Anàlisi de Poemes Catalans: 'A la vora de la mar' i 'Oda a la Pàtria'

Anàlisi Literària: "A la vora de la mar" (Anònima)

"A la vora de la mar" és una cançó popular d’origen català dels segles XVI-XVII, tot i que trobem versions a diversos llocs d’Europa. És coneguda també per "Lo Mariner" i és d'autoria anònima. Els temes tractats en aquest tipus de poesia són sobretot situacions de la vida quotidiana, ja que eren molt propers a la gent del poble. Aquests poemes tractaven sobre:

• Les feines i els oficis
• Les festes tradicionals, com el Nadal
• L'amor no correspost, que és la idea principal d’aquest poema.

En aquella època, era típic raptar les donzelles i portar-les al mercat com a esclaves. El tema principal d’aquesta cançó es basa en aquest fet, amb la diferència que el mariner està enamorat de la donzella, raó per la qual la rapta. La noia no es vol casar a causa de la baixa classe social del mariner, però ell li diu que és el fill del rei d’Anglaterra i per aquest motiu acabaran junts.

El poema utilitza, com Josep Maria de Sagarra, molts paral·lelismes i repeticions (tornada). La base del poema és el diàleg entre els personatges de la cançó.

Per donar musicalitat a aquest poema, hi trobem una alternança de rima consonant i assonant que li dóna un ritme particular a la cançó.

Estructura i Figures Retòriques

Estructura del Poema

L'estructura del poema consta de 27 estrofes de 4 versos heptasíl·labs i tetrasíl·labs, amb rima assonant als versos parells i art menor als versos senars i major als parells.

Figures Retòriques Importants

Utilitza molts paral·lelismes, anàfores i repeticions per a facilitar-ne la comprensió i poder-la cantar més fàcilment.

Comentari de "Oda a la Pàtria" (Bonaventura Carles Aribau - Romanticisme)

El tema general del poema és l'enyor de la pàtria i de la llengua, com a representant de la pàtria. L'estructura del tema, pel que fa a cada octava, és la següent:

• Les dues primeres octaves parlen de l'enyor de la terra.
• Les tres següents octaves parlen de la llengua.
• La darrera octava serveix per a fer l'homenatge al patró.

Mètricament parlant, el poema té 6 octaves reials, de 8 versos alexandrins (12 síl·labes) amb cesura 6+6 i amb els dos hemistiquis masculins. La rima és consonant, masculina i femenina, i l'estructura és ABBA ACCA-DEED DFFD-GHHG GIIG-JKKJ JLLJ-MBBM MNNM-OPPO OQQO, una estructura creuada, que manté la mateixa rima en les posicions 1a, 4a, 5a i 8a de cada octava.

Contingut per Octava

Primera Octava: L'Enyor de la Terra

La primera octava està dedicada a les muntanyes i illes dels Països Catalans, amb dos paral·lelismes ("adéu-siau turons, per sempre adéu-siau", "per lo repòs etern, per lo color més blau") i una al·literació ("e al mig del mar immens la mallorquina nau").

Segona Octava: Identificació amb la Pàtria

La segona octava identifica el front de la pàtria (el Montseny "superbe") amb els parents (gal·licisme que representa els seus pares), i el so dels torrents amb la veu de sa mare i els plors del seu fill, és a dir, els afectes més propers. Acaba la cobla amb una mena de comparació, a l'estil d'Ausiàs March: se sent "així com l'arbre emigrat a terres llunyanes, del qual els fruits perden el gust i les flors el perfum". Un arbre desarrelat. L'hipèrbaton paral·lelístic del darrer vers és d'allò més bonic.

Tercera Octava: Justificació de la Marxada

La tercera octava justifica la seva marxada.

Quarta Octava: Importància Històrica de la Llengua

La quarta octava fa una justificació històrica de la importància de la pròpia llengua.

Cinquena Octava: Continuació de la Justificació Lingüística

La cinquena estrofa continua la justificació de la importància de la llengua.

Sisena Octava: Infantesa i Lloança del Patró

I a la sisena estrofa, Aribau evoca la seva infantesa a Catalunya i, amb l’exaltació del lloc d’origen, lloa la figura del patró, a qui equipara simbòlicament amb la Pàtria.

Figures Retòriques i Exemples

Metonímia: Les torres de Castella són una metonímia de tota la regió central espanyola.

Interrogacions retòriques: "Què val que m’haja tret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella, Si el cant dels trobadors no sent la meva orella, Ni desperta en mon pit un generós record?"

Anàfores: "ix doncs, ix i crida" // "adéu siau, adéu"

Hipèrbatons: "son gust perdent los fruits e son perfum les flors"