Altar de Zeus a Pèrgam: Anàlisi i Significat de l'Art Hel·lenístic

L'Altar de Zeus a Pèrgam

Fitxa Tècnica

• Títol: Altar de Zeus a Pèrgam.
• Autor: Desconegut (probablement de l’Escola de Pèrgam).
• Cronologia: ~188 aC.
• Estil: Grec hel·lenístic.
• Localització actual: Pergamonmuseum, a Berlín (Alemanya).
• Dimensions: 36,44 m x 34,29 m.

Descripció Formal

Elements Tècnics i Estructurals

Materials

Es tracta d’un edifici construït amb carreus de marbre molt ben treballats.

Elements de Suport

L’altar està format per dos cossos ben diferenciats: una part inferior on hi ha la plataforma, i a la part superior, els pòrtics amb columnates. L’estructura es basa en un enorme pòdium massís d’uns 7 m d’alt amb una escala impressionant per salvar aquesta gran alçada. Els murs de càrrega del pòdium sostenen una plataforma sobre la qual s’aixeca una columnata jònica amb forma de U. Les columnes jòniques sostenen un entaulament pla.

Sistema de Coberta

La coberta està formada per un entaulament que té un arquitrau amb tres platabandes i és coronat per una cornisa. Aquest sistema té un predomini de la línia recta (horitzontal), corresponent al sistema constructiu arquitravat.

Elements Decoratius: Els Frisos

Els dos cossos que formen l’altar estan decorats de la següent manera:

El Gran Fris Exterior (Gigantomàquia)

La part inferior té un ampli basament sobre el qual s’eleva un enorme podi decorat per un llarg fris continu amb alts relleus, que té unes mesures de 130 m de llargada per 2,30 m d’alçada, i que fan referència a la lluita entre els gegants i els déus. El tema principal és la Gigantomàquia.

La representació del mite explica l’aferrissada lluita entre els déus i els gegants:

• Al cantó est, Atenea aixeca pels cabells el gegant Alcioneu perquè sap que aquest perdrà tota la força quan els peus deixin de tocar a terra. Mentrestant, Alcioneu lluita per escapar-se amb les seves ales.
• També veiem Àrtemis, deessa de la caça, trepitjant el cos d’un gegant mort.
• En una altra escena, apareix Zeus acompanyat per una àliga lluitant contra tres gegants.

En el fris nord hi ha una deessa no identificada que porta a la mà esquerra un vas decorat amb serps. A la cara nord de l’escalinata, els déus empenyen els gegants escales amunt. També apareixen les divinitats del mar, com Oceà i Amfitrite amb el seu fill Tritó. Totes les figures porten els seus vestits arrapats al cos, com és habitual a l’escultura d’aquest període. El fris volia donar a entendre que, igual com els déus havien vençut els brutals gegants, els atàlides també havien triomfat sobre la barbàrie dels celtes invasors (els gàlates). Tal com havien fet els atenencs al Partenó, la pretensió dels sobirans de Pèrgam era proclamar-se hereus culturals dels atenesos clàssics.

El Fris Interior (Història de Tèlef)

Les cares interiors de l’altar eren ornades amb un fris de dimensions menors que relatava la vida de l’heroi Tèlef, fundador de la nissaga atàlida, i que deixava de banda tota ampul·lositat per convertir-se en una biografia fidel, precedent dels relleus de la Columna de Trajà.

Descripció Espacial

Espai Interior

La part interior de l’altar està envoltada per un pòrtic sota el qual hi ha un fris intern, que té una longitud de 79 m i una alçària de 1,57 m dedicat a l’heroi Tèlef. El temple era una construcció de planta gairebé quadrada i la façana (B) que es conserva donava accés a un pati tancat (A) a l’interior del qual hi havia l’altar dels sacrificis.

Espai Exterior

Avui dia no es conserva tot l’altar. La façana, única part conservada, es troba al Museu de Pèrgam a Berlín. El monument té forma d’una gran sala rectangular, voltada de pòrtics interiors i exteriors, amb unes ales laterals que s’avancen per emmarcar l’escalinata d’accés. Un gran fris d’estil hel·lenístic (Escola de Pèrgam) recorre el sòcol del pòrtic exterior.

Significat de l'Obra

Funció i Intencionalitat

La funció prioritària de l’altar consistia a despertar en el poble sentiments de religiositat, admiració i reconeixement del poder i la grandesa de les divinitats que tan meravellosament estaven esculpides al fris del podi. Això implicava l’acceptació dels designis dels déus com a guia de la vida humana. També s’ha de destacar el caràcter didàctic i doctrinari del temple. La representació dels mites en el fris és un recordatori visual dels grans dogmes de la religió oficial. També podríem afegir una intencionalitat política, ja que una construcció d’aquestes dimensions volia sens dubte expressar la grandesa i el poder dels sistemes de govern absoluts, així com la riquesa econòmica i cultural de la ciutat, en aquest cas Pèrgam, i el gran poder dels seus governants.

