Morfologia flexiva: radical, morfemes de gènere i nombre i paradigma

Resumen

El text explica la morfologia flexiva, és a dir, com les marques flexives expressen propietats gramaticals com el gènere, el nombre, la persona o el temps. Introdueix conceptes com el radical, el paradigma flexiu i les formes no marcades, i detalla quines classes de mots es flexionen. També repassa els diferents procediments per marcar el femení i el masculí.

Puntos clave

La morfologia estudia l'estructura interna de les paraules.
El radical (arrel o lexema) aporta la informació lèxica del mot.
El paradigma flexiu és el conjunt de totes les variants d'un mot segons els morfemes flexius que pot rebre.
Quan una propietat gramatical no té marca visible s'indica amb el morfema ∅ i la forma es diu no marcada.
Noms, determinants, quantificadors, adjectius, possessius, pronoms i verbs es flexionen; adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions són invariables.
El gènere es pot marcar amb radicals diferents (pare/mare), amb sufixos (-ina, -essa) o amb un únic radical per als dos gèneres (dentista).

Ponte a prueba

La morfologia és la disciplina que estudia l’estructura interna de les paraules

Morfologia flexiva El radical (arrel o lexema)
És el morfema bàsic del mot, que ens aporta la informació lèxica. Les marques flexives són els morfemes que expressen propietats gramaticals (gènere, nombre, persona, temps…) El paradigma flexiu d’un mot és el conjunt de totes les variants que pot tenir segons els morfemes flexius que li podem afegir. (per exemple, de l’adjectiu blau, el paradigma complet és blau, blava, blaus, blaves) En alguns casos, la propietat gramatical s’expressa per l’absència de marques flexives: és quan diem que el morfema és ∅. (per exemple, a noi, el morfema de persona -masculí- i el morfema de nombre -singular-, s’expressen per l’absència de marques flexives). De la forma que no porta morfema flexiu (∅) en diem no marcada. Les classes de mots que es flexionen són: Noms, determinants i quantificadors i adjectius:
flexió de gènere i nombre. Possessius: flexió de gènere, nombe i persona. Pronoms: flexió de gènere, nombre, persona i cas. Verbs: flexió de [gènere], nombre, persona, temps, mode, aspecte i conjugació. Els adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions no tenen flexió, ja que són mots invariables.

Morfemes de gènere: flexionem el mot; el masculí singular pot ser no marcat (∅) o pot tenir una altra terminació (usualment e, o, u), i el femení es fa afegint (o substituint la terminació) per una a: noi-∅, noi-a; monj-o, monj-a; sogr-e, sogr-a. ● Radicals diferents. En alguns casos, per a designar el masculí i el femení tenim mots amb arrel diferent: pare/mare, vaca/bou… ● Sufixos derivatius: en altres casos, s’utilitza un morfema derivatiu, però que només té valor gramatical. En masculí hi trobem la terminació -ot (guillot), i en femení -ina, -iu, -essa (gallina, empreradriu, alcaldessa). ● Un únic radical per als dos gèneres. En aquest cas, la distinció de gènere es pot fer a partir del context (els determinants o adjectius que hi concorden); és el cas de dentista, cantaire, viatjant… o, en alguns pocs casos d’animals, afegint la partícula mascle/femella al nom de l’animal (foca mascle, foca femella).

Preguntas frecuentes

Quins mots no tenen flexió?

Els adverbis, les preposicions, les conjuncions i les interjeccions són mots invariables, és a dir, no tenen flexió.

Què és el paradigma flexiu d'un mot?

És el conjunt de totes les variants que pot tenir un mot segons els morfemes flexius que hi podem afegir. Per exemple, el paradigma de blau és blau, blava, blaus, blaves.

Què és una forma no marcada?

És la forma que no porta morfema flexiu (∅), com el noi en singular masculí, on el gènere i el nombre s'expressen per l'absència de marques.