L'Imperi Bizantí i els Regnes Germànics: Història i Cultura

Divisió de l'Imperi Romà

Les conquestes de Roma durant la República i l'Imperi van contribuir a la formació d'un gran imperi al voltant de la Mediterrània. Aquest imperi es va dividir en dues parts: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient.

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident va desaparèixer l'any 476 quan el cap d'un dels pobles germànics, l'hèrul Odoacre, va deposar l'últim emperador romà, Ròmul Augústul. Aquesta data marca el final de l'edat antiga i l'inici de l'edat mitjana (que tradicionalment es considera que acaba el 1453).

Imperi Romà d'Orient (Imperi Bizantí)

L'Imperi Romà d'Orient, conegut més tard com a Imperi Bizantí, va sobreviure a les invasions germàniques i es va mantenir fins al 1453.

Evolució Històrica de l'Imperi Bizantí

La denominació d'Imperi Bizantí procedia de Bizanci, ciutat reconstruïda per l'emperador Constantí l'any 330.

A principis del segle VI, el territori bizantí estava format pels Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte, territoris amb fèrtils terres agrícoles i amb grans centres comercials.

Durant el regnat de Justinià I (527-565), l'Imperi Bizantí va intentar restaurar les fronteres de l'antic Imperi Romà i reconstruir la unitat perduda. Va conquerir diversos territoris a Occident, però a la seva mort, l'Imperi va entrar en un període de crisi i va perdre la majoria de les seves conquestes.

Al segle VII, els musulmans van conquerir les províncies més riques de l'Imperi Bizantí, deixant reduït el seu territori a l'Àsia Menor i els Balcans.

A mitjan segle XI, Bizanci va entrar en una profunda crisi. A Occident, els normands van expulsar els bizantins d'Itàlia.

Organització politicoadministrativa de l'Imperi Bizantí

L'Emperador

L'emperador, que des del segle VII va adoptar el títol grec de basileus, concentrava tot el poder. Governava i dirigia l'administració i l'exèrcit. La seva consagració i coronació pel patriarca de Constantinoble li donava un caràcter sagrat i li permetia intervenir en els assumptes de l'Església.

Administració

L'administració central comptava amb una burocràcia ben organitzada, formada per nombrosos funcionaris, i amb una legislació basada en el dret romà. Les lleis van ser recopilades i actualitzades per Justinià en un codi, el Corpus Iuris Civilis. L'administració territorial s'organitzava en extenses províncies, anomenades themes, dirigides per strategoi o caps polítics i militars.

Exèrcit

L'exèrcit comptava amb una poderosa cavalleria, i l'armada va desenvolupar un paper important en la supervivència de l'Imperi.

Economia Bizantina

Agricultura

L'agricultura era la principal activitat econòmica. S'organitzava en latifundis o grans propietats, pertanyents a la noblesa o als monestirs.

Comerç

El comerç es va veure afavorit per l'estratègica situació geogràfica de l'Imperi i de la seva capital, Constantinoble, que controlava el pas entre Europa i Àsia i els intercanvis amb la Mediterrània i la Mar Negra.

Societat Bizantina

La societat bizantina estava dividida en tres nivells:

• Nivell alt: L'aristocràcia posseïa grans latifundis i ocupava els càrrecs del govern i de l'administració, juntament amb els alts càrrecs de l'Església.
• Nivell mitjà: S'hi trobava el clergat secular i els monjos; els funcionaris de l'Estat; els comerciants enriquits i els camperols lliures.
• Nivell baix: Estaven els serfs i els esclaus, que realitzaven les tasques agràries i les domèstiques, i els nombrosos captaires urbans.

Art Bizantí

L'art bizantí va ser ric i sumptuós i va expressar el poder dels emperadors i la gran influència de l'Església.

Arquitectura

L'arquitectura bizantina va rebre influències romanes i gregues. Utilitzava materials pobres, com la rajola, que de vegades es recobrien a l'exterior amb marbre. Els elements principals eren les columnes, els arcs de mig punt i les cobertes planes o amb volta, especialment la cúpula de petxines o triangles coberts. L'edifici principal va ser l'església, que utilitzava diferents tipus de plantes. Els exemples d'edificacions religioses més destacades són la basílica de Santa Sofia de Constantinoble, manada construir per Justinià al segle VI, i l'església de San Vitale, alçada a la ciutat italiana de Ravenna.