Característiques de l'Estil Hel·lenístic

Aquesta obra pertany al període hel·lenístic, concretament a l’Escola de Pèrgam, que destacà per la tendència al monumentalisme i, escultòricament, pel dramatisme. Es tracta de l’altar més gran de l’antiguitat. Al fris, de característiques hel·lenístiques, van treballar-hi més de 40 escultors, la qual cosa fa molt difícil diferenciar els artistes que hi van participar, tots ells amb un mateix estil:

• Gran expressivitat i dramatisme.
• Tendència al realisme.
• Relleus amb figures retorçades i ritme violent i convulsiu.
• Musculatures en tensió amb les vestidures desplegades en totes direccions.
• Expressions facials torturades.

Relació amb Obres Anteriors i Influències Posteriors

L’Altar de Zeus a Pèrgam va ser l’altar més gran de l’antiguitat i té els seus antecedents en l'arquitectura oriental. Té la peculiaritat de presentar un enorme podi i una escalinata que va prendre com a model l’altar de Zeus a Olímpia, del qual no queda pràcticament res en l’actualitat. Al fons del fris de Tèlef hi va aparèixer per primer cop el paisatge. Les escenes estan disposades de forma narrativa, fet que el converteix en un precedent de la Columna Trajana. El dinamisme i la teatralitat mostren característiques de l’escultura hel·lenística i anticipen l’escultura barroca i la d’altres èpoques posteriors.

Context Històric i Artístic

El Pas de l'Època Clàssica a l'Hel·lenística

Les Guerres del Peloponès (431-404 aC), en les quals s’havien enfrontat Esparta i Atenes, van provocar la derrota d'Atenes i la pèrdua del seu imperi colonial, iniciant un període de crisi econòmica, social i política. La crisi també va afectar les classes socials més riques, de manera que el règim democràtic basat en aquesta prosperitat econòmica va entrar en un procés de davallada.

Aprofitant la confusió i la debilitat de les ciutats que s’havien enfrontat a les Guerres del Peloponès, Filip II, rei de Macedònia, va convertir el seu regne en la nova potència de l’Hèl·lade. Macedònia no s’havia empobrit per les lluites i disposava de recursos naturals (cereals, or i fusta).

Després de la mort de Filip II, el seu fill Alexandre el Gran (356-323 aC) va conquerir Pèrsia i va dirigir els seus exèrcits cap a Egipte i l’Índia, formant un gran Imperi. A la seva mort (323 aC), els seus generals es van repartir les seves possessions (Egipte, Mesopotàmia, Anatòlia i Macedònia). Amb Alexandre el Gran va desaparèixer l’antic poder dels reis, però no la seva cultura, que fusionada amb l’oriental va donar origen al món Hel·lenístic.

Pèrgam i el Regnat d'Èumenes II

La ciutat de Pèrgam va assolir el màxim esplendor durant l’època del regnat d’Èumenes II, que va fer aixecar l’altar per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia. Els reis de Pèrgam es van guanyar el títol de defensors de Grècia aturant les diverses invasions, com les dels gàlates.

L’Imperi d’Alexandre el Gran va experimentar alguns canvis pel que fa a l’economia, ja que es va desenvolupar en un àmbit geogràfic molt extens que va afavorir els intercanvis comercials i el desenvolupament de l’agricultura i l’artesania.

L'Art i la Filosofia Hel·lenística

En l’aspecte artístic van destacar noves escoles com Pèrgam, Rodes i Alexandria. Es perd la unitat d’estil d’èpoques anteriors, però es conserven els ideals d’harmonia, malgrat que les formes es caracteritzaran per la tensió i el moviment intens. A més de l’art, la ciència, la història i la dramatúrgia van ser excepcionals al món grec.

La filosofia apareix com una manera de superació de les explicacions irracionals que es fonamentaven en allò sobrenatural, tal com feien la mitologia i la religió. La tasca de pensar i de buscar respostes als grans interrogants de l’ésser humà es basarà a partir d’ara en la raó. El filòsof més destacat de l’època hel·lenística va ser Aristòtil, deixeble de Plató. Aquest filòsof havia estat membre de l’Acadèmia de Plató durant vint anys i es va fer càrrec de l’educació d’Alexandre el Gran. Aristòtil va fundar el Liceu com a centre alternatiu a l’Acadèmia, i en el qual va exercir una gran activitat científica i teòrica que va influir en tota la filosofia posterior.