Sociologia i Psicologia: Introducció a les Societats i la Ment Humana

Sociologia

La sociologia és una part de la filosofia que estudiarà per què vivim en societat, quins tipus de societat existeixen i han existit, i com influeix el fet de viure en societat en el nostre desenvolupament individual. A cada societat, la societat influirà en el comportament dels individus, però alhora els individus influiran sobre la societat; per aquest motiu, la sociologia haurà d'estudiar les societats com a independents dels individus, però alhora com a dependents d'ells.

La sociologia, a diferència d'altres branques de la filosofia, sempre ha de partir de fets concrets, per poder explicar-los tenint en compte que aquesta explicació no serà definitiva, perquè els propis fets van canviant al llarg del temps. Aquesta explicació, a més, en teoria haurà de ser neutral i sempre haurà d'existir un esperit crític per poder qüestionar qualsevol explicació.

A la sociologia també ens trobem amb el problema de saber quin mètode s'ha d'utilitzar: si el mètode propi de les ciències socials o el mètode de les ciències naturals, sempre tenint en compte que, en teoria, un dels objectius de la sociologia és intentar fer prediccions.

Un primer tema: per què vivim en societat?

Diverses teories han abordat aquesta qüestió:

• Aristòtil defensa que vivim en societat per dos motius:
  • De tipus biològic: basat en la nostra necessitat de ser cuidats durant molt de temps, perquè no podem sobreviure per nosaltres mateixos.
  • De tipus cultural: consisteix en la nostra capacitat d'utilitzar el llenguatge, que facilitarà la convivència en societat.
• Hobbes defensa que va existir un moment en què no hi havia societat i no existien les normes; tothom tenia la mateixa llibertat i només existia una única llei: la llei del més fort. Però fins i tot el més fort no es troba segur en aquesta situació, i per aquest motiu es decideix crear la societat. Així, cadascú donarà part de la seva llibertat a la societat, a canvi que tothom faci el mateix i que la societat garanteixi la seva seguretat, amb els mitjans que siguin necessaris.
• J. Locke defensa que la societat es crea per garantir la seguretat dels seus béns, perquè existiran mecanismes per evitar que algú els hi prengui; però l'Estat té una sèrie de límits i, per exemple, tampoc no pot intervenir en allò que és meu.
• Rousseau defensa que abans que existís la societat, tots els éssers humans eren iguals, i només es diferenciaven per les seves capacitats; però es va decidir crear la societat per assegurar la subsistència individual. Tanmateix, això té un problema, perquè també es crea la primera desigualtat: la propietat privada.

Actituds davant la vida en societat

Una vegada que vivim en societat, podem trobar diferents actituds:

• Política: és la manera d'actuar de qui considera que forma part d'un projecte i vol que aquest funcioni; per això considera que és tan important la felicitat individual com la col·lectiva.
• Apolítica: és la d'aquell que considera que la seva vida individual no depèn de la felicitat col·lectiva i, per aquest motiu, no fa falta participar en la vida política.
• Antipolítica: suposa un problema tant per a la felicitat col·lectiva com per a la individual.

La identitat i la socialització

Tots els persones adquireixen al llarg de la vida una identitat, que es pot diferenciar en identitat individual o personal i identitat social. El procés d'adquirir aquesta identitat s'anomena socialització, i té diferents fases:

• Socialització primària: es produeix en la infància i consisteix en l'aprenentatge de les formes bàsiques d'aquella societat i dels seus valors i comportaments. Aquest procés està dirigit i hi intervenen factors com la família i, avui en dia, altres factors com la televisió. En aquest procés tenen molta importància els sentiments.
• Socialització secundària: dura des del final de la infància fins a la nostra mort i és una etapa on s'aprenen qüestions o normes més complexes, on existeix una certa llibertat de triar i on moltes vegades són necessàries tècniques de reforçament per assumir les diferents normes. En aquest procés té una gran importància la nacionalitat.

Existeix un procés que no afecta a tothom, la resocialització, que consisteix a tornar a socialitzar-te en una societat diferent. En aquest procés poden tenir molta importància els sentiments.

