Crisi de l'Antic Règim i Revolució Liberal a Espanya (1808-1840)

1. L'Ocupació Napoleònica i la Crisi de 1808

La influència de la Revolució Francesa a Espanya va afavorir la difusió de les idees liberals. Carles IV va suprimir tota la influència il·lustrada en el seu govern. Va anomenar Godoy secretari d'Estat i va tancar la frontera per evitar el contagi.

La Subordinació a França

• Carles IV es va unir a la coalició europea en la guerra contra França. La derrota espanyola va ser un fet i la Pau de Basilea va subordinar Espanya als interessos francesos.
• Amb l'arribada de Napoleó al poder, Espanya es va convertir en aliada de França.
• Després de la guerra contra Gran Bretanya, Espanya va quedar endeutada. Godoy apuja els impostos i es produeix un descontentament popular que va derivar en motins.

El Detonant de la Guerra

L'entrada dels francesos el 1808 va anar ocupant llocs estratègics com Barcelona, Vitòria, etc. Quan les tropes franceses van arribar a Madrid, la Família Reial va fugir a Aranjuez.

• Motí d'Aranjuez: Exigia l'abdicació de Godoy i la renúncia de Carles IV a favor del seu fill Ferran VII.
• L'endemà, Ferran VII és coronat, però la crisi es va agreujar quan Carles va demanar ajuda a Napoleó per poder recuperar el tron.
• Abdicacions de Baiona: Napoleó va decidir convocar els monarques a Baiona, que van acceptar abdicar la corona. Napoleó va nomenar rei d'Espanya a Josep Bonaparte.

L'Aixecament Popular

Napoleó va convocar unes Corts a Baiona per aprovar una constitució. Això va derivar en aldarulls i l'aixecament de Madrid. La seva repressió per part del general Murat va ser el detonant per a les altres revoltes.

L'aixecament contra els francesos va ser impulsat per les classes populars. Els insurrectes (patriotes) van crear juntes. Els voluntaris, juntament amb l'exèrcit, van obtenir victòries com les del Bruc o Bailèn. Les juntes locals van crear una Junta Suprema Central que va reconèixer Ferran VII.

2. La Constitució de Cadis de 1812: «La Pepa»

Durant la Guerra del Francès i aprofitant l'absència del rei, els diputats espanyols reunits a Cadis van elaborar tota una legislació que culmina amb la Constitució de 1812 i que provoca la Primera Revolució Liberal Burgesa. Els parlamentaris de Cadis pretenien acabar amb l'Antic Règim i substituir-lo per la nova ideologia liberal nascuda amb la Il·lustració.

Principis Fonamentals de la Constitució

La Constitució va ser aprovada el 1812, dia de Sant Josep, i és coneguda popularment com La Pepa. És una constitució molt llarga i va establir principis com:

• Sobirania Nacional: La nació es governa a ella mateixa mitjançant els seus representants.
• Igualtat: Igualtat de tots davant la llei.
• Separació de Poders: Divisió o separació de poders (legislatiu, executiu i judicial).
• Sufragi: Sufragi censatari estipulat per la llei.
• Religió: Única religió coneguda i permesa és la catòlica (confessionalitat de l'Estat).
• Drets Individuals: Reconeixement de molts drets individuals (dret de la propietat privada, inviolabilitat del domicili o la correspondència, llibertat d'impremta, de pensament i d'opinió).

Aquesta Constitució durà durant el Trienni Liberal.

3. El Trienni Liberal (1820-1823)

El 1820, el militar Rafael del Riego fa un pronunciament a Cabezas de San Juan que triomfa. La majoria de militars espanyols s'uneixen a aquest cap liberal. A Ferran VII no li queda altre remei que jurar La Pepa. Així comencen tres anys de govern liberal.

Dificultats del Govern Liberal

Els liberals van trobar una sèrie de dificultats que impedien l'acció normal de govern:

• El rei, que contínuament està conspirant i crida a la intervenció de la Santa Aliança.
• Els liberals exaltats, contraris a l'excessiu moderantisme del govern, creen greus problemes d'ordre públic a les ciutats.
• Es va crear una guerrilla ultra-absolutista que crea problemes d'ordre públic a les zones rurals, sobretot a la zona del Nord d'Espanya.

Mesures Legislatives

Les mesures legislatives del Trienni van ser:

• Abolició de tot tipus de mayorazgo.
• Aprovació de restriccions legals perquè el clergat pogués incrementar les seves propietats.
• Supressió de la Inquisició.
• Decret de llibertat d'impremta.
• Es va establir la Constitució i tornaren a entrar en vigor els decrets que havien aprovat el govern i les Corts de Cadis.

La Santa Aliança va decidir actuar per acabar amb el règim liberal espanyol. Ferran VII va publicar un decret i aboleix de nou la Constitució de 1812.

