Valentí Almirall i el Centre Català: orígens del catalanisme polític

Valentí Almirall i el Centre Català: la fundació del catalanisme polític

Valentí Almirall va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català, se'l considera el pare del nacionalisme català. La modernització d'Espanya només podia arribar a partir de la implantació d'una república federal. Almirall, dirigent federal, va trencar amb Pi i Margall el 1881, i es va decidir a impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits estatals (el partit republicà democràtic federal era estatal).

Primer Congrés Catalanista (1880)

Va promoure el Primer Congrés Catalanista (1880) que aplegava diferents tendències polítiques, des de les conservadores (de dretes) a les progressistes (d'esquerres). La seva idea era unificar-les per fundar un únic partit catalanista. Defensa una política interclassista (que hi hagi gent de diferents partits i estaments socials) que és un pensament utòpic perquè mai es van poder entendre ni posar-se d'acord.

Els acords als quals van arribar amb el 1r Congrés Catalanista són:

• Defensa del dret civil català.
• Crear una acadèmia per normativitzar la llengua catalana.
• Difondre el catalanisme (culturalment).

El Diari Català i el Centre Català (1882)

Serà durant la dècada de 1880 quan Valentí Almirall va fundar el primer diari escrit íntegrament en català, el Diari Català, on manifestava la necessitat que el catalanisme entrés a la política i no es quedés només en l'àmbit literari i cultural. Aquesta idea va ser el centre del 1r Congrés Catalanista, on es va decidir fundar la primera organització cultural i alhora política del Catalanisme, el Centre Català (1882), encarregat de portar a terme un programa reivindicatiu i de propagar la cultura catalana arreu del Principat.

Segon Congrés Catalanista (1883) i tensions internes

El Centre Català va convocar un II Congrés Catalanista (1883) on es va promoure una crida als polítics catalans perquè s'impliquessin en organitzacions estrictament catalanes i deixessin els partits estatals. Es va veure la diferència entre els progressistes que estaven d'acord en deixar els partits estatals, i els conservadors que ja els hi anava bé el vell sistema. Així, hi comença a haver una tensió interna (dins el Centre Català) perquè l'únic punt comú entre els dos grups és viure a Catalunya. El 2n Congrés Catalanista va impulsar el Memorial de Greuges.

Lo Catalanisme (1886)

A més, Almirall va establir les bases ideològiques d'un catalanisme progressista (defensor de les reformes socials) en el llibre Lo Catalanisme (1886), defensava l'autonomia de Catalunya per poder-se desenvolupar (econòmicament) i desenvolupar a Espanya amb ella.

Memorial de Greuges (1885)

El Centre Català també fou l'inspirador del cèlebre Memorial de Greuges (1885). Amb aquest document, el Centre Català pretenia assolir més projecció pública. Va ser presentat a Alfons XII i va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme, va quedar en segon terme arran de la mort per tuberculosi del rei ja que el govern estava ocupat en mantenir els Borbons al tron (Pacte del Pardo). Per escriure'l hi participen organitzacions econòmiques burgeses, institucions culturals i entitats catalanistes (agrupades al Centre Català). El Memorial denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional:

• Protecció de la llengua.
• De les lleis catalanes.
• Del dret civil català davant l'amenaça del govern d'un nou codi civil únic per a tot Espanya.
• Demana l'harmonització d'interessos de les diferents regions.
• Defensa el proteccionisme.
• Defensa el dret civil català (lleis que regulen la vida entre ciutadans).

El Memorial va acostar el moviment catalanista a la burgesia, la qual es movia en els partits dinàstics però veia la necessitat de tenir més competències polítiques a Catalunya.

El declivi d'Almirall i la continuïtat del catalanisme

La proposta d'Almirall representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana, simpatitzant més aviat dels partits monàrquics (per la necessitat de proteccionisme econòmic); i massa poc social per a les classes populars. Amb el pas del temps, el Centre Català i la influència de Valentí Almirall van acabar desapareixent del mapa polític català, però es manté viu el catalanisme polític.