Mosaics

Els mosaics es van utilitzar per a decorar les parets i les cúpules de l'interior de les esglésies. Es realitzaven amb petites peces ceràmiques de colors brillants, denominades tessel·les. Els temes elegits eren sobretot religiosos i van originar uns models de representació de gran influència en l'art medieval europeu. Els mosaics més famosos representen l'emperador Justinià i la seva esposa Teodora amb els respectius seguidors, situats a l'església de San Vitale de Ravenna.

Icones

Les icones eren imatges de temàtica religiosa, en la seva majoria pintades sobre taula, en les quals s'utilitzava habitualment el daurat en la presentació.

Assentament dels Regnes Germànics

Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, diversos pobles germànics es van assentar en el seu antic territori. Aquests inclouen:

• Itàlia: Ostrogots i llombards
• Gàl·lia: Francs al nord, Borgonya - burgundis i visigots al centre-sud
• Hispània: Sueus, Gal·lècia - visigots a la Meseta
• Britània: Angles i saxons
• Nord d'Àfrica: Vàndals

Organització dels Regnes Germànics

Forma de Govern

La forma de govern va ser la monarquia, que concentrava en el rei el poder polític i militar. S'ajudaven de funcionaris que pagaven amb terres en propietat o de manera temporal.

Economia

L'economia es basava en l'agricultura, que es practicava en latifundis cultivats per persones dependents del propietari. Eren autosuficients.

Societat

La societat estava dirigida per l'aristocràcia laica i eclesiàstica, propietària dels latifundis. Sota el seu domini es trobaven els camperols que no podien abonar la terra.

Cultura i Art

La cultura i l'art van decaure. La cultura es va refugiar en els monestirs; i l'art va paralitzar la construcció de grans obres arquitectòniques, a causa de les dificultats econòmiques.

Els Francs i l'Imperi Carolingi

Entre els regnes germànics que es van formar en el territori de l'antic Imperi Romà d'Occident, va destacar el dels francs, establerts al nord de la Gàl·lia. Va aconseguir la màxima esplendor entre els segles VIII i IX, sota el govern de la dinastia carolíngia.

Imperi de Carlemany

El principal rei de la dinastia carolíngia va ser Carlemany (742-814), que es va proposar restablir la unitat de l'antic Imperi Romà d'Occident. Va conquerir els territoris dels llombards, dels bàvars i dels saxons.

Economia Carolíngia

Les activitats agràries eren les predominants. La base de l'alimentació eren els cereals, que es completaven amb una ramaderia escassa, i amb les fruites i la caça. Es practicava en latifundis extensos, de l'aristocràcia i de l'Església. Les activitats urbanes van decaure. L'artesania es realitzava en els latifundis, on es fabricaven els articles necessaris per a la vida, i el comerç es va limitar als articles de luxe.

Forma de Govern

La forma de govern va ser la monarquia, que concentrava en el rei el poder polític i militar. S'ajudaven de funcionaris que pagaven amb terres en propietat o de manera temporal.

Societat Carolíngia

Els grans propietaris de la terra, laics i eclesiàstics, eren al capdavant de la societat. Exercien els alts càrrecs del govern i de l'administració. La resta de les persones lliures eren la majoria de camperols i, en menor mesura, artesans i comerciants. Els serfs eren descendents dels antics esclaus.

Cultura i Art Carolingis

La cultura va assolir un gran esplandor durant el regnat de Carlemany. El llatí s'imposa com a llengua administrativa, i l'ensenyament va restablir el programa de l'antiguitat clàssica. Entre les escoles més importants va destacar l'Escola Palatina d'Aquisgrà. En l'art, l'arquitectura va destacar per algunes construccions notables, com ara esglésies, monestirs i palaus. Les manifestacions artístiques més destacades van ser l'orfebreria i les miniatures (pintures realitzades en llibres).