El Naixement de Venus - Anàlisi i Influències

Descripció formal

Al centre de la pintura s’hi dibuixa la imatge espiritual i bella de la deessa Venus nua sobre una petxina marina. La seva concepció anatòmica revela un grau alt d’idealització, tant en les diferents parts - colls massa llarg o espatlles massa estretes i caigudes - com en la posició d’equilibri clàssic en contrapposto. La figura esvelta de Venus s’estableix com a eix simètric del trangle compositiu imaginari que es forma a partir de les dues diagonals creades pels altres personatges i que té el vèrtex superior al cap de la deessa. El dibuix lineal dels contorns, tant en les figures com en el paisatge, no només ajuda a distingir amb nitidesa la figura del fons.

Descripció formal

A l’interior, la planta de creu llatina s’articula en tres naus i capelles laterals, transsepte i absis central flanquejat per dues sagristies. La nau central és el doble d’alta i ampla que les laterals, i la seva separació es fa a partir de columnes d’ordre corinti, que, mitjançant un curiós entaulament fragmentat.

El conjunt de l’església de San Lorenzo està pensat perquè totes les línies de perspectiva convergeixin en un únic punt, l’altar, i perquè els visitants, situats al mig de la nau central, percebin un costat com a mirall de l’altre. Per això, l’arquitectura italiana es va basar en la simetria i la matemàtica, i en l’harmonia de la complementarietat del quadrat i el cercle.

San Lorenzo forma part, juntament amb altres edificis coneguts, com la catedral de Santa Maria del Fiore, de l’espectacular i homogeni centre històric de Florència, una ciutat renaixentista enlluernadora.

Com a església, San Lorenzo de Florència tenia una funció litúrgica. Per això, des del punt de vista arquitectònic, la simplicitat distributiva dels elements constructius i l’ús de la geometria per ordenar regularment l’espai estan pensats per provocar una sensació de pau i equilibri als visitants. Les seves proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d’una nova societat humanística que ha deixat enrere l’Edat Mitjana.

El temple cristià és una reinterpretació de la planta de nau única de les basíliques romanes i primitives basíliques paleocristianes. També imita models constructius de l’arquitectura romànica i bizantina, com les formes cúbiques que adornen els entaulaments sobre els capitells, i va recuperar de l’antiguitat clàssica i de l’art bizantí la cúpula sobre petxines. Altres elements, com l’arc de mig punt, les columnes corínties o la distribució rítmica de les finestres, tenen un clar antecedent en el pòrtic de l’Hospital dels Innocents, construït per ell mateix.