Moviments Artístics del Segle XX: Fauvisme, Expressionisme, Cubisme i Picasso

Fauvisme

Els fauvistes intenten plasmar en el quadre l'alegria de viure i la bellesa de les coses mitjançant el color. Els interessa, sobretot, la capacitat per a transmetre emocions. L'acte de pintar és una espècie d'alliberament d'energies internes. Matisse, a L'habitació roja, ens permet apreciar les característiques del seu estil. L'artista ha reflectit la sensació que s'ha imposat davant d'una realitat concreta i la materialitza a través del color, sobretot el roig. Al color se subordinen tots els altres elements de la composició: la perspectiva, les formes, la llum.

Expressionisme

Les seves característiques són molt similars a les del Fauvisme, però obeeixen concepcions vitals distintes. Els expressionistes se serveixen del color per a traduir l'angoixa, la soledat i la part instintiva de l'individu. El seu cromatisme no és alegre, sinó àcid, amb violència. Munch, El Pont.

Cubisme

Creació conjunta de Braque i Picasso, va voler ser una forma de pintura més vertadera, representar la realitat sense ocultar el caràcter pla del quadre, renunciant a l'il·lusionisme espacial. Ens atrau la seva bellesa purament pictòrica, pels seus elements formals. Els futuristes utilitzaran el llenguatge cubista per a representar el moviment i la velocitat; aspiren a transformar la societat.

Picasso

Va ser un prolífic pintor i escultor, amb més de 20.000 obres. Considerat com el pare de l'art contemporani i fundador del cubisme, va mostrar des de ben jove les seves habilitats pictòriques. D'aquesta època és La primera comunió. Al final de l'adolescència ja havia esgotat les possibilitats del seu país i es traslladà a París. El suïcidi del seu millor amic marca l'inici de la coneguda època blava, com per exemple a La vida. Tonalitats fredes, allargament de les figures, el desemparament i el freqüent protagonisme de personatges marginals caracteritzen aquest període. Amb l'època rosa, l'optimisme torna a la seva vida i es tradueix en un canvi en la paleta de colors, que es fa més càlida.

Comença a desvincular-se de la representació exacta de la realitat, i la geometrització i l'estudi dels volums captaran la seva atenció. Les senyoretes d'Avinyó iniciaran la gran evolució artística del segle XX: el cubisme. En la fase analítica descomponia la imatge fins a fer-la pràcticament irreconeixible, com a Retrat d'Ambroise Vollard. En el cubisme sintètic el quadre es concep com una construcció, com a Naturalesa morta amb cadira de reixeta.

Classicisme

Enfront de la barbàrie de la Primera Guerra Mundial, Picasso opta per tornar a l'ordre del classicisme. La flauta de Pan es tracta d'un anhel de plenitud i equilibri que no és possible. Per això, les formes sovint es distorsionen per un gegantisme desproporcionat.

Surrealisme i Barbàrie

En l'època surrealista, Picasso crea un estil molt personal en què els elements cubistes s'uneixen a violentes deformacions de les figures per adquirir una gran expressivitat. Guernica és una obra que parla de la Guerra Civil amb el llenguatge de les avantguardes. No es descriuen fets concrets, sinó que es crea un ambient que presenta la guerra com un esdeveniment atroç que convulsiona tota la realitat, mostrant el compromís polític de Picasso en temps terribles.

L'Últim Picasso

En aquest període, Picasso estudiarà els grans mestres de l'art i reinterpretarà les seves obres des d'òptiques i punts innovadors, com a Las Meninas.