4. Segona Restauració de l'Absolutisme: La Dècada Ominosa

Etapa de fortíssima repressió contra els liberals, sobretot entre 1823 i 1826. Torna com a ministre d'Hisenda Ballesteros i amb ell el proteccionisme. A partir de 1826 s'inicia una etapa més moderada, amb menys repressió. Això provocarà una revolta a Catalunya de caràcter ultra-absolutista, la Revolta dels Malcontents.

5. El Problema Successori

Ferran VII es va casar amb la seva neboda Maria Cristina de Borbó i va tenir una filla, Isabel. Per nomenar-la successora, el rei va promulgar la Pragmàtica Sanció, una norma que autoritzava la successió femenina, prohibida per la Llei Sàlica. D'aquesta manera, Isabel heretaria la corona.

Els partidaris de Carles, els carlins, van considerar il·legal la successió d'Isabel i van donar suport al germà del rei, ferm defensor de l'absolutisme.

6. Diferències Ideològiques: Liberals Moderats i Progressistes

Liberals Moderats

• Monarquia: Constitucional amb amplis poders de la Corona.
• Sobirania: Compartida entre les Corts i la Corona.
• Llibertats: Individuals restringides.
• Sufragi: Censatari i molt restringit.
• Religió: Imposició del catolicisme.
• Estructura: Estat centralitzat.
• Base Social: Noblesa, clergat i alta burgesia.

Liberals Progressistes

• Monarquia: Constitucional amb separació de poders.
• Sobirania: Nacional.
• Llibertats: Defensa i protecció de les llibertats individuals.
• Sufragi: Censatari més ampli.
• Religió: Aconfessionalitat i tolerància religiosa.
• Estructura: Centralitzat, però donant més autonomia als ajuntaments.
• Base Social: Petita burgesia, menestrals i professionals liberals.

7. La Guerra de la Independència (1808-1814)

Napoleó va entrar a Espanya i va ocupar Aragó, Catalunya i Madrid. Tot el país s'aixeca en armes contra la invasió napoleònica en defensa de dos principis:

1. La renúncia de Ferran VII a la corona no ha estat lliure, sinó forçada i no és vàlida. No accepten Josep I com a rei, només Ferran.
2. Estant captiu el rei, la iniciativa correspon a la societat que organitzarà l'Estat i la defensa contra l'invasor mitjançant les Juntes Provincials (una per província). Més tard, es crea la Junta Suprema Central per coordinar la tasca de les anteriors.

Fases del Conflicte

L'exèrcit francès va tenir tres direccions principals:

• Est: Les resistències de Saragossa i Girona provocaran el fracàs.
• Andalusia: Derrotat per l'exèrcit espanyol comandat per Castaños a Bailèn.
• Portugal: L'exèrcit britànic comandat per Wellington desembarca a Porto.

Josep I abandona Madrid i les tropes franceses reculen fins a la línia de l'Ebre. Napoleó, al capdavant de la Grande Armée, recupera Madrid i, durant un curt espai de temps, la guerra canvia de signe. Més tard, Napoleó abandona Espanya per iniciar la campanya de Rússia.

A partir de 1812 se succeeixen les derrotes franceses: Gran victòria hispano-portuguesa i britànica a la Batalla d'Arapiles. Napoleó, davant la impossibilitat de mantenir dos fronts, va optar per signar el Tractat de Valençay, pel qual retirava les tropes i restablia la monarquia de Ferran VII.

8. La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

Ferran VII mor i els partidaris del seu germà van començar una insurrecció armada que va ser el principi d'una gran Guerra Civil entre els partidaris de Carles (carlins) i els d'Isabel (isabelins).

Ideologia i Suports

• Ideologia Carlina: Déu, la Pàtria, el Rei i els Furs.
• Suport Geogràfic: Els carlins abunden a la zona nord d'Espanya (País Basc, Navarra, Catalunya) i tenen més força a les zones rurals. Els isabelins, a les ciutats.
• Suport Social: Els carlins tenien al seu favor la noblesa, el clergat i els camperols de la zona nord d'Espanya. Isabel II tenia al seu favor la burgesia i els camperols de la zona sud d'Espanya.

Desenvolupament de la Guerra

Per part dels carlins, els caps militars foren Zumalacàrregui i Maroto; per part dels isabelins, va ser Espartero.

1. 1a Etapa (Domini Carlí): Carles és coronat rei pels seus partidaris a Estella. Destaca la mort de Zumalacàrregui en el setge de Bilbao.
2. 2a Etapa (Domini Isabelí): Destaca la victòria d'Espartero a la Batalla de Bergara. Els carlins renuncien a la guerra i Isabel serà la reina.

Malgrat la victòria dels liberals, Espartero va acceptar dues condicions carlines (Conveni de Bergara):

• Els oficials i els suboficials carlins havien de conservar la seva graduació i salari en el nou exèrcit.
• Espartero es va comprometre a la conservació dels furs.