Història de Catalunya i Espanya: Segles XIX i XX

Orígens i consolidació del Catalanisme (1833-1901)

El catalanisme va iniciar-se com a moviment cultural de recuperació de la llengua i de la cultura catalanes. Aquest procés va anar acompanyat d'un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català, que es van configurar com a elements diferenciadors de la identitat catalana i van fer evident que Catalunya era un país dotat històricament d'una personalitat pròpia. Paral·lelament, el desenvolupament econòmic i social de l'Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a pionera del procés industrialitzador, va accentuar aquest sentit diferencial i va evidenciar una sèrie de problemes que l'Estat liberal era incapaç de resoldre. Al final del segle, el catalanisme va esdevenir un moviment polític que pretenia una reforma en profunditat de l'Estat i que es vertebrava al voltant de la consecució de l'autonomia de Catalunya.

Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle XX

Va estar marcat per la substitució de l'hegemonia econòmica mundial de la Gran Bretanya per la dels Estats Units. Aquesta substitució estava vinculada a una profunda transformació energètica i tecnològica que es va iniciar amb la introducció de l'electricitat i el petroli com a fonts d'energia i amb la incorporació de formes de producció en cadena com a nou sistema fabril. Aquestes transformacions es van anar desenvolupant i expandint a totes les economies industrialitzades. L'economia espanyola d'aquest període es va caracteritzar per una tendència al creixement, amb una lenta però important transformació de la base econòmica i social.

La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)

Etapa republicana que s’inicia amb entusiasme, ja que apareixia com una oportunitat per impulsar la democratització i la modernització del sistema polític. La República neix en circumstàncies difícils, sobretot en el context internacional, ja que el món havia de fer front a les conseqüències provocades per una greu crisi de 1929 i a la implantació del feixisme i el nazisme a Europa, que posava en perill els sistemes democràtics.

La II República va estar caracteritzada per la conflictivitat social, la lentitud de les reformes i la inestabilitat política, que es va posar de manifest amb l’alternança en el poder de forces d’esquerra i de dreta.

La Guerra Civil (1936-1939)

Etapa més tràgica de la història contemporània d’Espanya i de Catalunya. Neix a partir de la insurrecció del 18 de juliol de 1936 per evitar les reformes polítiques que havia intentat impulsar la República. Pretenien defensar els interessos polítics i econòmics dels grups més poderosos a nivell polític i econòmic (terratinents i alta burgesia industrial). Els militars revoltats havien previst un cop ràpid i efectiu, però es va transformar en una llarga i cruenta guerra civil que va dividir el país i va assolir una dimensió internacional.

Franquisme (1939-1959-1975)

El llarg període franquista es va caracteritzar, sobretot, per la dictadura personal d’un militar que encarnava els valors dels vencedors de la guerra civil. Durant gairebé 40 anys, Espanya va viure un autèntic buit de normalitat política, ja que el dictador gaudia de totes les prerrogatives i només era responsable, com deia ell, davant de Déu i la Història. Amb tot, la dictadura es va anar adaptant formalment i institucionalment als contextos internacionals i va passar per diverses fases:

• La totalitària (1939-1959)
• La fase tecnocràtica (1959-1969)
• La fase de descomposició final (fins a 1975)

Durant la segona etapa es van produir els canvis socials i econòmics més importants de la història d’Espanya fins aquell moment: industrialització, notable urbanització, augment de la renda mitjana, canvis en la mentalitat col·lectiva, increment de les classes mitjanes... L’expansió econòmica va experimentar una aturada en sec l’any 1973, coincidint amb la crisi econòmica general i va coincidir també amb la descomposició del règim.

Transició democràtica i autonomia

A la mort de Franco, les lleis fonamentals preveien la continuació del règim franquista transformat en una monarquia no democràtica. Però des del novembre del 1975 es va desenvolupar a Espanya un procés de transició política en el qual es va promulgar la Constitució del 1978 i s'establí un sistema de monarquia constitucional. A Catalunya, la reivindicació d'autogovern va portar al restabliment de la Generalitat, a l'elaboració d'un estatut d'autonomia i a la celebració de les primeres eleccions autonòmiques (1980).