Art Bizantí: Història, Característiques i Influència de l'Imperi Romà Oriental

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,48 KB

Art Bizantí (Imperi Romà Oriental)

Del segle IV fins al 1453

Fets històrics clau

  • En els seus inicis, l’art cristià o paleocristià (del qual es derivaria l’art bizantí) tenia un caràcter humil, ja que estava prohibit. La seva expansió va arribar amb la legalització del cristianisme i, posteriorment, quan esdevingué la fe oficial de l’imperi. Aquest acte el va realitzar l’emperador romà Constantí.
  • El fet que l’Imperi Romà Oriental no fos avassallat de forma contínua pels pobles estrangers va permetre que la cultura romana es mantingués, donant pas a una estructura de poder basada en el cesaropapisme. D’aquesta manera s’identificava el poder polític i el religiós, on l’emperador era el màxim exponent dels dos poders a la terra.
  • D’aquesta forma, l’imperi era convertit o associat en certa mesura al cel, fent que la força de l’imperi s’associés a les excel·lències celestials.

Conseqüències i característiques artístiques

  • El fenomen religiós s’expressava des de la bondat de Déu, ja que l’imperi era percebut com a bondadós.
  • Aquest fenomen religiós i imperial es reflecteix en l’art a partir de la idea d’amor i pau, un recurs utilitzat per ajudar l’imperi a expandir-se. El concepte de pecat no té un caràcter gaire rellevant, ja que la finalitat és mostrar el poder i la bondat de l’imperi i recuperar l’esplendor de l’Antiga Roma.
  • L’art reprodueix aquestes sensacions mitjançant una arquitectura simple, provinent del seu passat humil, però on l’interior, gràcies a l’ús de les cúpules, esdevé l’escenari d’escenes celestials.
  • En les escenes pictòriques interiors s'observa un allunyament del món terrenal:
    • Les figures (divines-humanes) es representen amb un estil allargat.
    • S'utilitza el fons daurat, que representa la divinitat i el poder imperial.
    • La llum interactua amb les escenes, creant una atmosfera mística i celestial.
  • L’art pictòric té una finalitat didàctica, ja que gran part de la població era analfabeta.
  • La persona deixa de ser representada individualment i és pintada en relació amb Déu. L’art busca l’experiència mística de l’església, representant un món no terrenal.
  • La Bellesa i l’art esdevenen eines per descriure el món celestial.