La Monarquia Hispànica dels Àustries: Segles XVI i XVII

Els Monarques de la Casa d'Àustria (Segles XVI-XVII)

• Carles I (1516-1556)
• Felip II (1556-1598)
• Felip III (1598-1621)
• Felip IV (1621-1665)
• Carles II (1665-1700)

Carles I va tenir el títol d’emperador alemany. La Monarquia Hispànica s'estenia per Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. A Catalunya, el govern era exercit per la Generalitat i les Corts.

L’aliança amb el Papa i la defensa de la religió catòlica fou l’origen de moltes guerres i una de les raons de la crisi de la Monarquia Hispànica al segle XVII.

L'Imperi Europeu de Carles I (1516-1556)

Carles I va rebre una impressionant herència amb territoris a Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. Aquesta herència provenia de quatre línies familiars:

• Del seu pare: Països Baixos, Luxemburg i Franc Comtat.
• De la seva mare, Joana I de Castella: Navarra, Castella, Melilla, Orà, Illes Canàries i territoris americans.
• Del seu avi matern, Ferran II: La Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València, Balears), Sicília, Sardenya i Nàpols.
• Del seu avi patern, Maximilià: A més de diversos territoris, comportava els drets de successió a la corona de l’Imperi Alemany.

Conflictes i Política Exterior de Carles I

Durant el seu regnat van destacar la Revolta de les Comunitats a Castella i les Germanies a València. Carles I va derrotar França a la batalla de Pavia. Per impedir l’expansió dels turcs, va ocupar Tunísia. El seu germà Ferran va ser elegit rei de Bohèmia i d’Hongria, i s'enfrontà a l’expansió de l’Imperi Turc cap a l’Europa Central.

Europa durant el Regnat de Felip II (1556-1598)

Carles I va abdicar, dividint l'herència en dos hereus: el seu germà va heretar Àustria i el títol de l’Imperi Alemany. El seu fill, Felip II, va heretar Castella, Aragó, Navarra, Luxemburg, Franc Comtat, Milà, Nàpols, Sicília, Sardenya i els territoris americans.

Anys després, Felip II va heretar de la seva mare la corona de Portugal i totes les colònies portugueses en una annexió que va tenir lloc el 1581.

Victòries i Derrotes de Felip II

• Es produeix una guerra amb França, a qui va derrotar definitivament el 1557 a la batalla de San Quintí.
• Va derrotar l’Imperi Turc a la batalla de Lepant (1571).
• Va enviar contra Anglaterra l’Armada Invencible (1588), però la major part es va destruir al Canal de la Mànega.

La Revolta de Flandes va ser un gran problema que va durar molt temps.

Els Conflictes Interns de la Monarquia Hispànica

Oposició a Carles I

Carles I feia molts viatges fora de la península, i la població considerava que no era el rei adequat, ja que semblava estranger. Això va provocar:

• Guerra de les Comunitats (1520-1521): A Castella, els artesans i els comerciants van protestar contra els hidalgos.
• Guerra de les Germanies: Al Regne de València i a les Balears. Les revoltes van arribar al camp amb les accions antisenyorials.

Problemes de Felip II

Felip II volia imposar el catolicisme. Perseguia els jueus i els moriscos i utilitzava la Inquisició per jutjar-los. Amb els moriscos granadins es va produir la Insurrecció de les Alpujarras (1568-1571) perquè els van prohibir les llengües, els vestits, etc.

A Aragó, el rei volia imposar la seva autoritat sobre els Furs i va condemnar Antonio Pérez, que va fugir a Aragó, provocant un conflicte foral.

La Revolta de les Germanies

Eren revoltes antisenyorials pel descontentament del poble baix. Eren la població poc privilegiada que anaven en contra dels burgesos. A causa de la pesta, la gent més privilegiada va marxar i la població baixa va aprofitar per unir-se i començar una revolta a Mallorca.

Conseqüències: Carles I va intentar negociar, però no van arribar a res. Llavors es va ajuntar amb els nobles i van derrotar els agermanats (no privilegiats).

Causes de la Decadència de l’Imperi Hispànic (Segle XVII)

Guerres i Pèrdua de Territoris

• Guerres a Europa: El 1609, Felip III reconeix la independència d’Holanda.
• Guerra dels Trenta Anys (1618-1648): Les tropes imperials espanyoles van ser derrotades. Amb aquesta guerra es reconeix la independència del nord dels Països Baixos (Províncies Unides).

Monarques Ineficaços i Validos Ambiciosos

Els favorits o validos actuaven com a caps de govern i eren més importants que els monarques. Els càrrecs de l’administració de l’Estat i els honors eren venuts a canvi de beneficis.

La Fallida Financera

Al segle XVII, la plata arribava a la península, però els materials preciosos no paraven d'arribar, ja que no hi havia prou diners per mantenir les despeses. La Hisenda Reial estava en bancarrota.

