Literatura Catalana: Del Naturalisme al Romanticisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,76 KB

Naturalisme

Corrent artístic que intenta explicar el món segons les lleis naturals i aplicar principis científics a la literatura. Els personatges de les novel·les es mouen per un determinisme social i biològic. S'hi tracten aspectes nous (classes socials desfavorides, malalties, crítica social pessimista). Emili Zola, autor impulsor del naturalisme. Narcís Oller, iniciador de la novel·la actual a casa nostra. Obres: La papallona, La bogeria, L'escanyapobres.

Modernisme

Moviment de renovació artística i cultural que va aparèixer a Europa a finals del segle XIX. Sorgeix després de la Renaixença i en refusa tots els plantejaments. Va ser un intent de transformació i modernització de la societat que va afectar totes les arts.

Objectiu: crear l'art total com a síntesi de totes les arts.

Dues Tendències

  • Regeneracionistes: l'art com a mitjà per a transformar la societat. El nostre país s'havia d'obrir a les tendències progressistes provinents d'Europa i regenerar-lo culturalment i moralment.
  • Esteticistes: partidaris de l'art per l'art. La nostra cultura s'havia d'europeïtzar, però desconfiaven de la capacitat de l'artista per a transformar la societat.

Narrativa Modernista

Viu un moment d'expansió gràcies a l'augment del públic lector. Els gèneres més conreats són la novel·la breu i el conte. Tres tendències:

Novel·la Rural

Visió feréstega i esquerpa de la natura que representa les forces negatives que s'oposen a l'individu.

Raimon Casellas (Els sots feréstecs), Víctor Català (Solitud), Josep Pous (La vida i la mort d'en Jordi Friginals).

Novel·la Decadentista

La descripció objectiva del món és substituïda per la descripció dels efectes que ocasiona en l'artista. Prudenci Bertrana (Josafat) narra la frenètica relació amorosa entre un monstruós campaner de la catedral de Girona, Josafat, i una prostituta, Fineta. Miquel de Palol (Camí de llum).

Novel·la Costumista

Presenta un retrat de la societat burgesa del seu temps amb un sentit crític. Santiago Rusiñol (L'auca del senyor Esteve), Joaquim Ruyra (Marines i boscatges).

La Renaixença: El Teatre

Manca de models i de tradició literària teatral. Dues tendències:

A) Teatre Popular

Gran acceptació i èxit entre les classes populars. Reproduïa la vida quotidiana, llengua col·loquial plena de vulgarismes i castellanismes. Sainet, gènere més freqüent (peça breu en un acte, de tema humorístic i crític dels costums i personatges de la València del XIX, alguns escrits en vers i representats per aficionats en ambient festiu.

Eduard Escalante: sainetista valencià per antonomàsia, domini de la tècnica teatral i dels recursos còmics, deformacions lingüístiques, ús incorrecte del castellà. Obres: Bufar en caldo gelat, Tres forasters de Madrid.

B) Teatre Culte

Digne, basat en les idees del Romanticisme, llengua culta i arcaica, gran varietat de situacions, personatges dominats per les passions amoroses fortes i l'afany de llibertat. Frederic Soler (Serafí Pitarra), autor molt prolífic. Obres: Les joies de la Roser, El castell dels tres dragons.

Àngel Guimerà: pares casats després del seu naixement, se sentia català però amb simpatia pel mestissatge, fundador de la revista Renaixença, participa en els Jocs Florals i va guanyar alguns premis.

Primera Etapa: La Tragèdia Romàntica

Inici amb Gal·la Placídia. Característiques principals del seu teatre: passió humana i conflictes interns del seu personatge, temes històrics de tradició europea i no en el passat català (Mar i cel).

Segona Etapa: La Plenitud del Drama

Acostament al realisme que plasma les tensions de l'època, escriu en prosa, problemes més quotidians, predomina el realisme (Maria Rosa, Terra baixa).

Tercera Etapa: Intents Modernistes

Fama internacional, proposat per al Premi Nobel, acostament a les noves tendències naturalistes i realistes, però retorna a les formes antigues del teatre històric (Arran de terra), defensor del Naturalisme.

El Romanticisme

Moviment de finals del segle XVIII que aparegué a alguns països europeus. Donava preponderància a l'individu, exalçava els sentiments, reivindicava la llibertat.

A casa nostra, el Romanticisme hagué de crear una tradició pròpia i una llengua apta per a la literatura a causa de la castellanització imposada.

Renaixença

Moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, història i cultura catalanes. Inici: 1833 amb la publicació del poema La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (expressa el seu enyor de la pàtria i l'estima que sent per la seva llengua). La Renaixença acaba al Principat el 1877 quan es premia Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer als Jocs Florals.

Jocs Florals

Concurs poètic originari de l'Edat Mitjana. Temes: pàtria, fe i amor. Importància: crearen un públic lector, aparició d'editorials que publicaven els treballs presentats, prestigi a la cultura escrita, aparició de nous autors.

Jacint Verdaguer

Redacta la poesia èpica: L'Atlàntida. Un ermità narra a Colom l'enfonsament del continent atlàntic i el motiva a emprendre el descobriment.

Entradas relacionadas: