Les Constitucions Espanyoles del Segle XIX: 1837, 1845 i 1869

La Constitució de 1845

La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat. Aquesta carta magna establia els principis del moderantisme:

• Sobirania conjunta del rei i de les Corts.
• Més poder executiu per a la Corona i un poder legislatiu on el monarca tenia més pes.
• Religió catòlica com a única de l'Estat.
• Llibertat d'impremta.
• Àmplia declaració de drets, tot i que lleis posteriors els limitaven.
• Centralització administrativa.
• Concordat amb la Santa Seu (1851): fi de la desamortització i restabliment dels ordres religiosos.
• Sufragi censatari molt restringit.

Va estar en vigor fins al 1868, llevat del període del Bienni Progressista (1854-1856).

Centralisme i Reformes de l'Estat Moderat

• Centralisme, uniformització i jerarquització estatal: reforma fiscal, unificació dels codis de lleis, reforma de l'administració pública i de l'administració local (amb alcaldes nomenats pel rei o pel governador civil), reforma educativa, unificació de pesos i mesures, i la creació de la Guàrdia Civil.
• Al País Basc i Navarra es manté el règim foral per por del carlisme.
• Existència de camarilles, falsejament electoral i sufragi restringit.
• Molta presència de l'exèrcit a Catalunya.
• Segona Guerra Carlina (1846-49) o Guerra dels Matiners.
• Autoritarisme d'un dels darrers governs (Bravo Murillo), que volia reformar la Constitució i eliminar el parlamentarisme.
• Pronunciament militar: Isabel II forma un nou govern amb Espartero (progressista).

Aspectes de la Constitució de 1837

Fruit del govern progressista (1835-1837), aquesta constitució era molt més curta que la de Cadis i pretenia ser capaç d'adaptar-se a les diferents opcions liberals (progressistes i moderats). Reconeixia el principi de sobirania nacional, una àmplia declaració de drets del ciutadà (com la llibertat de premsa i d'associació) i es comprometia al finançament de l'Església catòlica. Es va complementar amb la llei d'impremta i la llei electoral.

La Constitució de 1869

Va ser aprovada amb l'abstenció dels carlins i d'alguns republicans. S'hi proposava un seguit de drets i de llibertats que la van convertir en una de les constitucions més democràtiques de l'època. Incloïa els drets de manifestació, reunió, associació, el sufragi universal masculí i la llibertat d'ensenyament. Així mateix, establia la sobirania nacional i la monarquia parlamentària com a forma de govern.