La Decadència i la Guerra dels Trenta Anys

Amb Felip IV es va iniciar la fi de l’hegemonia de la Monarquia Hispànica a Europa. Espanya i Àustria van mantenir l’aliança dels Habsburgs i es van enfrontar a la Guerra dels Trenta Anys.

La guerra va acabar amb la Pau de Westfàlia (1648). Durant la guerra es van produir diverses revoltes: a Andalusia (1640) i a Catalunya (1640-1652), coneguda com la Guerra dels Segadors. La Monarquia Hispànica va continuar fins a la Pau dels Pirineus (1659). Amb Carles II, la monarquia dels Àustries arriba a la seva fi.

Catalunya sota els Àustries

El centre de l'imperi era Castella, on vivien el rei, les Corts i les institucions centrals. Catalunya era poc important i estava en una forta crisi anomenada decadència, però es governava amb les seves institucions pròpies:

Les Corts Catalanes

Constituïdes per tres braços:

• Braç Nobiliari (o Militar)
• Braç Eclesiàstic
• Braç Reial (o Popular)

Funcions: Fer lleis, presentació per part dels braços dels greuges, votar el donatiu.

La Generalitat (Segle XIV)

Formada pels tres braços esmentats, i presidida pel braç eclesiàstic.

Funcions: Recaptar impostos, defensar la legalitat i el compliment de les lleis. El territori estava dividit en vegueries.

Les Institucions de Govern de la Monarquia

La relació institucional funcionava així: quan un monarca era escollit, havia de convocar les Corts i, davant d’elles, jurar respecte a les lleis i institucions catalanes. Les institucions més importants eren:

• Virrei: Era el representant del rei. D’ell depenien el governador general de Catalunya i el nou govern del Rosselló i la Cerdanya.
• Consell d’Aragó: Format per 14 membres. D’ell depenien l’Audiència Reial i la Tresoreria General.

Un Període de Crisi Social: Bandolerisme i Pirateria

El Bandolerisme

Simples lladregots s’organitzaven en colles per robar. El bandolerisme va sorgir quan la noblesa va notar la disminució de les seves terres. Els Nyeros i Cadells utilitzaven bandolers per resoldre lluites de poder senyorial. Perot Roca Guinarda va ser un bandoler català destacat.

Pirates i Corsaris

Formaven part de l’enfrontament entre els regnes europeus cristians i els musulmans.

La Guerra dels Segadors (1640-1652)

Causes

El Comte-Duc d’Olivares va voler revertir la situació centralitzant el poder i obligant tots els regnes a acceptar les lleis de Castella i aportar diners a la Unió d’Armes. Les entitats catalanes es van negar perquè anava contra les lleis del país. La situació es va agreujar el 1635 amb l’inici de la guerra amb França.

Desenvolupament

El 7 de juny de 1640, a Barcelona, va començar el Corpus de Sang. El president de la Generalitat, Pau Claris, va establir contactes amb França per rebre ajuda militar contra Felip IV i, amb el seu suport, va proclamar el 16 de gener de 1641 la República Catalana. El 26 de gener de 1641, les tropes catalanofranceses van derrotar les tropes del rei a Montjuïc. Però la guerra es va allargar fins al 1652, quan Felip IV va tornar a ser reconegut com a rei per les Corts.

Conseqüències

Catalunya va tornar a la Monarquia Hispànica, al contrari que Portugal. La guerra entre Felip IV i França va acabar el 1659 (Pau dels Pirineus).

L'Europa del Segle XVII: Crisi i Absolutisme

El segle XVII és valorat com un període de crisi per l'economia, la pèrdua de població, les epidèmies i les guerres entre protestants i catòlics, i també per l’hegemonia a Europa. Si al Renaixement arriba la monarquia autoritària, al segle XVII el poder es fa més fort i els monarques europeus es van considerar escollits per Déu. Neix la Monarquia Absoluta.

L'Absolutisme Monàrquic

El rei tenia poder absolut, era hereditari i de dret diví (l’autoritat del rei provenia de Déu). Això era totalment centralista.

El Govern del Regne: El rei tenia l’ajut d’unes institucions que l’assessoraven (Consell d’Estat). Els ministres aplicaven les ordres amb els funcionaris. Els delegats reials s’encarregaven del govern de les províncies.

La monarquia absoluta va ser intervencionista en economia i es va ocupar de fomentar l’activitat econòmica pel mercantilisme. El monarca havia de respectar la noblesa i el clergat.

Característiques de la Monarquia Absoluta

• Absència de divisió de poders.
• Absència de cap constitució o codi de lleis per sobre de l'autoritat del sobirà (el sobirà és l'única font de legalitat).
• Absència de cap tipus de forma d'oposició legalitzada.
• Total poder sobre l'aristocràcia i els exèrcits (només el Rei pot reunir exèrcits).
• Connivència del poder eclesiàstic, control sobre els grups religiosos, i, ocasionalment, preeminència sobre la secta o ritu dominant (cesaropapisme).