Què va ser el luddisme?

El luddisme va ser el primer moviment de rebel·lió obrera contra la introducció de màquines, que provocava la pèrdua de llocs de treball i la reducció dels jornals. Va aparèixer el 1820.

Per què es va prohibir el sindicalisme al segle XIX?

Després de la vaga contra les selfactines i de la vaga general de 1855, les associacions obreres van ser prohibides. El 1857 els moderats van tornar a prohibir-les.

Quina era la situació de les dones a la societat del segle XIX?

Les dones vivien subordinades al món masculí i sense drets polítics ni jurídics. Les obreres, però, eren nombroses a la indústria tèxtil i van participar en reivindicacions obreres.

El moviment obrer a Catalunya al segle XIX: proletariat, sindicats i revoltes

Resumen

El text explica l'aparició del proletariat durant la industrialització del segle XIX i les dureses del treball a les fàbriques. Després repassa la vida social i el paper de les dones, els primers sindicats i les vagues a Catalunya, les revoltes agràries i les idees del socialisme utòpic i del republicanisme. L'estudiant hi trobarà les causes i les fases principals del moviment obrer català.

Puntos clave

Durant el segle XIX la industrialització crea el proletariat, amb mà d'obra assalariada que substitueix el sistema gremial.
Les condicions laborals eren molt dures: jornades de fins a 14 hores, salaris baixos i treball infantil i femení.
El luddisme (1820) i la cremada de la Fàbrica Bonaplata (1835) són les primeres protestes, violentes i espontànies.
Les societats de socors mutus (1839) i l'Associació de Teixidors de Barcelona (1840) marquen el naixement del sindicalisme.
La primera vaga general de l'Estat espanyol va tenir lloc el 1855 per reclamar la llibertat d'associació i un horari fix.
El socialisme utòpic i el republicanisme federal van influir en el moviment obrer, que després es va inclinar cap a l'anarquisme.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

El sorgiment del proletariat

Durant el segle XIX neix el procés d'industrialització i els orígens de la classe obrera. A diferència de l'antic sistema gremial, ara hi ha mà d'obra assalariada. Es va passar de 10.000 treballadors a 100.000 en poc temps, un grup format principalment per jornalers i artesans. Les regles van canviar radicalment: l'amo, propietari d'un establiment, dóna ocupació a canvi d'un salari escàs. Les condicions eren extremadament dures:

Jornades de 14 hores diàries.
Salari pagat per dia.
Acomiadament immediat davant qualsevol protesta.
Manca de cures i protecció social.
Nens de 7 anys i dones amb salaris molt inferiors.

La mala alimentació i el treball esgotador provoquen l'aparició de malalties.

La vida social i les formes d'oci

A finals del segle, els treballadors comencen a mostrar una actitud anticlerical perquè associaven l'Església amb els grups poderosos. Apareix un nou gust burgès que referma el poder dels diners i que, gràcies al poder econòmic, satisfeia les aspiracions de reconeixement social. Cal destacar la importància dels teatres nous (com el Liceu de Barcelona o el Teatro de la Zarzuela), així com clubs, cafès concert i jardins d'esbarjo. En les classes populars, hi havia el costum d'anar a cabarets, balls i revetlles, però els treballadors normalment es reunien a les tavernes. Al camp, es continuava amb les mateixes tradicions i espais de sociabilitat.

Les dones en la societat del segle XIX

La dona vivia en una condició subsidiària, sotmesa al món masculí i sense drets polítics o jurídics. Tanmateix, segons la família o la riquesa, la dona tenia unes certes condicions de vida i un paper social determinat:

Les dones de l'elit estaven destinades, segons els valors burgesos i catòlics, al matrimoni, a ser servicials, a les tasques de la llar i a les relacions socials de la família.
La Llei Moyano (1856) obligava nens i nenes a anar a l'escola, però per separat i amb educacions totalment diferents.
Les dones constituïen una important força de treball, tot i que l'ideal de família era la burgesa.
Les dones obreres eren més nombroses que els homes en indústries tèxtils com la de Barcelona i van participar activament en reivindicacions obreres.
En l'àmbit rural, feien tot tipus de tasques agrícoles i domèstiques.

Naixement dels sindicats obrers a Catalunya

Les primeres protestes contra el nou sistema industrial van ser de caràcter violent, clandestí i espontani. El 1820 apareix el luddisme, el primer moviment de rebel·lió obrera contra la introducció de màquines, la qual provocava la pèrdua de llocs de treball i la minva dels jornals. La Fàbrica Bonaplata va ser cremada el 1835 com a símbol de rebel·lió. Aviat es van adonar que el problema no eren les màquines, sinó les condicions de treball. Això va portar a la creació de societats de socors mutus (1839), on els obrers lliuraven una petita quota per assegurar-se en cas d'atur, malaltia o per l'assistència dels familiars en cas de mort. El 1840 es fundà l'Associació de Teixidors de Barcelona per millorar les condicions laborals. La vaga va ser el mitjà utilitzat per forçar les negociacions (1840-1843), sent aquestes força nombroses.

La consolidació del sindicalisme

Amb l'arribada del Bienni Progressista (1854-1856), els obrers es van radicalitzar, estimulats per un encariment dels aliments. La vaga contra les selfactines (1854) va ser una reacció violenta amb crema de fàbriques; finalment, els amos van apujar els salaris. Tot i això, es van prohibir les associacions obreres i l'important líder obrer Josep Barceló va ser executat. Els amos van suspendre els contractes col·lectius i es van produir acomiadaments lliures. El 1855 va tenir lloc la primera vaga general de l'Estat espanyol per reivindicar la llibertat d'associació i establir un horari laboral fix. L'exèrcit va posar fi a aquesta revolta i, el 1857, els moderats van prohibir novament les associacions obreres.

Les revoltes agràries

La fam crònica, les males collites i la crema de camps es van agreujar el 1855, produint-se més insurreccions pageses que van ser castigades per l'exèrcit. Arran d'aquestes lluites socials, entre el 1860 i el 1870, el bandolerisme s'expandí per Andalusia com a resposta violenta i individual a la magnitud de les desigualtats socials.

Socialisme utòpic i republicanisme

El socialisme utòpic va donar suport al moviment obrer i jornaler, cercant societats igualitàries. Francesc Pi i Maragall va introduir idees socialistes franceses (Proudhon). El primer obrerisme espanyol va estar molt lligat al republicanisme federal. L'arribada de les idees internacionalistes a Espanya va provocar que el proletariat català adoptés una actitud apolítica i anarquista.