Modernisme vs. Noucentisme: Anàlisi i Diferències Clau

Modernisme versus Noucentisme

El Noucentisme es defineix per oposició al Modernisme i, alhora, n'és el continuador natural. S'insereix dins la renovació cultural que havien posat en marxa els modernistes i en destria i aprofita tot allò que d'una manera pragmàtica pot ser dut a terme gràcies a la confluència d'interessos de polítics i intel·lectuals. Els noucentistes van concretar el vell projecte modernista de creació d'una cultura catalana moderna i de transformació de la societat, perquè comptaven amb el poder polític i les infraestructures de què el modernisme havia mancat, d'aquesta manera, un procés de transformació de la cultura i la societat catalanes. El Noucentisme lluita per la creació d'una llengua literària apta per a tots els usos de l'activitat; això sí, defugint idealismes irrealitzables i extremismes radicals que s'oposessin als interessos de la classe burgesa.

Coincidències:

• Procés de transformació de la cultura i la societat catalanes.
• Antipairalisme (casa de pagès).
• Europeisme.
• Lluita per la creació d'una llengua literària apta per a tots els usos de l'activitat social.

Divergències:

Modernisme:

• Ruralisme, localisme i Romanticisme.
• Els artistes estan aïllats i s'oposen al poder polític; neix la bohèmia.
• Les seves propostes són idealistes i radicals.

Noucentisme:

• Classicisme, civilitat, cosmopolitanisme i arbitrarisme.
• Els intel·lectuals col·laboren estretament amb el poder polític; els primers proporcionen la ideologia i, els segons, la infraestructura que permet als intel·lectuals i artistes professionalitzar-se.
• Les seves propostes són realitzables a curt termini; la seva ideologia és conservadora.

El Noucentisme i la societat catalana

L'àmbit històric en què cal contextualitzar el noucentisme és pràcticament el mateix del modernisme. Hi va haver, però, alguns canvis:

• Absència de protagonisme polític de la burgesia catalana.
• Consciència diferencial de la burgesia catalana que originà el reclam polític a l'Estat espanyol (Lliga Regionalista, 1901).
• La consciència nacionalista no era patrimoni de la burgesia, sinó una actitud ideològica ben arrelada en les classes populars i activa en els moviments obrers.
• Diferències polítiques, econòmiques i ideològiques amb la crisi colonial espanyola del 98 i la guerra del Marroc.
• Prat de la Riba al govern català (1907) va ser clau per a la concreció política dels continguts ideològics i culturals del noucentisme.

Ideologia i estètica dels noucentistes:

1. Definició del moviment: Es pot entendre a partir del mot nou: allò que és oposat a vell i, alhora, allò que és propi del nou-cents.
2. Cronologia: 1906 es pot considerar la data fundacional del moviment per diversos motius:
   • Prat de la Riba publicà La nacionalitat catalana, síntesi definidora del nacionalisme burgès.
   • Eugeni d'Ors inicià en el diari La Veu de Catalunya (òrgan d'expressió de la Lliga) la secció diària titulada Glosari, que es convertí en una guia teòrica i pragmàtica que representava didàcticament la conformació ideològica i estètica del moviment, la doctrina que calia seguir.
   • Es publicaren llibres molt influents: Els fruits saborosos, de Josep Carner; Les Horacianes, de Costa i Llobera... Aquests dos reculls poètics proposaven un model de classicisme apol·lini, serè i harmonitzador, que seria clau en les noves propostes estètiques noucentistes.
   • Se celebrà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Hem de recordar que el moviment convivia a la vegada amb autors com Puig i Ferreter, Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, els quals no s'adeien tant amb el Noucentisme.

El moviment s'extingí definitivament el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera.

Els moviments d'avantguarda

Els moviments d'avantguarda van ser alhora moviments socials i creadors d'una nova teoria de l'art: l'antiart. S'iniciaren l'any 1909 i foren liquidats el 1940 arran de la invasió nazi de París, que en dispersà els grups principals. Aquests moviments es manifestaren cronològicament en dos períodes:

• El primer període durà aproximadament des de 1909 fins a 1929, any de la crisi monetària a la borsa de Nova York. Sorgeixen el futurisme, el cubisme i el dadaisme. Es produïren les manifestacions més lúdiques, imaginatives, subversives i rupturistes de les avantguardes.
• El segon període, exclusivament surrealista, arribà fins al 1940 i va estar marcat per la invasió nazi de París. Aquesta etapa es caracteritzà per la intel·lectualització de les avantguardes i, sobretot, pel compromís social i polític, que dugué alguns dels surrealistes més destacats a militar activament en el Partit Comunista.

Els moviments essencials de l'avantguardisme foren el futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, agermanats perquè tots responien a una idea comuna de modernitat, tot i que es poden caracteritzar esquemàticament per uns trets ideològics i estètics distintius.

La rosa als llavis

En l'exaltació de la lluita i de l'agressivitat s'han inclòs el cal·ligrama JACULATÒRIA i SI, PER TENIR-LA. A jaculatòria gairebé tot el poema fa referència a la lluita i la dificultat de conseguir l'amor. Això ho indica més clar a la fi del braç dret de la balança on diu espines de lliga-amant feriu ma carn. A l'altre (si, per tenir-la) expressa aquesta dificultat amb la por de ferir-la amb una ortiga.

Elements florals i vegetals

JACULATÒRIA - I el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol. Desig inicial d'estimar: CAL·LIGRAMA, 1: Jaculatòria eròtica (color vermell). LES IMATGES, 1: La boca de la noia és com la neu rosa. - Jaculatòria - I el vent deixava