Quan una persona es socialitza, acaba integrada en la societat segons els seus rols i els seus estatus:

• Els rols són compartits per persones i són aquelles conductes que fa i que produeixen unes expectatives de conducta en la resta de persones. Existeixen rols incompatibles que, si s'intenten dur a terme, poden portar a conflictes interiors.
• L'estatus és un concepte unit al de rol i consisteix en aquells drets, deures i honors que es tenen pel fet d'ocupar un rol determinat.

Aquests conceptes ens ajudaran a preveure com es comportaran les persones i també a preveure les nostres pròpies reaccions en relació amb les altres persones; en alguns casos, fins i tot existiran lleis per regular aquestes reaccions.

A més, tenim el concepte de prestigi, que consisteix en la consideració que tindrà una persona que té un rol i un estatus determinat; aquest concepte variarà segons la persona que el jutgi. Associat al prestigi existeix el concepte de respecte, que també és variable, tot i que en teoria no hauria de ser així. El respecte es pot guanyar de diferents maneres: amb el desenvolupament de determinades habilitats, sent una persona autosuficient capaç de cuidar d'ella mateixa, o sent capaç de compensar els altres.

Cal tenir en compte que tots aquests conceptes variaran segons estiguem parlant de l'àmbit públic o de l'àmbit privat de la persona.

A qualsevol persona ens trobarem amb dos tipus de rols estàtics:

• Adscrits: són aquells que no hem triat.
• Adquirits: són aquells que anirem triant al llarg de la nostra vida segons les nostres possibilitats.

A més, cal tenir en compte que en qualsevol societat existiran maneres d'exercir el control social mitjançant els anomenats agents de control, formals i informals.

Les institucions socials

En qualsevol societat existeixen les anomenades institucions socials, que són formes d'actuar que es troben a la societat i que en teoria es perpetuaran a les generacions següents. Algunes institucions socials són: la família, la política, l'educació, la religió i l'economia.

• La institució educativa serà una de les més importants avui en dia i una de les que més influència tindrà; per exemple, influirà de manera decisiva en el món de l'economia i en el de la política. Per exemple, és criticat el sistema educatiu perquè s'ha convertit en un instrument uniformitzador que no accepta la crítica i només ofereix un pensament únic com a únic pensament possible.
• La institució religiosa té com a principal funció la conservació de determinats valors dins de la societat, però a més té una estreta relació amb altres institucions com la família, perquè sol determinar quin model de família pot existir, i també té relació amb l'economia, perquè segons alguns autors l'evolució de l'economia va lligada a les diferents formes religioses.

Cal tenir en compte que, tot i que a la societat existeixen elements conservadors, el més habitual és el conflicte, perquè la societat és un sistema fràgil on diferents elements es troben relacionats entre si, però sempre en tensió. Existeixen diferents tipus de canvis, i alguns d'ells poden anar acompanyats de violència:

• Primer tipus de canvi: són aquells que són volguts i se'n preveuen les conseqüències.
• Segon tipus de canvi: són aquells que es poden preveure part de les seves conseqüències, però altres no, i majoritàriament són volguts.
• Tercer tipus de canvi: són aquells que no són volguts ni es podien preveure les conseqüències.

En qualsevol procés de canvi ens trobem una lluita que pot ser pacífica o violenta i que determina com es realitza aquest canvi. Un tipus particular de lluita és la competència, és a dir, la lluita per les oportunitats, mentre que altres tipus de lluita són per la imposició d'una voluntat sobre una altra.

Una altra institució econòmica, que ha variat més en els darrers temps i ha creat unes relacions específiques dins de la societat, són les anomenades relacions laborals. Així, conceptes com el prestigi o el respecte varien en funció de les categories del món laboral. Històricament, les relacions laborals clàssiques eren les que es produïen entre empresaris i treballadors, i aquesta relació era de desigualtat i, en teoria, de conflicte. Avui en dia, això ha canviat i moltes vegades variables com la procedència de la persona influeixen en aquestes relacions i trenquen aquest esquema.

