La Narrativa Catalana: Renaixença i Modernisme (Novel·la i Costumisme)
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,45 KB
1. La Represa de la Narrativa Culta durant la Renaixença
La Novel·la Romàntica
El gènere predominant va ser la novel·la històrica, amb moments històrics de crisi i personatges inventats però representatius de la seva època. Aquest tema es va desenvolupar inicialment en castellà amb Ramon López Soler, i en català per Antoni de Bofarull (1821-1892).
En segon lloc, es va desenvolupar la novel·la sentimental, que tenia com a tema la psicologia dels protagonistes sempre des d’una òptica romàntica. En destaca Martí Genís i Aguilar (1847-1932), amb la seva novel·la Julita (1874), una tragèdia provocada per un amor no correspost.
El Costumisme
El costumisme és una tendència literària que s’acosta a la realitat en certs aspectes, concretament aquells que l’escriptor veu que aniran desapareixent com a conseqüència del desenvolupament industrial i urbà. El gènere per excel·lència d’aquest corrent és el quadre de costums, un breu relat en què es presenta de manera esquemàtica un determinat espai o tipus social, com ara un ofici, i sovint se’n destaquen els trets més pintorescos.
La Novel·la Realista
Els representants més importants de la novel·la realista a Catalunya són:
- Carles Bosch de la Trinxeria
- Josep Pin i Soler
- Dolors Monserdà
- Marià Vayreda
- Narcís Oller
Narcís Oller (1846-1930)
Nascut a Valls l’any 1846 i mort a Barcelona l’any 1930, Narcís Oller és considerat el pare de la novel·la catalana moderna. Les seves novel·les presenten protagonistes i ambients de la Catalunya del segle XIX.
Novel·les destacades de Narcís Oller:
- La Papallona (1882)
- L’Escanyapobres (1884)
- Vilaniu (1885)
- La febre d’or (1890-1892)
- La bogeria (1898)
- Pilar Prim (1906)
2. La Narrativa Modernista
La prosa viu un bon moment durant el Modernisme. Els autors són objectius, realistes i naturalistes, i creen una prosa expressiva, amb recursos poètics i lingüístics en general. Pel que fa al conte i la novel·la, segueixen majoritàriament temes regeneracionistes i expressen les tensions de l’individu.
Raimon Casellas
La seva obra principal és Els sots feréstecs. Aquesta novel·la narra l'intent de regenerar una societat primària de pagesos per part de mossèn Llàtzer, al·legoria de l’intel·lectual modernista. El protagonista fracassa davant la bagassa Roda-soques, que simbolitza el mal ancestral davant del qual sucumbeix.
Prudenci Bertrana (1867-1941)
Nascut a Tordera l’any 1867 i mort el 1941, va viure a Girona. Conreà la narrativa i el teatre. Dins els seus relats destaca Josafat (1906), una recreació del mite de la bella i la bèstia, centrada en la història de les relacions eròtiques entre el campaner i una prostituta.
Josep Pous i Pagès
Nascut l’any 1873, va estudiar medicina, però es va acabar decantant cap al periodisme i la literatura. És autor d’una sola novel·la, La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, la qual es considera l’última gran novel·la modernista. És una novel·la on es relata la vida d’en Jordi Fraginals i com es converteix en un símbol de revolta, però que, degut al càncer i al dolor, decideix suïcidar-se.