El Naixement de Venus - Anàlisi i Influències

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,57 KB

El naixement de Venus

Autor: Sandro Botticelli

Cronologia: 1485

Descripció formal

Al centre de la pintura s’hi dibuixa la imatge espiritual i bella de la deessa Venus nua sobre una petxina marina. La seva concepció anatòmica revela un grau alt d’idealització, tant en les diferents parts - colls massa llarg o espatlles massa estretes i caigudes - com en la posició d’equilibri clàssic en contrapposto. La figura esvelta de Venus s’estableix com a eix simètric del trangle compositiu imaginari que es forma a partir de les dues diagonals creades pels altres personatges i que té el vèrtex superior al cap de la deessa. El dibuix lineal dels contorns, tant en les figures com en el paisatge, no només ajuda a distingir amb nitidesa la figura del fons.

TEMÀTICA

En la mitologia clàssica hi ha dues versions. Segons Hesíode, va néixer de l’escuma del mar, en el qual havien caigut els genitals d’Urà, castrat pel seu fill Cronos. En una segona versió, explicada per Homer, Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter i Dione, deessa de la terra. No obstant això, el que Botticelli representa en el seu llenç no és - com suggereix el títol - el naixement de Venus, sinó la seva arribada a les costes de Citera després d’haver nascut al mar, tal com narra Homer en un dels seus relats. La deessa està acompanyada per les alenades de Zèfir, el vent de l’oest, i d’Aura, deessa de la brisa, i és rebuda a terra per una de les Hores, que, per les flors del vestit, és identificada amb la Primavera, l’estació de l’amor. Les roses també s’identifiquen amb l’amor, i la petxina en què és transporta la deessa, amb la fecunditat.

Models i influències:

Va tenir una gran influència important en la seva obra de temàtica religiosa durant la primera etapa de la seva producció. Ell va agafar el seu propi camí, marcat per l’obsessió de plasmar amb tota la vehemència possible la bellesa ideal, i per això el naturalisme no va ser una guia en la seva pintura. Va ser el primer a reprendre la temàtica mitològica.

Església de San Lorenzo

Autor: Filippo di Ser BrunelleschiCronologia: 1277-1446

Descripció formal

A l’interior, la planta de creu llatina s’articula en tres naus i capelles laterals, transsepte i absis central flanquejat per dues sagristies. La nau central és el doble d’alta i ampla que les laterals, i la seva separació es fa a partir de columnes d’ordre corinti, que, mitjançant un curiós entaulament fragmentat.

A les naus laterals, les capelles s’obren a través d’arc de mig punt, sobre els quals disposen finestres circulars. La coberta es soluciona mitjançant voltes bufades als laterals i un sostre pla amb cassetons quadrats al centre.

El conjunt de l’església de San Lorenzo està pensat perquè totes les línies de perspectiva convergeixin en un únic punt, l’altar, i perquè els visitants, situats al mig de la nau central, percebin un costat com a mirall de l’altre. Per això, l’arquitectura italiana es va basar en la simetria i la matemàtica, i en l’harmonia de la complementarietat del quadrat i el cercle.

Entorn i integració urbanística

San Lorenzo forma part, juntament amb altres edificis coneguts, com la catedral de Santa Maria del Fiore, de l’espectacular i homogeni centre històric de Florència, una ciutat renaixentista enlluernadora.

Funció, contingut i significat

Com a església, San Lorenzo de Florència tenia una funció litúrgica. Per això, des del punt de vista arquitectònic, la simplicitat distributiva dels elements constructius i l’ús de la geometria per ordenar regularment l’espai estan pensats per provocar una sensació de pau i equilibri als visitants. Les seves proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d’una nova societat humanística que ha deixat enrere l’Edat Mitjana.

El temple cristià és una reinterpretació de la planta de nau única de les basíliques romanes i primitives basíliques paleocristianes. També imita models constructius de l’arquitectura romànica i bizantina, com les formes cúbiques que adornen els entaulaments sobre els capitells, i va recuperar de l’antiguitat clàssica i de l’art bizantí la cúpula sobre petxines. Altres elements, com l’arc de mig punt, les columnes corínties o la distribució rítmica de les finestres, tenen un clar antecedent en el pòrtic de l’Hospital dels Innocents, construït per ell mateix.