La institució familiar és una de les que menys ha canviat al llarg de la història i sol tenir un paper central en relació amb variables com l'economia o l'educació, perquè la família és la unitat econòmica bàsica i encara avui en dia conserva la primera funció educativa. Però també influirà amb les altres institucions socials, a més de ser un possible factor afavoridor o contrari al canvi. Cal tenir en compte que qualsevol situació en què ens trobem i que sigui intraindividual inclourà pautes que ens indicaran com actuar, i relacions preestablertes que no podran canviar, com per exemple els intercanvis lingüístics.

L'Estat

Avui en dia, un dels elements més importants en qualsevol societat és l'Estat. L'Estat va néixer fa milers d'anys quan es va aconseguir produir excedents i es va produir la primera acumulació de riquesa. L'Estat modern neix al segle XVII amb el progressiu control per part del govern d'àmbits que abans no estaven controlats; per aquest motiu apareixen les estructures de govern, les estructures militars i les regulacions econòmiques.

A més, es considera la principal característica de l'Estat modern la seva capacitat de crear normes en un territori determinat, de poder obligar a complir-les i de ser l'únic que té l'ús de la força. Així, l'Estat modern es caracteritza per la supremacia de la llei, la separació de poders i l'origen electiu del govern com a expressió de la voluntat popular, a més de la possibilitat de ser triat.

Però també apareix la raó d'Estat, que és l'actuació per part d'un Estat que viola les pròpies normes de l'Estat per motius en teoria justificats. Els possibles motius són els següents:

• Considerar que el que és necessari per a ell es converteix automàticament en just, de manera que l'únic criteri que funciona en el món de la política és el de l'eficàcia.
• Finalment, un dels seus motius és que, de vegades, s'haurà de posar per davant de qualsevol altre criteri la necessitat de protecció, i per això qualsevol acció estarà justificada.

També existeixen teories que alerten dels perills de l'Estat, tant des de corrents de l'esquerra com de la dreta, i sempre defensen que determinades accions de l'Estat poden posar en perill la nostra llibertat. Per aquest motiu sorgeix el concepte de desobediència civil, que consisteix a negar-se a acceptar determinades lleis uniformes de l'Estat perquè es consideren injustes i es creu que complir-les va en contra de la consciència. Però ens trobem amb un problema determinat: què és just i què és injust, i quines són les maneres en què es pot dur a terme la desobediència civil.

Estudi de les societats actuals

Un tema que tracta la sociologia és l'estudi de les societats actuals, i com són unes societats molt diferents de les anteriors. Entre d'altres característiques, ens trobaríem per primera vegada amb una incomprensió entre les diferents generacions; per aquest motiu, sorgeixen visions més optimistes i més pessimistes sobre les nostres societats.

