Art Islàmic i Mudèjar a Al-Àndalus: Història i Característiques
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 7,01 KB
L'Art Islàmic: Orígens i Expansió a Al-Àndalus
Context Històric i Religiós de l'Islam
Els primers àrabs eren politeistes que adoraven pedres sagrades, com la Pedra Negra (un antic meteorit conservat al santuari de la Ka'ba a la Meca), la qual va pertànyer a la tribu de Mahoma (571-632). Mahoma va fer la ruta de la Meca a Jerusalem; era el profeta d'Al·là i va crear una nova religió monoteista (revelada per l'arcàngel Gabriel, que apareixia a les meditacions de Mahoma al mont Hira). A l'Alcorà es recullen els ensenyaments de Mahoma. Perseguit, va fugir de la Meca a Medina l'any 622, un esdeveniment conegut com l'Hègira (la 'fugida').
La Conquesta Islàmica de la Península Ibèrica
Després de la mort de Mahoma, els seus successors es van estendre per tota Aràbia i el nord d'Àfrica (amb capital a Damasc, Síria). A inicis del segle VIII, va morir el rei Vítiza i el regne visigòtic es va dividir en dues parts. La part partidària d'Akhila va demanar ajuda als musulmans; aquests van desembarcar a Gibraltar l'any 711 (comandats per Tàrik, qui va vèncer Roderic a la batalla de Guadalete). Va començar la invasió, i en set anys ja tenien tota la Península Ibèrica (excepte les muntanyes cantàbriques i pirinenques). L'ocupació musulmana va durar vuit segles, fins al 1492, quan els Reis Catòlics van ocupar Granada.
Al-Àndalus: Avenços Culturals i Científics
Al-Àndalus es va islamitzar i va adoptar costums musulmans. En el terreny cultural, es van produir avenços en totes les ciències (astronomia, medicina, matemàtiques, geografia, enginyeria...) i s'hi van fundar escoles importants a les mesquites.
La Reconquesta i l'Emergència de l'Art Mudèjar
Des de la invasió, els visigots van crear la resistència, amb nucli a les muntanyes asturianes, on va començar la Reconquesta cristiana. La lluita es va configurar en cinc regnes (Castella, Lleó, Navarra, Aragó i Portugal). Durant els segles de la Reconquesta, als regnes cristians hi va haver l'art romànic i gòtic, però als pobles reconquerits va quedar influència àrab, i es va formar un nou tipus d'art: el mudèjar (una síntesi entre l'islàmic, el romànic i el gòtic).
Cronologia de l'Art Islàmic i Hispano-Musulmà
L'art islàmic se situa entre el segle VII i l'actualitat; a la Península Ibèrica es va desenvolupar del 711 al 1492.
Etapes Clau de l'Art Islàmic a la Península Ibèrica
- Època Omeia i Califal (755-1030)
- Època Almohade (1153-1212)
- Època Nassarita (1238-1492)
Característiques Generals de l'Art Islàmic
Influències i Elements Artístics de l'Art Islàmic
El poble àrab va recollir d'altres civilitzacions per crear el seu propi art:
- Art romà: columnes, arc de mig punt i dovelles bicolors.
- Art bizantí: voltes i cúpules.
- Pròxim Orient: arc apuntat o lobulat, a més de l'arc de ferradura visigòtic.
És un tipus d'art molt lligat a la religió. La prioritat absoluta és l'arquitectura; l'escultura, la pintura i el mosaic s'utilitzen per ornamentar.
Tipus de Decoració en l'Art Islàmic
Hi ha quatre tipus principals de decoració:
- Geomètrica o de llaçaria.
- Vegetal.
- Arabesca (combinació vegetal i geomètrica).
- Cal·ligràfica (textos religiosos amb escriptura aràbiga o cúfica).
També és comú en la decoració els mocàrabs (prismes verticals que pengen del sostre per embellir cúpules i voltes).
Evolució de l'Art Hispano-Musulmà
L'Època Omeia (s. VII-IX) va mostrar influència d'estils anteriors i va culminar en l'etapa Califal (s. X), amb solucions tecnicoartístiques com les arcuacions i les voltes de nervis. El període Almohade es caracteritza per una arquitectura austera i sòbria. L'època Nassarita va definir un llenguatge artístic propi, excepcional per la riquesa decorativa interior (que dissimulava la pobresa dels materials).
Trets Distintius de l'Arquitectura Islàmic
- Edificis de dimensions regulars.
- Materials preferents: maó i fusta.
- Voltes i cúpules freqüents: volta nervada, de mocàrabs, de gruix i cúpula gallonada.
- Pilars i columnes prims: no han de sostenir molt pes.
- Ús freqüent de l'arc de ferradura: també de mig punt, apuntat, lobulat o polilobulat.
- Decoració austera a l'exterior i rica a l'interior: de guix, ceràmica, marbre, fusta, etc.
Tipologies Arquitectòniques Islàmiques
Arquitectura Religiosa: La Mesquita
Les mesquites són edificis per a la pregària col·lectiva, amb orígens en basíliques romanes i paleocristianes. Presenten una planta rectangular freqüent amb dues zones principals:
- Sala d'oració (haram): orientada a la Meca (alquibla), amb una fornícula sagrada (mihrab). Inclou una trona per dirigir l'oració (minbar), i de vegades un espai enreixat que separa el sobirà d'altres assistents (maqsura).
- Pati (sahn): amb minaret (des d'on es crida a l'oració), i una font de les ablucions (sabil) on els fidels es renten abans d'entrar a l'interior.
Arquitectura Civil: Palaus, Fortaleses i Banys
També hi ha arquitectura civil, com l'alcassaba (amb funció militar i administrativa), fortaleses i castells, i palaus (amb dues parts: el mexuar, d'àmbit públic, i l'harem, privat). També són comuns els banys públics.
L'Art Mudèjar: Síntesi Cultural i Estilística
L'Art Mudèjar es va desenvolupar del segle XI al XVI.
Períodes i Estils de l'Art Mudèjar
- Romànic mudèjar (s. XI-XII)
- Gòtic mudèjar (s. XIII-XVI)
El Mudèjar Regional a la Península Ibèrica
Mudèjar Castellanolleonès
Predomini romanicomudèjar amb absis semicirculars, arcs de mig punt i cobertes de fusta; ús de maó, poca ornamentació exterior i limitada a arcs cecs.
Mudèjar Toledà
Barreja d'elements cristians i almohades. Influència islàmica en temples cristians amb arcs de ferradura, molta presència jueva en sinagogues. Arquitectura civil destacada: la Puerta del Sol.
Mudèjar Aragonès
El més important, amb decoració abundant tant a l'exterior com a l'interior. Complexes arcuacions murals sobre arcs mixtilinis, polilobulats o de ferradura. Decoracions geomètriques i florals, i de vegades ceràmiques vidriades policromes.
Mudèjar Andalús
Present a ciutats com Còrdova i Sevilla. Estil gòtic amb arc apuntat i una rica decoració nassarita.