Discapacitat Intel·lectual: Criteris DSM-IV-TR, Evolució i Nivells de CI

Discapacitat Intel·lectual: Criteris Diagnòstics DSM-IV-TR

Criteris Diagnòstics de la Discapacitat Intel·lectual (RM)

El diagnòstic de Retard Mental (RM), segons el DSM-IV-TR, es basa en tres criteris essencials:

1. Capacitat intel·lectual significativament inferior a la mitjana: Un CI (Coeficient Intel·lectual) aproximadament de 70 o inferior en un test de CI administrat individualment.
2. Dèficit o alteracions concurrents de l'activitat adaptativa actual: L'eficàcia de la persona per satisfer les exigències plantejades per a la seva edat i pel seu grup cultural. Aquestes àrees inclouen:
   • Cura personal
   • Vida domèstica
   • Habilitats socials/interpersonals
   • Utilització de recursos comunitaris
   • Autocontrol
   • Habilitats acadèmiques funcionals
   • Treball
   • Oci
   • Salut i seguretat
3. L'inici és anterior als 18 anys.

Evolució Històrica del Concepte de Discapacitat

Finals del segle XIX: Concepció Endògena

Les primeres concepcions atorgaven a la discapacitat un caràcter endogen i no modificable de la persona.

Actualitat: Modificabilitat i Interacció

La visió actual se centra en la modificabilitat del problema, depenent de la quantitat, qualitat i funcionalitat de les interaccions familiars, educatives i socials a les quals l'individu té accés.

Nomenclatura Històrica Desfasada

Termes utilitzats anteriorment inclouen: idiota, imbècil, subnormal, disminuït.

Avantatges i Desavantatges de les Etiquetes Diagnòstiques

Avantatges de les Etiquetes Diagnòstiques

• Ajuden a prendre decisions (clíniques i educatives), ja que expliciten què podem considerar normal o anormal.
• Contenen i organitzen la informació procedent de la investigació, la pràctica clínica i l'educativa en conceptes manejables.
• Milloren la comprensió dels problemes de l’individu i la seva possible evolució.
• Permeten agrupar els símptomes en síndromes, de manera que puguem determinar la seva presència, persistència i curs.
• Aporten termes reglats, que faciliten la comunicació entre professionals, subjectes i familiars.
• Ajuden a la planificació de la intervenció i l’elecció del tractament: farmacològic, psicopedagògic, combinat, etc.

Desavantatges de les Etiquetes Diagnòstiques

• Identifiquen l'infant com la font del problema.
• Ignoren els models transaccionals acceptats actualment.
• Les intervencions no incorporen significativament variables contextuals.
• Tenen efectes estigmatitzants, sobretot en l’escola.
• Simplifiquen el problema de l'infant, ignorant la personalitat, particularitat, interessos, etc., dels individus.
• No tenen en compte aspectes positius de la conducta que puguin servir com a base del tractament.
• No tenen en compte diferències d’edat i sexe.
• No aporten ajudes per seleccionar informadors i instruments de mesura (ex. DSM-IV): només diagnòstic.
• Validesa de tractament molt limitada.

Perspectives Actuals d'Avaluació i Intervenció

Actualment, hi ha una convivència de l’avaluació i intervenció tant en l'àmbit social com educatiu.

1. Model Psicomètric

   El CI com a indicador orientatiu més comú per obtenir informació sobre el subjecte.

2. Models Conductuals

   Avaluació i intervenció clínica en l’àmbit acadèmic.

3. Models Evolutius (Actuals)

   Determinen quines àrees del desenvolupament, habilitats adaptatives i recursos estan presents/absents tant en el subjecte mateix com en el seu entorn educatiu (incloent-hi la família).

Fonaments de l'Avaluació Psicomètrica

Alfred Binet i la Mesura de la Intel·ligència

Alfred Binet va crear els primers instruments de mesura i classificació de la població respecte a la dimensió “intel·ligència”.

La seva nomenclatura incloïa: Subnormal sever i Subnormal educable.

Aquest enfocament es basa en la medició, barem i estandardització de tests. El CI és considerat un indicador i un predictor vàlid i fiable de la conducta en general, i acadèmica.

Nivells de Discapacitat Intel·lectual (Segons CI)

Discapacitat Intel·lectual Lleu o Lleugera (CI: 55-70)

• Habilitats de comunicació i socials: Normals, desenvolupades en Educació Infantil.
• Dèficits sensorials: Mínims.
• Habilitats acadèmiques: Poden arribar a cursar ESO (entre els 15 i 20 anys).
• Habilitats laborals: Suficients per automantenir-se.
• Autonomia: Poden necessitar un guia per a assistència i supervisió en la seva vida quotidiana, però solen viure de forma satisfactòria en societat.

Discapacitat Intel·lectual Moderada o Adiestrable (CI: 40-55)

• Habilitats de comunicació i socials: Normals, desenvolupades entre els 6 i 8 anys.
• Habilitats acadèmiques: No solen progressar més enllà del primer cicle de primària.
• Habilitats laborals: Poden adquirir habilitats laborals i socials adequades, amb la correcta intervenció i supervisió (només tasques fàcils i repetitives).
• Autonomia: Poden aprendre a tenir cura d’ells mateixos amb els suports necessaris, i s’adapten a la vida social amb certa supervisió.

Discapacitat Intel·lectual Greu o Severa (CI: 20-40)

• Habilitats de comunicació i socials: Aprenen a parlar durant l’etapa escolar (primària).
• Habilitats acadèmiques: Limitades per tal de beneficiar-se de l’aprenentatge escolar.
• Habilitats laborals: Tasques simples amb supervisió (en l’edat adulta).
• Autonomia: Poden tenir cura d’ells mateixos durant l’etapa escolar (primària), i s’adapten bé a la vida en famílies o residències.

Discapacitat Intel·lectual Profunda (CI: menys de 20)

• Dèficits sensorials i neurològics: Dèficits sensorials en la infantesa i problemes neurològics (majoria dels casos).
• Habilitats motrius i comunicació: Poden millorar amb entrenament.
• Habilitats laborals: Tasques simples de forma supervisada.
• Autonomia: Les habilitats per tenir cura d’ells mateixos milloren amb la intervenció, i requereixen suport fix i continu.