Monopolis, diners i sistemes econòmics: conceptes bàsics

Determinants del creixement econòmic

Det. creix. econòmic: És possible que una economia assoleixi quantitats superiors de béns amb els mateixos recursos que abans permetien una determinada producció potencial. Hi ha diverses maneres de que això es produeixi:

• Millores tècniques: invents, innovacions, etc.
• Descobriment de nous recursos naturals i fonts d'energia.
• Millora del capital humà: educació i formació dels treballadors.
• Augment del capital: inversions en màquines i equips, renovació d'instal·lacions com a conseqüència de l'estalvi.

Des que les tribus van deixar de ser nòmades per convertir-se en sedentàries, van començar a especialitzar-se en l'obtenció de determinats béns i van iniciar-se els intercanvis entre tribus. Aquests intercanvis presentaven una sèrie de dificultats:

• Calia trobar una persona que tingués el que tu volies i que volgués el que tu oferies.
• Moltes vegades no es trobaven les equivalències entre el que es necessitava i el que tenies.
• Si molta gent volia participar en l'intercanvi, aquest es complicava perquè tenies menys possibilitats que acceptessin el teu producte.

Intercanvi i diners mercaderia

Després d'aquests intercanvis van aparèixer els anomenats "diners mercaderia", que eren béns que tothom acceptava com a mitjà de canvi, com per exemple els metalls preciosos: l'or i la plata, que van ser els més utilitzats.

Aquests diners mercaderia havien de tenir unes característiques específiques:

• Resistents, que no s'embrutessin ni s'oxidessin fàcilment.
• No fàcils d'obtenir, per preservar el valor.
• Fàcilment transportables.

Si complien aquestes característiques, podien ser intercanviats per tal d'aconseguir el que es volia. Tanmateix, van sorgir complicacions amb les falsificacions dels lingots d'or i, per aquest motiu, es va decidir fabricar monedes planes amb un segell del rei, príncep o autoritat per garantir el seu valor.

Al fet que hi hagués tants intercanvis mundialment i que no n'hi hagués suficient or i metall, s'hi va afegir la introducció dels diners de curs legal (fabricats per l'Estat) en funció dels intercanvis que es produïen.

Monopoli pur

Característiques d'un monopoli pur: El monopoli pur és un cas especial de monopoli en el qual només hi ha una única empresa en una indústria. En la pràctica no sol donar-se en l'economia real, excepte quan es tracta d'una activitat exercida mitjançant una concessió pública; però se sol utilitzar la seva figura per explicar situacions en què hi ha un venedor que és l'únic que posseeix un gran poder sobre el mercat.

Per considerar un monopoli pur perfectes s'han de donar els següents requisits:

1. Hi ha una sola empresa en el mercat.
2. El producte és homogeni i no existeixen productes substitutius propers.
3. Hi ha barreres d'entrada que impedeixen l'entrada de noves empreses.
4. No hi ha intervenció governamental significativa.
5. El monopolista té coneixement perfecte de les condicions de mercat, sense incertesa.
6. Hi ha movilidad perfecta dels factors de producció.

En aquest tipus de monopoli, el preu és sempre el mateix i no depèn de variables externes. Per controlar el preu, l'empresa determina la producció òptima amb la qual maximitza el seu benefici, restringint el mercat; és a dir, fent que el producte sigui escàs.

Monopoli natural

Definició: Un monopoli natural és un cas particular en el qual una empresa pot produir tota la quantitat que necessita el mercat amb un cost menor que si hi hagués diverses empreses competint. Això sol ocórrer en mercats on cal realitzar una inversió inicial molt alta per ingressar-hi (economies d'escala).

En aquests casos, els incentius perquè altres firmes entrin al mercat són nul·ls i, d'altra banda, també seria ineficient tenir diverses empreses. Això és, resulta eficient que només hi hagi una empresa al sector ja que els costos mitjans tendeixen a disminuir amb l'augment de la quantitat, fent el negoci més rendible i ajudant la monopolista a baixar el preu.

Si bé tenen també elements que poden capturar els consumidors comparats amb un monopoli clàssic, un monopoli natural pot ser socialment eficient. Amb el temps, qualsevol monopoli natural està destinat a desaparèixer per canvis legislatius o per canvis tecnològics.

Determinants de l'elasticitat de l'oferta

Determinants principals:

1. Possibilitat de deteriorament i cost d'emmagatzematge: Si el producte es fa malbé o és difícil o molt car d'emmagatzemar, l'oferta tindrà poca elasticitat perquè la quantitat ofertada no dependrà gaire de la variació del preu.
2. Si el bé és principal o secundari: Si és un bé principal tindrà més elasticitat que si fos secundari, ja que aquest últim depèn poc del seu propi preu.
3. Substituibilitat dels factors de producció: Si els factors serveixen per fer moltes altres coses, observarem molta elasticitat, i viceversa.
4. Temps: Quant més temps passa, més elasticitat s'observa.

Exemple: Si puja el preu dels armaris, els fabricants augmentaran la producció i aquells que feien joguines també faran canvis per produir armaris, per tant observarem un gran augment de la quantitat ofertada; hi ha molta reacció i molta elasticitat.

Sistemes econòmics

Definició: Un sistema econòmic és la manera d'organitzar una societat per resoldre els problemes econòmics bàsics: què produir i en quina quantitat, com produir i per a qui produir. És la manera com es prenen les decisions sobre què i quina quantitat produir de cada bé i servei, com produir-los i distribuir-los, i a quines finalitats i objectius va dirigida tota l'activitat econòmica.

Sistema econòmic capitalista pur

1. Es basa en la propietat privada dels factors productius.
2. Els preus dels béns es fixen en el mercat.

Sistema econòmic mixt

1. Coexisteixen la propietat pública i la privada.
2. L'Estat regula i controla el funcionament dels mercats.

Sistema econòmic socialista

1. Es basa en l'autoritat com a principi d'organització.
2. L'economia es dirigeix des de l'Estat, que és propietari dels factors productius.
3. L'aplicació d'aquest sistema implicava sovint una manca d'eficiència.