• Guy Debord defensa que les nostres societats actuals són societats de l'espectacle, perquè la nostra vida es regeix per les imatges que són produïdes en massa i per intentar arribar al màxim nombre de persones, però també deixem de banda el nostre propi criteri per identificar-nos amb el criteri de la majoria.
• Ramon Bubner defensa que les nostres societats actuals es basen en l'oci i fugen de l'avorriment; així, l'oci ens serveix per descansar, però també per divertir-nos i per configurar la nostra pròpia identitat. Per això existeixen indústries de l'oci que tenen el seu màxim exponent en la televisió, productora d'imatges de referència, de significats comuns i de centre de les nostres relacions socials.
• Kuhn defensa que aquesta indústria cultural produeix una cultura de manera que no és cuidada i que té l'efecte de reduir la nostra capacitat crítica. Aquest fenomen, a més, s'ha multiplicat amb la revolució tecnològica, que fa encara més fàcil la difusió d'aquesta cultura.
• Gilles Lipovetsky defensa que les nostres societats es troben dividides en tres ídols: la seducció, l'efimeritat i la diferenciació marginal. Tots aquests conceptes es relacionen també amb el progrés, perquè allò antic és negatiu. Però també ens trobem amb una contradicció: la major part de la nostra cultura és un remix, perquè ja no es crea una nova cultura, sinó que es copia la originalitat.
• Michel Maffesoli defensa que les nostres societats són comparables a supermercats, perquè nosaltres vivim immersos en un bombardeig d'estímuls que alimenten els nostres desitjos, els quals, en lloc de ser únics, són infinits i, per aquest motiu, són impossibles de complir; així vivim en una contínua frustració.
• Slavoj Žižek defensa que les nostres societats són les societats més violentes que mai han existit, perquè, d'una banda, tenim la violència més explícita, que es multiplica gràcies als mitjans de comunicació, però alhora també ens trobem amb la violència amagada, com l'economia o la que ens obliga a ser d'una determinada manera per ser acceptats.
• Manuel Castells defensa que les nostres societats es troben marcades pel desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, que han obert tot un món nou de possibilitats. Però també es troba la introducció d'una nova diferència social, consistent en l'accés i les capacitats en relació amb les noves tecnologies.
• Jean Baudrillard defensa que les nostres societats ja no són societats reals, perquè el que és la realitat és el que ens diuen que sigui la realitat; això, a més, fa que cada vegada siguem més apàtics.
• Pascual Serrano defensa que en les nostres societats ens trobem manipulats, perquè en teoria tenim un major accés a la informació però existeix un filtre que selecciona aquesta informació i normalment no fa criteris d'interès, sinó que, segons criteris d'espectacularitat o econòmics, es decideix què és el que es mostra.
• Vicent Verdú defensa que en les nostres societats tenim la tendència a fugir de la realitat per viure en un món d'irregularitats en el qual puguem satisfer totes les nostres necessitats emocionals i viure sensacions que en la vida normal no viuríem. Un exemple d'això és la passió pel futbol.
• Michel Lacroix defensa que en les nostres societats ha canviat la nostra manera d'enfocar la vida i es privilegia l'emoció davant de la tranquil·litat. Però aquesta necessitat d'emoció no és la sensibilitat, sinó l'anomenada emoció-xoc, que és una vivència molt íntima d'un fet.
• Joakim Stefania defensa que les nostres societats són contradictòries, perquè, d'una banda, són societats apàtiques on existeix el missatge que no es pot canviar res, però alhora existeix el missatge que cadascú es fa el seu camí i pot triomfar, i és necessari arriscar-se; per això la seguretat ja no és un valor positiu.
• Edgar Morin defensa que les nostres societats són les societats més complexes que han existit mai, perquè tot es troba relacionat; per això li interessa fer microsociologia, que consisteix a explicar un fet molt concret per després poder-lo relacionar amb altres. Així, Edgar Morin fa la sociologia del cotxe estudiant la seva funció, el fet que pugui ser un factor alliberador o esclavitzant, però també com el cotxe ha substituït la casa com a lloc de comoditats, o com el cotxe és un factor de privilegi social.
• Marc Augé defensa que en les nostres societats apareixen els no-llocs, que són aquells llocs on som totalment anònims perquè formem part de la massa, i els propis llocs també són impersonals i intercanviables entre si. A més, ens trobem amb un altre fenomen, que és el de la hiperconnectivitat, que consisteix en la necessitat d'estar permanentment connectats per sentir-nos segurs. Els dispositius que ens permeten aquesta comunicació són bàsics en la construcció de la nostra identitat, i per realitzar fets nous, com els actes privats en públic.
• Jacques Lacan defensa que en les nostres societats ens trobem amb un nou fenomen pornogràfic, que és la necessitat de saber la intimitat dels altres, i que arriba a l'extrem de la necessitat de mostrar la nostra pròpia intimitat. A més, les nostres societats són totalment visuals, però alhora s'han accelerat, i per això s'ha produït el fenomen de la pildoritzacio del temps, que consisteix a escurçar els fenòmens, principalment en el món de l'oci.
• Zygmunt Bauman defensa que les nostres societats actuals són societats líquides, on tot va canviant de manera constant, d'una manera molt accelerada i imprevisible, i per això sorgeix una nova exclusió: quedar exclosos, perdre el ritme. La conclusió d'aquestes societats actuals és que avui en dia ens trobem amb les societats més connectades i informades que mai, però alhora amb la major individualització i organització de la història.

Psicologia

La psicologia estudiarà el funcionament, tant en el seu vessant ideològic com en el mental, i les diferents actuacions i comportaments produïts per aquesta activitat mental. La psicologia és una ciència des del segle XIX, que era part de la filosofia, i encara avui en dia manté relació amb branques de la filosofia com el llenguatge o l'antropologia.

