El Complement Directe, Indirecte i Circumstancial: Guia Completa
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,9 KB
El Complement Directe (CD)
El complement directe (CD) és un complement que regeixen els verbs predicatius transitius.
És sempre un SN.
Excepcions:
- En l’expressió “l’un a l’altre”.
- Quan és un pronom personal tònic: T’he portat a tu al metge.
- En les paraules tots, tothom i ningú. He portat tothom al pati.
El CD completa el significat del verb.
El nucli del CD és un nom, per tant, podem dir que el CD és un SN.
El nen menja les pomes verdes
SN (CD)
Per comprovar que aquest SN fa la funció de CD hem de passar la frase a veu passiva.
Les pomes verdes són menjades pel nen.
El CD passa a ser subjecte pacient i el subjecte esdevé complement agent precedit per la preposició per. El verb en la frase passiva estarà format pel verb ser i el participi del verb de la frase activa.
Subjecte + verb actiu + CD
El nen menja les pomes verdes
Subjecte pacient + ser més participi + complement agent
Les pomes verdes són menjades pel nen
El CD es pot substituir per un pronom:
Pronoms de CD de persona (pronom personal tònic): em, ens, et, us
Pronoms de CD definits (amb determinant): el, els, la, les
Pronoms de CD indefinits (sense determinant): ho (neutre, frase), en
El nen menja les pomes verdes
El nen les menja
El Complement Indirecte (CI)
El complement indirecte (CI) és introduït per les preposicions a i per a. Forma part del SV i de vegades pot complementar el SN subjecte. Es col·loca generalment darrere el CD i expressa una finalitat o una destinació; ens diu a qui va adreçada l’acció del verb. La nena regala flors a la mare CD CI La mare és la destinatària de les flors. Com trobar el CI:
La nena li regala flors |
El Complement Circumstancial (CC)
El complement circumstancial (CC) és un sintagma adverbial que especifica el lloc, el moment, la manera, la quantitat, etc. en què es realitza l’acció del verb.
El CC està format per un SAdv., una locució adverbial, un SN, un SPrep. o una oració adverbial.
Exemples:
En Joan viu aquí (adverbi)
Ha plogut a bots i barrals (locució)
Marxarà la setmana vinent (SN)
Hi hem anat a peu (SPrep)
Ho faré quan podré (oració)
Els SAdv. o adverbis que fan la funció de CC poden ser de:
- Lloc: Ens veurem a casa
- Temps: El noi arriba a les sis
- Mode: Ha caminat amb poques ganes
- Quantitat: Ha plogut molt
Els CC es poden substituir pels pronoms hi i en.
El Complement Atribut (CAtri) i Predicatiu (CPred)
El complement atribut (CAtri) generalment està format per un SAdj. que expressa una qualitat del SN subjecte. Per tant, serà un complement nominal del subjecte i no pas verbal. Només és possible amb un verb copulatiu: ser, estar, semblar, tornar-se. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte. La Magda és rossa El complement predicatiu (CPred) és un complement que s’ajusta a un verb no copulatiu en funció atributiva. És el mateix que un atribut, però en aquest cas el verb que fa de nexe entre els dos mots és un verb predicatiu. L’àvia camina tranquil·la |