Avantguardisme: Context Històric

L'avantguardisme (1909 - 1940) es va iniciar al segle XX i es basa en que l'artista introdueix dins d'una obra elements innovadors que no segueixen els corrents tradicionals.

Durant les primeres dècades del segle XX es va produir un trencament entre dues concepcions de l'art diferents. D'una banda, hi havia aquells artistes que pensaven que l'art havia de ser una experiència de cultura i optaven per la norma de la tradició clàssica; d'una altra, hi havia artistes que creien que l'art havia de ser justament el contrari, una destrucció de la norma establerta, una recerca, una aventura, una experimentació: ells mateixos es van posar el nom d'avantguardistes.

L'avantguardisme és el producte de la societat que va sorgir a la fi de la Revolució Industrial que va tenir lloc a Europa durant el segle XIX. El mot avantguardisme designa un conjunt de corrents estètics que palesen la crisi de les arts que va tenir lloc en el món occidental al començament del segle XX.

L'avantguardisme va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat: defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va provocar una crisi de la creació artística.

Entre els artistes avantguardistes més importants trobem Pablo Picasso, Charles Baudelaire, Van Gogh, entre altres.

El Futurisme

L'any 1909 Filippo Tommaso Marinetti va publicar el manifest fundacional del futurisme, en què proclamava l'èxit de l'atzar per damunt de l'intel·lecte, un atzar que s'havia de plasmar literàriament amb la destrucció de la sintaxi, amb la imaginació sense fils conductors racionals i amb les paraules en llibertat, sense signes de puntuació que les limitessin.

Per als futuristes, tot havia de reflectir el món modern i canviant: en definitiva, el futur.

Entre els autors d'aquest corrent en destaquen: Joan Salvat-Papasseit i Joaquim Folguera.

El Dadaisme

Més tard, el dadaisme va anar més enllà que el futurisme. Caòtics i violents, els dadaistes van sorgir en plena Primera Guerra Mundial, concretament l'any 1916, com a resposta contra la societat que l'havia provocada. Els capdavanters del moviment foren Tristan Tzara i Francis Picabia. Els dadaistes exigien la destrucció absoluta dels mitjans d'expressió tradicionals que havien encaminat l'home cap a la mort d'ell mateix i defensaven una expressió totalment espontània. El moviment es va caracteritzar per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art i la política tradicionals. Un dels principals autors dadaistes és Marcel Duchamp.

El Cubisme

El cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictòriques, on es feien quadres basats en figures geomètriques. La seva adaptació a la literatura va suposar una nova atenció a l'aspecte gràfic dels textos, el paper dels espais en blanc, de la tipografia...

Les principals característiques del cubisme són: la introducció d'un punt d'inflexió en la pintura, el començament de l'art abstracte, la modificació de les formes (les formes es trenquen, s'analitzen i es reconstrueixen amb una forma abstracta) això fa que l'obra es pugui representar des de diferents perspectives amb un context més ampli. Els principals autors que van conrear obres cubistes són: Pablo Picasso o Paul Cézanne, entre altres.

El Surrealisme

El surrealisme va ser un producte del dadaisme. André Breton va crear una nova teoria estètica: la literatura, alliberada dels entrebancs del bon gust i de la lògica, havia de ser un mitjà per fugir del racionalisme. Per arribar a la superrealitat són necessàries unes experiències privilegiades: l'amor, el somni i la descoberta de la vida urbana. Els surrealistes defensaven la llibertat total, que en literatura comportava fer ús de l'escriptura automàtica (situar el llapis sobre el paper i començar a escriure, deixant fluir els pensaments sense cap pretenció moral, social ni de cap tipus) i del collage (tècnica pictòrica o literària que consisteix en crear una obra formada per diferents superposicions). Autors: Joan Salvat-Papasseit