Avui en dia ens preguntem quin tipus de ciència és la psicologia: si és una ciència social, i per tant ha d'utilitzar mètodes de tipus qualitatiu, o si és una ciència natural, i per tant ha d'utilitzar mètodes de tipus quantitatiu.

Un dels primers temes que tracta la psicologia és la conducta, que és la resposta que es dona davant d'una situació significativa, i que és observable o bé extremadament o bé íntimament. Existeixen diferents tipus de conductes:

• Instintiva: és la resposta ja programada, comuna a tota l'espècie, de molt difícil modificació i que compartim amb els animals.
• Aprenentatge: consisteix a aprendre una estructura que no està programada. Aquest tipus de conducta també la compartim amb els animals, i per modificar-la existeixen diferents tipus de condicionaments:
  • Condicionament clàssic: consisteix a intentar aconseguir provocar una resposta determinada davant d'un estímul que, en teoria, no hauria de provocar aquest tipus de resposta. Aquest tipus de condicionament també es pot aconseguir de manera involuntària, com és el cas dels fòbics.
  • Condicionament instrumental: consisteix a modificar el nombre de vegades que es realitza una conducta. Així s'utilitzarà el reforç, que serà positiu si es vol augmentar la freqüència de la conducta, o negatiu si es vol disminuir.
  • Percepció conjunta: té en compte que a un mateix estímul no tothom reacciona de la mateixa manera i, per això, s'han de tenir en compte els factors individuals.

Així trobem aprenentatges d'aquests tipus:

• Per discriminació: consisteix a ser capaç de relacionar diferents coses entre si per aconseguir saber quina és la resposta més correcta.
• Latent: consisteix a aprendre a relacionar conceptes especials.
• Per descobriment: consisteix a resoldre una determinada combinació d'estímuls d'una manera innovadora.
• D'imitació: consisteix a copiar la resposta determinada a uns determinats estímuls sense necessitat d'haver practicat de manera personal.

L'origen de la psicoanàlisi

Una de les teories més conegudes és la psicoanàlisi, creada per Sigmund Freud, i encara avui en dia és molt discutida, perquè per a molts psicòlegs no és una teoria psicològica veritable. Segons aquesta teoria, la ment humana és més complicada del que ens pensem i es troba dividida en tres parts i en diferents funcions:

• El conscient: és la part que s'ha considerat més important, i és on trobem la nostra racionalitat. És la part que més controlem, i aquest control s'ha d'aprendre; la seva funció és controlar les altres dues parts.
• El preconscient: és la part passiva que no té cap futur més enllà d'emmagatzemar els nostres records i les nostres experiències perquè el nostre conscient els pugui utilitzar (memòria).
• L'inconscient: és la part on ens trobem, i és realment l'essència humana, però que no cal mostrar i ha de quedar amagada. Consisteix en els nostres veritables desitjos, relacionats principalment amb l'amor i amb la mort. Així, l'inconscient sempre busca el màxim plaer possible; però pel fet de viure en societat sabem que no ho podem aconseguir, i per això hem de reprimir els nostres desitjos. Si no busquem alternatives per satisfer-nos, podem arribar a estar trastornats. Per això existeixen els anomenats mecanismes de defensa, que ajudaran a alleujar la pressió que exerceix l'inconscient, realitzant-los d'una manera ingènua.

Mecanismes de defensa:

• El primer mecanisme de defensa són els somnis, perquè quan somiem realitzem part dels nostres desitjos de manera involuntària. La nostra tasca és descobrir què volen dir els somnis, trobant el seu significat amagat.
• El segon mecanisme de defensa són els acudits, que ens serveixen per expressar de manera inofensiva idees que no es podrien expressar de manera seriosa perquè no són convenients. Aquest tipus de mecanisme és voluntari.
• El tercer tipus de mecanisme de defensa són els lapsus linguae, que són involuntaris, però que realitzem i que consisteixen a expressar en veu alta idees que normalment no volíem expressar, però que sí pensàvem.

Si els mecanismes no funcionen, es pot generar una situació problemàtica, que només es podrà solucionar si la persona que pateix el problema arriba a saber quina és la tasca en què l'ajuda el psicoanalista, perquè una vegada detectat el problema es podrà intentar solucionar.

