Erecteó — temple jònic de l'Acròpolis d'Atenes

Erecteó

Autor: Mnesicles.

Títol: Erecteó (Erecteion / Erectión).

Cronologia: 420–405 aC.

Estil: Clàssic.

Materials: marbre i fusta.

Sistema constructiu: arquitrevat.

Localització: Acròpolis d'Atenes (Grècia).

Context històric i cultural

El temple es va construir durant la Guerra del Peloponès, que enfrontà Atenes i els seus aliats, com a defensors del sistema democràtic, contra Esparta i els seus aliats, defensors d'un sistema oligàrquic. La victòria d'Esparta en la guerra va suposar la decadència d'Atenes.

A nivell cultural hi continuava existint una postura antitradicional i una concepció que considerava «bàrbar» allò no grec.

Anàlisi formal i descripció

És un temple exàstil amb perístil, d'ordre jònic i de planta irregular.

Espai exterior

Situat sobre uns esglaons (estereobat), la línia superior de l'estilobat sosté un temple d'ordre jònic amb columnes amb basa, fust estriat i capitell decorat amb volutes. Aquestes columnes suporten un entaulament format per un arquitrau de tres fasces, un fris continu, una cornisa, un frontó triangular i un sostre a dues aigües, amb acroteres o figures decoratives daurades als vèrtexs del frontó.

En la façana hi ha un pòrtic on les columnes adopten forma femenina: les conegudes cariàtides, que representaven dones de la Cària. Sostenen l'arquitrau i destaquen, d'una banda, per trets arcaics com els plecs verticals de la part inferior del vestit, i, d'una altra, per trets més moderns com l'ús de la tècnica dels draps humits, on la roba s'adhereix al cos. Aquestes figures estaven pintades i decorades amb polseres, penjolls, etc.

Espai interior

La sala central, orientada cap a l'oest, contenia l'altar de culte a la deessa Atenea i estava precedida per un pòrtic exàstil. Aquest espai no es comunicava amb la sala posterior, on es trobaven les cel·les de Posidó i d'Erecteu. Al costat nord hi ha un pòrtic amb sis columnes jòniques (quatre frontals i dues laterals), on s'ubicava a prop la llegendària olivera d'Atenea. Al costat sud hi ha el pòrtic presidit per les cariàtides. Tots dos pòrtics conduïen a una sala on es trobava la tomba de l'heroi Cecrop.

Estil

Aquest edifici pertany a l'inici de l'època clàssica, segona meitat del segle V aC. Es caracteritza per:

• Estructures arquitravades amb línies verticals i horitzontals que transmeten serenitat.
• Normalment els temples estaven fets amb pedra; a partir del segle V aC es començà a utilitzar el marbre de manera més habitual.
• Tot i que avui dia s'han perdut moltes parts, antigament els temples estaven policromats.
• Segons la forma de la columna i del capitell, existeixen dos ordres arquitectònics destacats en aquesta època: el dòric i el jònic.
• Interiorment els temples es dividien en pronaos, naos o sala de la divinitat i en la cella o sala del tresor.

Significat i funció

El temple es va dedicar a diversos déus com Atenea i Posidó, i a diversos herois, com Erecteu (primer rei d'Atenes) i Cecrop (rei llegendari de l'Àtica).

Segons la llegenda, Zeus va prometre l'Àtica a la divinitat que oferís el millor do. La disputa entre els déus va ser llarga i intensa; Posidó i Atenea van ser els finalistes. Posidó va clavar el seu trident sobre una roca i va fer brollar una font d'aigua salada. Atenea, per superar la prova, va fer néixer una olivera al costat de la font. El tribunal dels déus la va declarar guanyadora i Atenea va esdevenir la protectora de la ciutat d'Atenes i de la regió de l'Àtica.

Per acabar, hem de parlar de les cariàtides: dones originàries de la regió de Cària, un territori aliat dels perses durant les guerres mèdiques. Quan els grecs van conquerir la regió, algunes dones van ser capturades i reduïdes a esclavitud; el nom «cariàtide» es relaciona amb aquesta procedència i amb la seva iconografia com a figures femenines arquitectòniques.

Funció

Aquest temple va ser edificat per acollir antics cultes que havien quedat sense santuari durant la reconstrucció de l'Acròpolis.