Diferencies entre estatut de Núria i estatut de 1932
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,31 KB
4.3.-Catalunya DURANT LA II REPÚBLICA:
4.3.1.-GENERALITAT PROVISSIONAL I ESTATUT DE NÚRIA:
Com a conseqüència de les negociacions dels polítics
Catalans amb el govern provisional es va recuperar la institució de la
Generalitat de Catalunya. La seva primera tasca fou elaborar un Estatut d´
Autonomia, per a la qual cosa es va reunir una comissió que va elaborar un
Avantprojecte conegut com a Estatut de Núria.
(juny 1931).Les seves
Característiques eren:
Definia Catalunya com a estat autònom dins la República Espanyola.
El català era La llengua oficial a Catalunya.
Possibilitat de Federació dels països de parla catalana.
Competències de La Generalitat: ensenyament, cultura, policia, sanitat, obres públiques, Tribunals de justícia...
Gestió per part de la Generalitat dels impostos Directes.
L´ Estatut fou aprovat a Catalunya per referèndum, però Quan es va presentar a les Corts hi va haver tres . Corrents d´ opinió Contraposats:
-govern central, partidari d´ oferir a Catalunya una Autonomia moderada.
-Parlamentaris catalans, que volien una autonomia àmplia.
-Oposició de dretes, que defensava una Espanya unitària.
En l´ aprovació de l´ Estatut tingueren un paper Important dos factors: d´ una banda, la postura favorable a la seva aprovació Per part del president del govern, Azaña, i per altra, la por al colpisme Després de l´ intent frustrat de cop d´ estat per part del general Sanjurjo
-CARACTERÍSTIQUES DE L´ ESTATUT DEFINITIU (1932):
S´ hi conserven Les institucions pròpies de Catalunya.
Catalunya es Convertia en regió autònoma dins l´ estat espanyol.
Cooficialitat Català/castellà.
Retallada de competències: les més importants que va Rebre la Generalitat foren en ordre públic i administració de justícia.
4.3.2.-LA GENERALITAT REPUBLICANA I LA SEVA TASCA DE GOVERN:
Després de la promulgació de l´ Estatut, es van convocar Eleccions al Parlament de Catalunya, que foren guanyades per àmplia majoria per Esquerra Republicana de Catalunya, sent escollit president de la Generalitat Macià. El segon lloc a les eleccions fou per a la Lliga Catalana. Dins de la Tasca del govern cal destacar:
En el camp Econòmic es van crear els serveis d´ estadística, L´ Institut d´ Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En agricultura es van crear cooperatives, I se li va donar solució al tema rabassaire rebaixant en un 50% les rendes que Li pagaven als propietaris.
En política Social es va fer la Llei de Bases per organitzar els serveis d´ Assistència i Seguretat Social, i es va crear el institut contra l´ Atur Forçós (ICAF).
En ensenyament Es van crear centres d´ ensenyament secundari com l´Institut-Escola.
En l´ àmbit Cultural el fet més important és la publicació del Diccionari de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra (1932).
Es va fer una nova divisió territorial de Catalunya en 38 comarques.
4.3.3.-EL CONFLICTE RABASSAIRE (Abril 1934):
Tot es va iniciar per l´ aprovació, per part del Parlament, de la Llei de contractes de conreu, que garantia als pagesos Rabassaires l´ accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el Pagament al propietari d´ un preu prèviament taxat. Com a resposta, els Propietaris, agrupats en l´ Institut Agrícola Català de Sant Isidre, s´ hi van Oposar i van enviar la Llei al Tribunal de Garanties constitucionals que va Declarar la seva inconstitucionalitat. Tot i això, la generalitat va aprovar a Setembre del 34 una llei semblant.
4.3.4.-LA REVOLUCIÓ D´ Octubre A Barcelona:
Com a resposta a l´ entrada de ministres CEDA al govern Espanyol, el 6 d´ Octubre Companys, nou president de la Generalitat, va Proclamar la República Catalana dintre de la República Federal espanyola, al Mateix temps que tots els partits i sindicats d´ esquerra organitzaven una vaga General, tot i que no va tenir gran suport degut a la no participació de la CNT.
La resposta per part del govern fou declarar L Estat de Guerra a Catalunya. L´ exèrcit va ocupar el palau de la Generalitat I va empresonar els polítics responsables.