El Modernisme Català: Maragall, Escola Mallorquina i Novel·la

El Comte Arnau de Joan Maragall: Evolució i Sentit

Maragall va escriure tres parts d'El Comte Arnau, corresponents a tres moments diferents de la seva vida poètica i personal:

1. Primera part: "Comte Arnau" (1900). Mostra un personatge egocèntric i orgullós, pròxim a la figura del geni modernista solitari.
2. Segona part: "L'ànima" (1906). Representa un personatge tràgic, vençut i fantasmal, que cerca el perdó dels seus crims per part de la seva esposa.
3. Tercera part: "La fi del Comte Arnau" (1911). Presenta de nou l'individu sol, destinat a salvar el món.

L'Escola Mallorquina: Poesia, Context i Característiques

L'Escola Mallorquina la formen una generació d'autors, particularment poetes, que van escriure a les Illes Balears entre el 1900 i el 1938, data de la mort, amb només 25 anys, del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La seva producció literària és compresa entre els tímids intents de crear una Renaixença balear i la forta renovació d'estils impulsada pels nous autors després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Els membres en general pertanyien a estaments socials més aviat conservadors i havien adquirit una sòlida formació clàssica i un gran rigor formal. El seu repertori temàtic abasta especialment la contemplació de la natura.

Autors Clau de l'Escola Mallorquina

• Miquel Costa i Llobera
• Maria Antònia Salvà
• Joan Alcover

La Novel·la Catalana Modernista: Estètica i Evolució

El conjunt de la narrativa modernista és el resultat d'una particular evolució de l'estètica naturalista: els narradors modernistes s'allunyen de la voluntat científica del Naturalisme, ja que posen un èmfasi especial en els components estètics i, a més, es recreen sovint en el fatalisme i en els aspectes més sentimentals, amb l'objectiu de commoure el lector.

Principals Característiques de la Narrativa Modernista

1. La ubicació de les històries és preferentment en ambients rurals.
2. Els protagonistes són sovint personatges solitaris, sigui per la seva marginalitat o bestialitat, sigui per la seva condició d'herois assimilats als artistes modernistes.
3. Les forces ocultes de la natura, per una banda, i les passions i els instints humans, per l'altra, condicionen fortament el destí dels personatges.
4. Tant la llengua dels narradors com la llengua que es posa en boca dels personatges és viva, volgudament colpidora per part de l'autor, una "llengua mascla", com deia Raimon Casellas.
5. Dins la voluntat de causar impacte en el lector per la via emocional, les narracions modernistes contenen molts elements que se situen en les vores de la moral o de la falta de respecte per les coses considerades sagrades.
6. Els autors opten pel conte o la novel·la breu per sobre de les novel·les extenses, en l'intent de buscar la intensitat més que no pas el retrat fidel o les trames complexes.
7. Els narradors modernistes són plenament conscients de la forta dosi de subjectivisme de les seves obres, fins al punt que no hi falten els elements fantàstics, simbòlics, onírics o irreals.