Relació entre Pensament, Llenguatge i Comunicació

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,68 KB

Pensament

Facultat d'ordenar i coordinar els processos bàsics (percepció, atenció, memòria, motivació) per poder categoritzar, raonar, crear, solucionar problemes, dubtar i prendre decisions. El pensament opera amb representacions i símbols (imatges, paraules, conceptes i regles).

Llenguatge

Habilitat de comunicar-se utilitzant signes. El llenguatge permet compartir les representacions mentals amb els altres i és, alhora, un mitjà per comunicar-se i un element per ordenar el pensament.

Teories de la relació entre pensament i llenguatge

  • “El pensament és anterior al llenguatge” (Piaget, Chomsky): Consideren que el llenguatge és una representació del pensament. El llenguatge permet expressar el pensament que es desenvolupa prèviament.
  • “Interdependència del llenguatge i el pensament” (Vigotsky): Considera que els processos cognitius i lingüístics sorgeixen de manera independent i posteriorment es troben per desenvolupar-se de manera interdepenent.
  • “El llenguatge és anterior al pensament” (Sapir i Whorf): Consideren que el llenguatge determina com pensem i sobre quines coses podem pensar. La llengua de la nostra cultura condiciona la manera de contemplar el món i el nostre pensament.

Comunicació

Procés d’interacció intencionat amb l’objectiu de crear un impacte en l’altre.

El llenguatge com a instrument

El llenguatge és un instrument de comunicació. La comunicació pot fer servir molts llenguatges diferents i, sovint, se’n combinen més d’un. És un sistema de signes i regles que ens permet representar i expressar les nostres idees sobre el món.

Principals característiques del llenguatge:

  • Adquirit: Producte de l’aprenentatge.
  • Articulat: Combinant pocs elements podem crear infinits missatges.
  • Simbòlic: Els seus elements representen la realitat.
  • Convencional: No hi ha relació directa entre els signes i les realitats designades.

Tipus de dificultats en la comunicació

  • Retards o trastorns: Desenvolupament de la parla o el llenguatge.
  • Dificultats en produir o interpretar: Audició, parla, ritme i seqüència, regles del llenguatge, etc.
  • Ús inadequat: Pèrdua de control per lesions, manca d’habilitats socials o trastorns psiquiàtrics.
  • Alteracions de contingut: Pobresa de vocabulari, llacunes o limitacions intel·lectuals.
  • Manca d’intenció comunicativa.

Entradas relacionadas: