Nacionalisme, Imperialisme i Liberalisme al Segle XIX

El Nacionalisme i els Processos Nacionals

El nacionalisme va donar forma i va impulsar els diferents processos nacionals.

Concepcions de Nació

Nació:

Designava un grup de persones nascudes en un mateix lloc i que estaven sota el poder d’un monarca que controlava territoris diferents.

Concepció Cultural (Romàntics Alemanys)

Consideraven que la nació és un ésser viu, creat en el transcurs del temps, amb una cultura, llengua i història comunes, i amb dret a organitzar-se com un estat sobirà.

Concepció Política (Teòrics Francesos)

Es forma per la decisió voluntària d’un conjunt de persones que comparteixen lleis, drets i deures.

Moviments Nacionalistes

• Moviments disgregadors: Van donar lloc a processos de disgregació d’entitats existents. Reivindicaven la independència (Exemples: Bèlgica, Sèrbia, Romania, Montenegro, Bulgària, Albània).
• Moviments unificadors: Unificació de comunitats nacionals que estaven disgregades en diferents estats (Exemples: Itàlia i Alemanya).
  • Itàlia: Estava dividida en diversos estats sota dominació estrangera. Va ser liderat pel Piemont.
  • Alemanya: Prússia va ser l’estat encarregat de dirigir la unificació.

L'Expansió dels Estats Units i la Guerra de Successió

L'Expansió cap a l'Oest (1800-1850)

Entre el 1800 i el 1850, la població dels Estats Units va passar de 5 a 23 milions a causa de l’arribada d’immigrants del Regne Unit i Alemanya. Territoris com Louisiana i Florida van ser comprats a França i Espanya. L’expansió va proporcionar terres i va forjar la identitat dels Estats Units com a nació.

La Guerra de Successió (1861-1865)

L’enfrontament entre estats abolicionistes i estats esclavistes es va intensificar. El 1860, Abraham Lincoln es va oposar a l’extensió de l’esclavitud als nous territoris. Onze estats del sud es van separar dels EUA i van crear una confederació.

La Guerra de Successió (1861-1865) va acabar amb la victòria del Nord. Va ser una guerra destructiva perquè, per primera vegada, es van utilitzar armes modernes, resultant en mig milió de morts i l'arrasament de territoris.

Avanç de la Democràcia i el Liberalisme

Consolidació del Liberalisme a Gran Bretanya i França

La democràcia va avançar gradualment. Es van aprovar drets fonamentals i van sorgir partits polítics moderns:

• Aprovació del sufragi universal masculí.
• Garantia de la llibertat religiosa i la llibertat d’expressió.

El vot a tots els homes va provocar canvis importants en l'estructura política. Els partits socialistes van començar a tenir representació parlamentària, ja que els obrers podien votar. Els partits van desenvolupar estratègies polítiques modernes (mítings, cartells polítics, etc.).

Moviments Socials i Drets

Moviment sufragista:

Associacions de dones que lluitaven per millorar la seva situació i els seus drets bàsics, com el dret de vot.

Estat social:

Concepte destinat a protegir els més desafavorits. Es van crear els primers subsidis d’atur i les pensions de jubilació.

L'Imperialisme i l'Expansió Colonial

Imperialisme:

Extensió del domini d’un país sobre uns altres.

Metròpoli:

País que colonitza.

Colònies:

Territoris colonitzats.

Els imperis històrics (Espanya i Portugal) van ser superats per les principals potències colonials: Gran Bretanya i França. Altres imperis emergents van ser Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els EUA i el Japó. Espanya, per la seva banda, va perdre possessions a Iberoamèrica i el Pacífic.

Factors de l'Imperialisme

• Factors econòmics:

  Les colònies es van convertir en mercats per als productes elaborats a la metròpoli. S’hi invertien capitals mitjançant la construcció o millora d’obres públiques (ferrocarrils, ports, concessió de préstecs). Es colonitzaven territoris rics en recursos naturals, on s'obtenien primeres matèries a preus baixos.

• Factors polítics:

  L'expansió augmentava el prestigi mundial i enfortia l’orgull nacional entre els habitants. Per seguretat, es conquerien territoris estratègics per controlar les rutes marítimes i terrestres importants.

• Factors demogràfics:

  La població dels països occidentals va créixer intensament. Per reduir el malestar social provocat per l’atur, els governs animaven els fluxos migratoris cap a les colònies.

• Factors ideològics:

  Els occidentals tenien ideologies racistes, pensant que la raça blanca era superior i que això els donava dret a dominar altres pobles, que consideraven inferiors. Per això, creien tenir la missió de civilitzar la resta de pobles. Es van fundar missions. La civilització europea es va transmetre fora de les fronteres pròpies pels immigrants, exploradors i missioners.

Desenvolupament dels Grans Imperis Colonials (1870-1914)

Entre el 1870 i el 1914 es van formar els grans imperis colonials, sent el Britànic i el Francès els més extensos.

Ja el 1830, Gran Bretanya va incrementar la seva presència a l'Índia i França va conquerir Algèria. A partir del 1870, les potències van competir intensament per augmentar els seus dominis.

La Conferència de Berlín (1884-1885)

El canceller Bismarck va evitar conflictes convocant un congrés internacional (la Conferència de Berlín), que va regular les condicions d'ocupació i explotació d'Àfrica.

Els Grans Imperis

• Imperi Britànic: Va ser el més gran. El seu moment àlgid va ser entre 1839 i 1901. El Regne Unit tenia colònies a gairebé tots els continents i dominava punts estratègics per controlar les rutes marítimes. L'Índia va ser la colònia més important.
• Imperi Francès: Va ser la segona potència, amb una gran extensió que ocupava terres al nord de l'Àfrica i a la Indoxina.
• Estats Units: Després de derrotar Espanya, van ocupar Filipines i Puerto Rico i van controlar Cuba.
• Japó: Va annexionar Corea i Formosa.