L'Art Cristià Medieval: Bizantí, Romànic i Gòtic

L'Art Cristià i l'Edat Mitjana

El cristianisme marca l'evolució artística de l'Edat Mitjana, dividida en els següents períodes:

• L'Alta Edat Mitjana: Art Bizantí (part oriental, segles V-VI) i Art Romànic (Occident, segle X).
• La Baixa Edat Mitjana: Art Gòtic.

Aquest art sorgeix de la decadència de l'Imperi Romà, tenint com a objectiu restablir un nou ordre (tot i que l'art gòtic no segueix exactament aquesta premissa).

Context Històric i Divisió de l'Imperi

A finals del segle IV, l'emperador romà Teodosi va dividir l'imperi en dues parts —l'occidental i l'oriental— amb la finalitat de protegir-se dels pobles bàrbars. Aquest fet va permetre que la part oriental aguantés les envestides realitzades pels pobles no romans, però no així la part occidental. L'art romànic sorgirà de la part occidental, mentre que el bizantí ho farà de la part oriental.

La Visió de Déu i la Immortalitat de l'Ànima

Déu es presenta com a salvador; ja no existeixen diverses divinitats, sinó tan sols un camí correcte a seguir, el qual ens guiarà al cel (immortalitat). La immortalitat és aconseguida per l'ànima, l'única part capaç de sobreviure a la mort. Cal recordar que l'Imperi Romà ja va adquirir el cristianisme com a part de la seva estructura.

El Món Terrenal i el Pecat

El camí per arribar al cel és el de viure segons Déu, desfent-nos en vida del nostre aspecte més terrenal, sent aquest aspecte el responsable del nostre patiment: gana, malalties, mort... Així doncs, aquest món terrenal serà considerat pecat, com quelcom que ens impedeix estar a un altre lloc millor sense corporalitat (el cel).

L'Obra d'Art com a Conjunt Místic

L'obra d'art ja no té la seva raó de ser de forma aïllada; tot té sentit dins d'un conjunt, i aquest conjunt adquireix la capacitat de traslladar-nos a un pla místic. La llum, les pintures, les escultures i l'estructura tenen sentit ja sigui en l'església, el monestir o la catedral, doncs el seu objectiu és produir una sensació a les persones que es troben en el seu interior. Per aquesta raó, tota obra d'art serà integrada en el conjunt per tal de crear la sensació buscada. Aquest fet no es donarà tant en el moviment gòtic, en la mesura que l'art comença a sortir de l'espai religiós.

L'Església com a Espai per als Fidels

L'església ja no és tan sols l'habitacle de Déu (fet que sí que succeïa en els temples grecs), sinó també un espai dedicat als pelegrins i monjos. Explicat d'una altra manera, l'església passa a ser un espai ocupat per les persones, doncs l'experiència mística no es troba en la vida pública, sinó dins de la casa de Déu i fent ús de les normes dictades per Déu.

La Funció Didàctica de l'Art Medieval

L'art esdevé quelcom didàctic; la paraula de Déu és quelcom que s'ha de propagar. D'aquesta forma, l'art explica la vida de Jesús i les normes a seguir per tenir una bona conducta, tot indicant allò que succeeix si no se'n fa cas (cal recordar que la població era majoritàriament analfabeta).

L'Ésser Humà i el Pecat Original

L'ésser humà deixa de ser diví i d'interactuar amb Déu; ara s'ha convertit en un ésser pecador ja des del naixement (no existeixen els herois). «Som pecadors en tant que les persones neixen amb el pecat original, desterrats del paradís i obligats a buscar la nostra salvació».

D'aquesta forma podem observar que aquell que acatarà les normes de Déu serà el que aconsegueixi ser immortal, mentre que a Grècia qui serà immortal serà aquell que vulgui ser com un Déu i, per tant, no acatarà les normes.

Diferències entre l'Art Bizantí i el Romànic

La gran diferència entre l'art bizantí i el romànic és que en l'art bizantí el cel, en certa mesura, podrà ser observat en la part terrenal, en tant que és associat a l'imperi; per tant, existirà més luxe, doncs s'associarà cel, imperi i poder. Mentrestant, en el romànic, el pecat i la redempció seran una temàtica important.