Comentario texto 2

El Gelat Rosa. Merce Rodoreda 1908-1983.Considera l'escriptora de la llengua catalana contemporanea + influient.Posseix traduccions a 4o idiomes.Destaca especialment en la novel.la."Escribo para gustarme a mi misma". Aquest text titulat ‘‘el gelat rosa’’  està escrit per Mercé Rodoreda, naixcuda a  un poble de Barcelona a 1908, filla única d’un matrimoni de classe mitjana. Només va acudir a l’escola tres anys, cosa per la qual la seua educació va anar a càrrec del seu avi, el qual li va inculcar l’afició per la literatura catalana del S. XIX, sobretot per Verdaguer, Querol i Llorente. La seua formació literària fou adquirida amb la literatura de quiosc, amb traduccions de converses que escoltava i més tard amb la literatura europea del S. XX. La narrativa de Rodoreda s’inscriu dins dels paràmetres de la literatura psicològica del S. XX. La novel·la psicològica del S. XX es basa en descobrir la intimitat d’un o de diversos personatges i de les seues reaccions davant d’uns fets determinats. Hi ha un subjectisme total. Moltes vegades observem en les obres de Rodoreda una anècdota curta envoltada per un món interior ric i molt sugerent. Les tècniques utilitzades per Rodoreda son els monòlegs interiors en els quals els personatge expliquen la seua acció, pensaments, motius i conflictes. Per açò no es fonamental el narrador omniscient (en 3ª persona), que tendeix a no intervenir al relat. Són els personatges els que parlen d’ells mateixos. Aquest conte perteneix a la seua obra ‘‘tots els contes’’.

Tema:es la comparació entre dos amors.

Resum: conta les dos actituds diferents dels dos amants de la xica. El un, un amor sense sentiments, interessat i dolorós. L’altre, un amor de veritat i amb sentiments. El gelat rosa que li compra el xic li fa recordar el passat, el xic que no l’havia tractada bé, que li havia fet promeses i no les havia complit. El text narra uns fets ocorreguts en el passat a la xica.

Estructura:es narratiu per què tracta de relatar uns fets i unes accions, en aquest cas la seua estructura és plantejament (1-18), nus (19-43) i desenllaç (44-45). Es pot observar dins el plantejament com es conta altra història, una altra seqüència narrativa, per tant hi ha altre plantejament (1-6), altre nus (7-13) i altre desenllaç (14-18). També dins del nus principal ens conta altra història per tant hi ja altre plantejament (19-24), altre nus (25-40) i altre desenllaç (41-43).

Funcions llenguatge:trobem la funció expressiva, ja que es tracta d’un text narratiu i tracta de narrar-nos una història, la funció referencial i la poética, que apareixen sobretot en textos narratius.

Nivells:nivell fónico-fonológic la presència del narrador omniscient propi de la novel·la psicològica del S. XIX. Apareixen secuències conversacionals, el narrador té un punt de vista i presenta als personatges i parla de la seua intimitat, fa referència als sentiments dels personatges. També apareixen monòlegs interiors quan parlem els personatges on apareix en cursiva, molts punts suspensius que no finalitzen les frases (rosa, rosa,...) que semblen que sigen pensaments.

Nivell morfo-sintàctic trobem elements díctics (vols que te’n compri un altre), presència de verbs en passat (l’agafà, donà) i expressions temporals (pren el rosa) .

Nivell lexico-semantic:assenyalem que els camps léxics que més s’utilitzen son els referents a la tristor (plorava,trist,s’estremí,...). En quant a les figures retóriques que apareixen al text trobem elipsis (no, no feia olor de res, aquella cambra fosca), hipèrbaton (quan canvia l’ordre del discurs, el que narra un personatge amb el que pensa), asíndeton (quan s’eliminen les conjuncions), repetició de paraules (rosa, rosa,...)

COncl/Val:es pot dir en conclusió què el text titulat ‘‘el gelat rosa’’ tracta d’un triangle amorós, i com el passat ressorgeix en el present, tot el que passa li recorda al passat.

Lo Presoner-Jordi de sant Jordi 1399-1424.El text titulat ‘‘lo presoner’’ està escrit per Jordi de Sant Jordi, el poeta més important fins Ausiàs March. L’obra es situa al Segle XV, i fou escrita en la presó, quan Jordi de Sant Jordi fou empresonat en les campanyes militars d’Alfons el Magnànim a Serdenya, Còrsega i Nàpols. Era noble, guerrer, poeta i músic. Escrivia i cantava fonamentalment poesia amorosa. En canvi en aquesta obra tracta les seues vivències a la presó i demana  la seua lliberació.Poc a poc s’esdevé un procés de desprovençalització que passa progressivament de l’ús de la llengua occitana a l’ús del català lliure d’occitanismes. Així, s’observa una evolució entres les obres de Pere March, Ausiàs March, i en aquest cas Jordi de Sant Jordi on cada vegada hi ha menys occitanismes.

Tema: la demanda de llibertat

Resum:tracta principalment aquest tema, segons Jordi de Sant Jordi es troba sol i trist. Ara es quan comença a apreciar la bellesa del passat i demanar que el rei Alfons el Magnànim, el seu senyor, que l’allibere i que no el falle.

Estructura:és argumentativa, i està composada per plantejament (1-8), nus (9-40) i desenllaç (41-44). S’observa principalment que és un text argumentatiu per què tracta de convèncer al rei Alfons el Magnànim per què l’allibere.

Funcions llenguatge:trobem la funció estètica per que els accents estan al mateix lloc, la funció expressiva per què tracta de donar consell, la funció apel·lativa per què tracta de canviar l’opinió del receptor, el rei Alfons el Magnànim (aquestes dos últimes són les predominants).

Nivells: fonico-fonologic:molts occitanismes (loch, plasia, suy, vey,...). Aquestos occitanismes sorgeixen per què la lírica encara va lligada al llenguatge dels trobadors. A més, el ritme del text és la estrofa catalana clàssica o octava reial, composada de vuit versos decasíl·labs en art major, sessurats en la quarta i desena síl·laba, i de ritme consonant (ABBA CDDC), creucreuada i capcauada.

Nivell morfo-sintactic:sintàctic l’estructurem en dixis, nexes i tipus d’oracions. En quant als dixis trobem dixis temporals (avans), dixis personals (me) i dixis espacials (aquest). En referència als nexes trobem nexes adversatius (mas), nexes causals (que), nexes condicionals (si be) i nexes consecutius (tan que). Pel que fa a el tipus d’oracions que es troba al text hi ha un ús de causals, adversatius i comparatives, per tractar de convèncer al rei Alfons el Magnànim, com poden ser marques relatives al receptor (qu’ell me·n traura) i elements modalitzadors, que donen a veure la seua opinió (Tots aquests mals no·m son res de soffrir).

Nivell léxico-semàntic assenyalem que el camp léxic que més s’utilitza al text és el referent la tristor, amb paraules com tristor, trista, morir, soffrir,... En quant a les figures retòriques que apareixen al text trobem hipèrboles, exageracions (de tristor morir) i epite (reys virtuos).

Concl/Val:en text titulat ‘‘lo presoner’’ Jordi de Sant Jordi demanda la seua llibertat al rei Alfons el Magnànim.