitat, no hi ha atenció sobre la realitat.

Lv5: Son Lleuger

Imaginació visual i auditiva, pèrdua de consciència de la realitat però no del propi jo.

Lv6: Son Profund

Pèrdua de consciència però hi ha reacció a estímuls.

Lv7: Estat de Coma

Pèrdua de consciència, no hi ha reacció a estímuls.

Els Somnis

És un estat de consciència en què tenim una resposta petita als estímuls externs i durant el qual es produeix activitat cerebral. Representa 1/3 de la nostra vida, té diverses fases. Implica cicles de 90 minuts aproximadament que es van repetint i es compon de:

Son no REM (son d'ona lenta) 80%

4 etapes:

1. Transició entre vigília i son: Percebem la majoria dels estímuls.
2. Son lleuger: El sistema nerviós bloqueja les percepcions dels nostres sentits.
3. Son profund: Es recupera l'energia i els teixits.
4. Son més profund: El despertar és confús.

Son REM 20%

• Fase de somnis visuals i il·lògics.
• Es produeix moviment ràpid dels ulls.
• Les ones cerebrals tenen una freqüència similar a la Beta.
• Es queden els records importants.
• El despertar és conscient.

Ones: Beta, Alfa, Theta, Delta

Trastorns del Son

• Insomni: Dificultat per mantenir el son.
• Narcolèpsia: Atacs de son sobtats.
• Apnea del son: La respiració s'atura durant uns segons.
• Somnambulisme: Aixecar-se del llit quan s'està adormit.
• Malsons nocturns: Somnis terrorífics que produeixen angoixa.
• Terrors nocturns: Despertar amb por però sense record del somiat.
• Somniloqui: Parlar durant el son.
• Bruxisme: Carrisquejar les dents.

Teoria de Sigmund Freud

Els somnis revelen els nostres sentiments i preocupacions íntimes. La seva interpretació la utilitza a la psicoanàlisi:

1. Els somnis s'expressen amb imatges i representacions.
2. Són idealitzacions de desitjos i revelen els nostres sentiments interiors.
3. Freud diu que la pròpia censura oculta i modifica els elements del somni.

L'Aprenentatge

És el procés que permet als éssers humans i als animals adaptar-se a l'ambient per poder sobreviure a través d'un canvi en la seva conducta.

• Implica un canvi donat per l'adquisició de coneixements.
• Procés continu, que varia la seva intensitat en les seves formes al llarg de la vida.
• L'aprenentatge és l'adquisició d'una conducta nova, però també pot significar la pèrdua d'una conducta.
• Els canvis en la conducta no són sempre permanents.

Exemples:

• Pavlov: Gos salivant.
• Edward Thorndike: Si estudio aprovo, per tant, torno a estudiar.
• Burrhus Skinner: Ratolí amb botó per a menjar.

Tipus d'aprenentatge:

• El condicionament clàssic.
• El condicionament operant o instrumental.
• L'aprenentatge social.
• L'aprenentatge cognitiu.

Condicionament Clàssic

• Implica un aprenentatge en la relació entre els estímuls i la conducta de l'individu.
• Exemple: Tens un accident i agafes por al cotxe.
• És un aprenentatge associatiu.
• Es produeix un aprenentatge involuntari en la relació entre els estímuls i resposta.
• Es produeix tant en animals com en persones (EI, EN, EC, RI, RC).
• Novetat, intensitat, rellevància.

Condicionament Operant

És l'aprenentatge d'una resposta voluntària que es reforça o debilita segons que les conseqüències siguin positives o negatives. És a dir, el comportament ve determinat per les conseqüències. El reforç és qualsevol estímul que augmenta la probabilitat d'una resposta i, per tant, és l'element que controla la conducta.

El clàssic té una resposta automàtica, l'operant és voluntària. En el clàssic l'estímul es presenta abans de produir la conducta i en el condicionament operant es presenta després.

Les Drogues Psicoactives

Són substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central i afecten la percepció, els sentiments i la conducta.

Funcions

Terapèutiques, evasió de la realitat, recerca de plaer, desinhibició, recerca de noves experiències, rituals.

Factors que influeixen en el consum

Personalitat de consum, característiques fisiològiques del consum, la freqüència del seu ús, acceptació, normes i valors familiars, facilitat de consum.

Conceptes clau

• Addicció: Necessitat obsessiva de consum.
• Dependència: Es produeix quan l'individu necessita la droga per funcionar amb normalitat (pot ser física o psicològica).
• Síndrome d'abstinència: És el patiment que apareix quan la persona no pot accedir a la droga.
• Tolerància: Es produeix quan la dosi habitual té menys efectes i es necessiten dosis superiors per aconseguir els efectes habituals.

Tipus de drogues

• Depressors del SNC: Alcohol, fàrmacs sedants, tranquil·litzants, opiacis.
• Estimulants del SNC: Cocaïna, amfetamines, xantines, nicotina.
• Pertorbadores del SNC: Èxtasi, LSD, cànnabis, inhalants.