Resum El violí d'Awsvitch

1) Resum:

El llibre El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada, ens explica la vida d'un violer jueu al camp de concentració nazi d'Auschwitz, i ens parla de les seves condicions precàries de vida, fins que un dia en un dels concerts que celebraven els caps dels diferents camps, i en el que el Daniel, el violer, va assistir, un dels violins sonava malament, i quan els caps ja volien matar al violinista per que deien que feia sonar malament l'instrument, el Daniel digué que el problema no era el violinista, era que una petita esquerda a la part inferior del violí, fou aleshores quan el “Capo” s'adonà que el Daniel era un violer que n'entenia molt de violins i l'obligaren a construir un violí que tingui un so perfecte (com un Stradivarius, digué el Capo) però ell no es pot imaginar el càstig que l'espera si no compleix bé l'encàrrec que li han obligat a fer.

Al cap de molts dies, molt esforç i molt patiment, l'acabà dins del termini de temps màxim que tenia per construir-lo, que val a dir que ell desconeixia. Només coneixien el metge del camp i Sauckel que com si d'una simple juguesca es tractés, s'apostaren una caixa de vins de Borgonya. Si en Daniel se'n surt, guanya Sauckel i en el cas contrari, guanya el metge i conseqüentment, perdrà la vida Daniel.

Quan el tingué acabat, és va celebrar un concert per veure si l'instrument complia els requisits, en el que el violinista i el violoncel·lista, van actuar de meravella interpretant la Follia d'Arcangelo Correlli. La gent del públic els va llençar unes quantes monedes com a premi per l'actuació que estaven fent. Un dels espectadors era una policia de la Wermacht, el violinista digué que li sonava i que pot ser era un músic famós, però quan tothom havia acabat de llançar monedes, la noia, els donà un bitllet que quan van obrir-lo per a veure de quant era, van poder apreciar que hi havia una nota a dins que deia: [p.111, Et trauré d'aquí]

Quan desprès d'un seguit de coses que encara succeeixen dins del camp de refugiats, el violinista és alliberat, en un concert, interpreten la mateixa peça que interpretà ell al camp d'Auschwitz, i a ell el so li sonava molt. En acabar el concert, la Regina (una de les integrants del <<Trio de Mitiliene>> li va dir: [p.125, Miri's el violí, oi que el reconeix? Sóc la Regina la filla del Daniel] el violinista i ella es van posar a parlar del Daniel i ella li comentà que havia sobreviscut a l'internament, però que havia mort feia ja uns quants anys. La Regina li regala el violí al violinista que fou company d'en Daniel a Auschwitz.

Aquesta és una història corprenedora que posa de manifest la dignitat i la capacitat de resistència d'una persona davant l'adversitat més terrible com era viure en les condicions infrahumanes en que es vivia en els camps de concentració dels nazis.

Climent:

El Climent és el narrador de la història. És un violinista que, arran d'una conferència i un concert que ha de fer a Cracòvia, coneix a una dona vella, també violinista i que toca un violí de so perfecte. Quan li demana si se'l vendria, ella li diu que no, que té més valor del que ell es pensa, però li dóna un feix de papers,

a través d'una companya del concert, en els quals s'explica la història del violí.

Regina:

La Regina és la dona que coneix el Climent en el concert. És una dona gran i la primera violinista de l'orquestra; toca amb extrema afinació i veritable passió continguda. Té els cabells rossos, algunes arrugues al bell rostre i els seus ulls blaus semblen entristir-se quan no toca. El seu cos és suau i probablement el seu cos fos desitjable anys enrera. Ella és una gran professional, però no és fàcil guanyar-se la vida amb la música i la vida a Polònia és molt dura. Tan sols li queda el seu fill que viu a Israel, és tallista de diamants i la va a veure per pasqua; la resta de la seva família va morir en mans dels nazis: la mare i l'àvia mortes al ghetto i el pare i el germà gran al camp d'extermini d'Auschwitz, on el seu oncle construí el famós violí amb les mides d'un Stradivarius. Ella es salvà perquè un músic alemany casat amb una cosina llunyana d'en Daniel l'havia adoptat i l'havia tret fora de Cracòvia.

Daniel:

En Daniel era l' oncle de la Regina, però després de sortir del camp d' extermini li va fer de pare, ja que la resta de la seva família havia mort. Per a salvar-se d' una mort immediata quan els van tancar, en Daniel va dir una mentida a mitges; digué que era fuster, ebenista concretament, quan en realitat era un luthier, és a dir, construïa violins. En els principals moments d'aflicció es compadia i pensava en la seva xicota, l'Eva, amb qui podria estar casat si no hagués estat pel tancament als camps d'extermini i la guerra. Es troba feble, però no defallia gràcies a la ràbia que el sosté per no dóna'ls-hi la satisfacció a aquella colla d'alemanys nazis, per tot això i la seva joventut i salut encara no acabada de malmetre en Daniel constitueix una bona presa per a en Rasher. Per a fer el violí es refia del seu tacte, i la fam encara no ha aconseguit apagar el resplendor dels seus ulls que alhora reflecteixen el coratge, la por, la ira, la desesperació,... com si fossin el mirall dels seus sentiments i sensacions. Les seves mans són primes, una mica tallades al dors, hàbils i amb l'ominós tatuatge inesborrable.

Bronislaw:

En Bronislaw és un jove músic i violinista de 26 anys que està al camp d'extermini d' Auschwitz. Allà coneix en Daniel, però el seu contacte s'inicia quan, al mig d'un concert que ofereix a Sauckel, en Daniel l'interromp i li diu al comandant que si sona malament no és culpa del músic sinó de que la tapa dels harmònics està esquerdada. A partir de llavors en Daniel i en Bronislaw comencen a fer-se grans amics i s'ajuden mútuament a superar els llargs i eterns dies al lager. En Bronislaw és una gran persona i un gran amic que fa tot el possible per fer més fàcil l'existència del seu amic durant l'etapa de construcció del violí. És ell l'encarregat de posar a prova l'instrument i ho fa tan bé que el Dr. Rascher perd l'aposta, salvant així en Daniel de les tortures que aquest acostuma a practicar als jueus que cauen a les seves mans. Però per molt bona persona i amic que sigui no pot evitar amagar als seus companys d'aposta el paper que li fa arribar el nou metge del camp dient que el traurà d'allà i, per tant, arriba el dia en que ell se'n va a treballar a una fàbrica deixant enrere tots els dies viscuts amb en Daniel.