Crítica a les tupinades i al sistema polític de la Restauració Borbònica

COMENTARI DE GRACIA

A) Descripció del tipus de font i temàtica

La imatge és una vinyeta publicada al setmanari català La Campana de Gràcia el dia 2 d’octubre de 1901

B) Context històric de les dades de la font

El context històric és durant la Restauració Borbònica a Espanya, on es veu reflectida la corrupció electoral que es donava lloc en l’alternança de poder entre moderats i progressistes.

C) Explicació de la imatge i el diàleg

En la imatge es pot veure un esquelet donant una papereta de vot a un senyor amb barret i mantenen un petit diàleg. L’home amb barret representa el cacic i l’esquelet representa el falsejament de les llistes electorals on figuraven persones que eren mortes per a poder modificar els resultats de les eleccions. En el diàleg també s’observa que l’esquelet ja vol sortir a donar la papereta, mentre que el cacic li diu que les eleccions no són fins al dia 10. La imatge és una crítica a les tupinades.

Pregunta 2

A) Explicació del sistema polític de la Restauració, el torn pacífic i la corrupció electoral entre el 1875 i el 1898

La Restauració Borbònica va ser iniciada quan Martínez Campos va fer un pronunciament i va restaurar la monarquia dels borbons en la figura d’Alfons XII com a rei d’Espanya després de la 1a República espanyola. Després de la Constitució de 1876, s’establia una monarquia constitucional amb el rei i un govern repartit entre les Corts i el Senat. Només optaven al tron dos partits: els moderats, liderats per Cánovas, i els progressistes, liderats per Sagasta. S’anaven alternant el poder d’una manera pacífica per aparentar un sistema democràtic i s’elegien mitjançant un sufragi censatari. El rei tenia la potestat de dissoldre les corts i nomenar govern, el qual convocava eleccions i sempre les guanyava el mateix partit que les convocava. La corrupció electoral feia que els resultats sempre afavorissin l’alternança de partit. Les tupinades eren el conjunt de trampes que consistien en modificar els resultats dels vots mitjançant la modificació del sens o de les xifres de vot. La tasca dels cacics també ajudava a modificar les votacions.

Lo catalanisme

a) Descripció del tipus de font i temàtica

La font és de tipus primària, ja que és una font contemporània als fets. La font és un fragment del llibre Lo Catalanisme escrit el 1886 per Valentí Almirall, on manifesta l’endarreriment i la degeneració d’Espanya i proposa una reforma on les regions puguin ser autònomes.

b) Context històric de les dades de la font

El context històric de la font és durant la Restauració Borbònica del segle XIX. Degut al centralisme i a la despreocupació per les regions, Catalunya viu un moment on es desperta el catalanisme polític. Valentí Almirall impulsa una acció política només catalana (no a nivell estatal) i promou el Primer Congrés Catalanista (1880) on pretén agrupar tendències i corrents diverses per transformar el catalanisme cultural en polític. El 1882 es va formar el partit Centre Català, que va reivindicar el catalanisme. Més tard, a l’any 1885, el Centre Català va redactar el Memorial de Greuges i el va presentar a Alfons XII. El manifest denunciava el centralisme i demanava impulsar les regions, alhora que proteccionisme i el dret civil català. El rei va morir un any més tard, tot i això el Memorial va influir en la burgesia catalana.

L’any 1886, publica Lo Catalanisme on estableix les bases ideològiques d’un catalanisme progressista i incita a una organització política interclassista, però cada cop, la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va perdent suport.

c) Explicació del fragment de les últimes 6 línies del text

El fragment expressa la idea principal de que indistintament quin sigui el model o partit polític que governa a l’Estat Espanyol, sempre s’intentarà posar entrebancs al progrés de Catalunya. Especifica que sigui quin sigui la forma de govern, no permetrà que hi hagi regions dins d’Espanya, i que aquestes estiguin més avançades que les altres. A Catalunya en particular, li impedeixen de tornar a ser una nació amb un progrés econòmic com havia estat anteriorment. Al igual que també el govern espanyol elimina tota organització de govern catalana i n’instaura de noves creades per l’estat que tenen fonaments contraris.

El fragment intenta expressar l’opressió que l’estat aplica sobre Catalunya i que no deixa que s’avanci sobre les altres per evitar que tingui més poder. Critica a l’estat centralista ja que no vol donar poder a les regions i per això insisteix en un model polític que doni poder i llibertats per igual a totes les regions.

· Explicació raonada de dues de les diferències entre el catalanisme conservador i el catalanisme progressista fins al 1898, i esment de alguns dels seus dirigents

El catalanisme progressista amb caire republicà federal, liderat per Valentí Almirall, defensarà un catalanisme d’esquerres i de base popular, com també laic, republicà, obrerista i federal. Aquest catalanisme intentarà reivindicar la figura de Catalunya com un motor econòmic de l’estat i com a regió avançada però també oprimida, així com defensarà una intervenció política catalana per a aconseguir canviar el model a federal.

El catalanisme conservador, liderat per Torras i Bages, en canvi, amb ideologia catòlica i de base burgesa, afirmava que l’esperit de Catalunya es fonamenta de la família, la propietat i la religió. Defensa un regionalisme però sense actuació política com a mitjà per a aconseguir la regeneració social, la qual la duria a terme l’església per a recuperar la influència sobre la societat. La frase atribuïda a Torras i Bages, “Catalunya serà cristiana o no serà”, resumeix el fon ideològic que va introduir aquest catalanisme catòlic.

“La Campana de Gràcia” del 10 de març de 1923 on es dóna la notícia de l’assassinat de Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”.

Pregunta 1

a) Descripció del tipus de font i temàtica

Primera pàgina del periòdic “La Campana de Gràcia” del 10 de març de 1923 on es dóna la notícia de l’assassinat de Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”.

b) Context històric de les dades de la font

Etapa de crisi de la Restauració, a Catalunya, enmig de l’època de forta inestabilitat econòmica, social, política i laboral que es visqué arran dels últims anys de la Primera Guerra Mundial i que acabaren amb l’establiment de la Dictadura de Primo de Rivera.

c) Descripció del contingut de la font

Apareixen il·lustracions que mostren el cadàver de Seguí a l’Hospital Clínic i una reconstrucció dels fets, junt amb la capçalera i data del periòdic.

Pregunta 2

a) Explicació de les conseqüències de la Primera Guerra Mundial a Espanya així com la conflictivitat social i política que s’hi visqué fins al 1923

Impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, a nivell econòmic i social, la crisi política i social de 1917, el malestar obrer pels efectes sobre les condicions de vida de la guerra i al descontentament de l’Exèrcit amb la conformació de les Juntas de Defensa; l’Assemblea de Parlamentaris catalans i espanyols de Barcelona i la vaga general obrera i repressió subsegüent; L’evolució política i sindical posterior, fins al 1923, fent esment al creixement de la CNT, la vaga de La Canadenca, la lluita patronal, el pistolerisme i els Sindicats Lliures, i el desastre d’Annual.