Posteriorment, Freud complica la seva teoria dividint la ment en tres parts, que són el jo, el ello i el superjo:

• El jo: és la part que anirem desenvolupant al llarg de la nostra vida i que consisteix en la nostra part intel·lectual.
• L'ello: és la part instintiva, on trobem el que amaguem.
• El superjo: és el conjunt de normes que poc a poc anem fent nostres al llarg de la nostra vida.

Així, la nostra ment varia i ens trobem en diferents etapes:

• Des que naixem fins als 3-5 anys, i el més destacat és que comencem a assumir que el principi del plaer té límits, perquè existeixen altres persones a part de nosaltres.
• Es consolidarà la idea que no sempre podem fer el que volem, i això es fa amb el nostre primer desengany a la vida, que consisteix a assumir que allò que més estimem ha de ser compartit.
• Consisteix en la consolidació de les normes socials mitjançant el principi de realitat, i aquesta etapa durarà al llarg de la nostra vida.

A més, Freud també defensa que la nostra ment varia d'una altra manera, segons quin sigui l'objecte de fixació sexual. Així, trobem una primera fase anomenada fase oral, on obtenim plaer amb tot allò relacionat amb la boca, i que es troba en els primers anys de la nostra vida. La segona fase és la fase anal, on obtindrem plaer amb el control de les nostres funcions corporals. La tercera fase és la fase de latència, on obtindrem el plaer amb els altres mitjançant fenòmens com l'amistat. Finalment trobem la fase genital, que dura fins al final de la vida, i on el principal objecte de fixació sexual són els genitals.

Piaget defineix que tots els éssers humans passem per una sèrie de passos. En la primera aprenem a controlar els nostres instints i aprenem les primeres emocions. En la segona etapa aprenem a organitzar les percepcions i ens trobem amb sentiments diferents. En la tercera etapa aprenem a utilitzar la intel·ligència pràctica i a regular els moviments emocionals segons patrons externs. En la quarta etapa trobem l'aprenentatge de la intel·ligència intuïtiva, de saber acceptar les normes dels adults, i també apareixen els sentiments espontanis. En la cinquena etapa trobem l'aprenentatge de la lògica i de la cooperació. En la sisena etapa s'aprèn a utilitzar la intel·ligència abstracta i es formarà la personalitat de cadascú.

Lev Vygotski defineix que la nostra ment canvia al llarg del temps a partir de la necessitat d'anar interioritzant els diferents elements de la societat en què vivim, per adaptar-nos a la vida social. Allò que es pot fer, i que serveix per a qualsevol individu, facilita aquest procés; per això elements com el joc tenen una gran importància. Podem comparar les diferents teories entre si, i així trobem que Freud se centra en com canvia el desenvolupament d'un sol element, mentre que els altres dos defineixen que aquest canvi és més complex i intervenen elements com la intel·ligència i els sentiments. Si comparem les teories de Piaget i Vygotski, trobaríem que el primer se centra més en conceptes com la intel·ligència o els sentiments, i Vygotski se centra en l'aprenentatge de les normes i en com es fa aquest aprenentatge.

Una altra teoria és la de la psicologia humanista, que defensa que els éssers humans tenim diferents tipus de necessitats, que es desenvolupen al llarg de la vida, i que sempre intentem aconseguir aquestes necessitats, que van des de les més bàsiques, com les biològiques, fins a les més complexes, com l'estimació i l'autorealització. Per això, per aconseguir ser un veritable jo, cal descobrir quines són les nostres necessitats. Rollo May defineix que cal descobrir les característiques que ens fan especials per poder aconseguir desenvolupar-les, i especialment si es tracta de característiques relacionades amb la creativitat.

Una altra teoria és la teoria cognitiva, que defineix que la ment humana té un funcionament similar a un ordinador, perquè trobem una sèrie d'estructures a la ment que cal desenvolupar perquè funcionin correctament, i això es produeix de forma diferent a cada individu.

Oliver Sacks és un dels autors de l'anomenada psicologia clínica, i defensa que si volem saber què és la identitat humana cal estudiar la nostra ment, i per això cal estudiar com es produeixen alteracions a la ment i com la nostra personalitat canvia.