Anàlisi mètrica i estilística de cinc poemes clau de la literatura catalana

L'Elionor (Miquel Martí i Pol)

Context i Estil de Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (1929-2003), representant del realisme històric, una tendència literària que es proposava identificar-se amb la societat i esdevenir portaveu dels seus problemes. Aquesta poesia ressalta en el contingut més que en la forma, per això utilitza un vocabulari senzill i tendeix al vers lliure.

El present poema pertany al recull de poemes anomenat “La fàbrica”.

Tema

Descriu l’estil de vida tradicional de les dones antigament.

Estructura Mètrica

• 31 versos.
• Versos lliures i sense rima.

Estructura i Anàlisi per Parts

1. Primera part (V. 1-11): Presentació de la protagonista, descrita com una nena jove i feliç a partir d’una sinècdoque.
2. Segona part (V. 12-22): Explica la soledat que sent a la fàbrica i com les dones li diuen que serà feliç quan tingui un home i fills.
3. Tercera part (V. 23-31): Es veu com la mateixa vida passa de generació en generació, és a dir, a la seva filla, creant-li una rutina per a tota la vida.

Recursos Estilístics

• Anàfora: Versos 1, 2, 3 (rutina de l’època).
• Metàfora: Vers 5 (enregistrades a la sang per sempre més); Vers 6 (duia trenes encara).
• Personificació: Vers 11 (feia córrer l’escombra).
• Antítesi: Versos 8 al 19 (passa de ser feliç a no ser-ho).
• Paral·lelisme: Versos 7 i 31 (i deia: “Sí, senyor.” i “bones tardes.”).
• Asíndeton: Vers 25 (va créixer, es va casar i va tenir fills).

Conclusió

Aquest poema vol transmetre com vivien les dones antigament i reflexionar sobre aquesta trista situació.

La Fageda d’en Jordà (Joan Maragall)

Context i Tema

Joan Maragall (1860-1911), poeta modernista més important de la literatura catalana. Es va publicar el 1911 dins el recull titulat Seqüències, una obra de maduresa que inclou altres poemes.

Tema

El poder de seducció de la natura. El poder que exerceix sobre el poeta un indret del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, conegut amb el nom de la Fageda d’en Jordà.

Estructura Mètrica

• Única estrofa de 16 versos decasíl·labs (art major).
• Rima amb alternança constant i assonant (rima masculina): AABBAACCDDBBAAEE.
• Fenòmens fonètics: Sinalefes (V. 10, 11, 13 i 16); Elisions (V. 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 13, 14, 15); Dièresi (V. 4).

Estructura i Anàlisi per Parts

1. Primera part (V. 1): Interrogació retòrica per despertar l’atenció del lector.
2. Segona part (V. 2-6): S’hi troben una hipèrbole (V. 4, “tot”) i una comparació (V. 5, “ver-endins”).
3. Tercera part (V. 7-15): Descriu les impressions obtingudes en entrar a la fageda. S’hi troba una sinestèsia (V. 11, “tot”) i es descriu la sensació agradable amb la metàfora (V. 14-15) de la força de la natura.
4. Quarta part (V. 16): Acaba amb una exclamació per representar la sensació de desconcert que experimenta el poeta.

Conclusió

Poema caracteritzat per expressar impressions personals amb un vocabulari directe i senzill. L’ús de la segona persona busca implicar més el lector i aconseguir que l’experiència pròpia esdevingui l’experiència de tots els lectors.

Oda a Guynemer (Josep Maria Junoy)

Context i Tema

Josep Maria Junoy (1887-1955), introductor de la poesia avantguardista a Catalunya, escriu un cant d’elogi a un jove aviador francès que va ser abatut amb el seu avió durant la Primera Guerra Mundial.

Tema

Tracta de la mort del famós aviador capità Guynemer. Defensa la llibertat.

Estructura del Cal·ligrama

El poema està dividit en dues parts:

1. Primera part (El fons): Lletres en majúscula, fetes en punts per simbolitzar les llums de la Torre Eiffel. Indica el lloc on ha succeït i ho escriu en francès per destacar.
2. Segona part (El text): Línia del centre del dibuix per representar el fum que deixa l’avió que parla al text.

Recursos Mètrics

Aquest poema no utilitza cap recurs mètric tradicional, ja que el cal·ligrama és en si mateix un recurs mètric del cubisme. Destaca el fet que no hi ha cap signe de puntuació i tot està escrit en majúscula.

A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfila (Francesc Vicent Garcia)

Context i Influència

Francesc Vicent Garcia (1579-1623) és l’escriptor més important del període de la Decadència. La seva obra conté tots els gèneres literaris del Barroc. Té una gran popularitat i és la influència de molts altres poetes catalans, donant lloc al fenomen anomenat “Vallfogonisme”.

Tema

Tema amorós. Observació i admiració a una bella dama que es pentina els cabells.

Estructura Mètrica

És un sonet dividit en quatre estrofes: dos quartets i dos tercets (estructura 4-4-3-3). Consta de 14 versos decasíl·labs (art major) amb rima consonant: ABBA-ABBA-CDE-CDE.

Estructura i Anàlisi per Parts

1. Primera part (V. 1-8): Descriu el que veu.
   • Antítesi: Versos 1-2 (entre el blanc i el negre).
   • Personificació: Vers 3 (cabells rossos).
   • Comparació: Vers 7.
   • Hipèrbaton: Tota l’estrofa.

   Utilitza recursos de la descriptio puellae per trencar el cànon de bellesa.

2. Segona part (V. 9-15): Explica el que sent.
   • Paradoxa: Vers 10.

   L’última estrofa diu que està enamorat i l’angoixa que això comporta.

Conclusió

Aquest poema pertany al culteranisme barroc per la seva temàtica amorosa, utilitzant un estil elegant i una mica difícil d’entendre, ja que l’ús d'hipèrbatons crea dificultats en la comprensió.

La Balada i la Garsa i l’Esmerla (Joan Roís de Corella)

Context i Tema

Joan Roís de Corella (1435-1497) va ser un dels màxims representants de l’època d’or de la poesia catalana, l’època del Renaixement.

Tema

L’amor i la mort, representats a partir de la relació entre els dos ocells, la garsa i l’esmerla. Fan referència al poeta enamorat.

Estructura Mètrica

El poema es divideix en dues parts:

1. Primera part (V. 1-10): Descripció dels ocells. La garsa és majestuosa (la dama) i l’esmerla és petita (el poeta enamorat).
   • 10 versos decasíl·labs amb rima consonant.
   • Epítet: Versos 1-2.
   • Asíndeton: Vers 8.
   • Estructura: (V. 1-4) Quartets; (V. 5-8) Quartets; (V. 9-10) Aparellat.
2. Segona part (V. 11-25): És la balada. Explica un amor no correspost; el poeta morirà per desamor de la dama, i ella serà la culpable de la seva mort.
   • 14 versos de 8 (octosíl·lab) i 4 (tetrasíl·lab) síl·labes.
   • Personificació: Vers 19.
   • Perífrasi: Versos 21 i 25.

Conclusió

El poema destaca característiques físiques i és una història de desamor. L’autor juga amb els ocells per descriure l’impossible amor.