Models de gestió lingüística: Monolingüisme, Federalisme i Bilingüisme

1. Monolingüisme

Estats on només hi ha una llengua oficial estatal. Aquesta llengua rarament és l'única que es parla a l'estat. Normalment, n'hi ha d'altres que pateixen una situació de bilingüisme diglòssic i substitució.

• Portugal: Llengua oficial: portuguès; altres: asturlleonès.
• Alemanya: Llengua oficial: alemany; altres: sòrab, danès i frisó.
• França: Llengua oficial: francès; altres: provençal, bretó, català, èuscar, alsacià, neerlandès i cors.
• Itàlia: Llengua oficial: italià; altres: provençal, retoromànic, català, sard, alemany, eslovè.
• Grècia: Llengua oficial: grec; altres: turc, pomac, aromanès, eslau macedoni i arbanita.

2. Federalisme lingüístic

La diversitat lingüística està regida pel principi de territorialitat (és oficial la llengua del territori).

Suïssa

Estat plurilingüe amb el millor equilibri entre les llengües que s'hi parlen:

• L'alemany (65%) és l'única llengua a disset cantons, cooficial amb el francès a tres cantons i cooficial amb l'italià i el retoromànic en un cantó.
• Els parlamentaris es poden expressar en qualsevol de les tres llengües oficials, però només hi ha traducció a l'alemany i al francès a la cambra baixa. A la cambra alta no hi ha traducció.
• Les lleis es publiquen en les tres llengües, però l'ús intern majoritari és l'alemany.

Bèlgica

• El flamenc (neerlandès) és l'única llengua oficial a la regió de Flandes.
• El francès és l'única llengua oficial a la regió de Valònia.
• La regió bilingüe de Brussel·les: el flamenc i el francès comparteixen l'oficialitat.
• Hi ha una altra regió de llengua alemanya on l'ús oficial és limitat; és més freqüent l'ús del francès.
• A Brussel·les, l'administració fa servir les dues llengües i dos sistemes d'ensenyament: francès i flamenc.

3. Bilingüisme institucional

És el model més ambiciós. La doble oficialitat lingüística s'aplica des de les més altes instàncies de l'administració de l'estat i n'afecta tot el territori.

• Finlàndia: Finès i suec (12,5%) són les llengües oficials. Dret de tots els ciutadans a usar la seva llengua materna en les seves relacions amb l'administració, la qual funciona en dues llengües.
• República d'Irlanda: Anglès o irlandès són les llengües oficials. La Constitució dona més importància a l'irlandès (a causa de la seva història).
• Luxemburg: Fins al 1984 eren l'alemany i el francès. Ara el luxemburguès també ho és.