Modernisme Català: Història, Etapes, Corrents i Literatura Clau

El Modernisme Català: Definició i Context

El Modernisme fou un moviment cultural que es produí a Catalunya entre els segles XIX i XX. El Modernisme català tractà d’inserir l’art en la totalitat de la vida social. Cal remarcar que el nostre Modernisme i la resta de modernismes del moment no s’identificaren plenament, tot i que tenien alguns punts de contacte, com la voluntat de modernització.

Quan sorgí el moviment, el panorama literari català estava dominat pels darrers romàntics i pels naturalistes. Els modernistes s’oposaren a l'estat de coses existent, tot i que no s'establí una veritable oposició amb els naturalistes. El Modernisme fou un moviment complex: volien trencar amb el passat i tenien la voluntat de crear una cultura nacional pròpia.

Les Dues Grans Etapes del Modernisme

1. Anys de Formació i de Lluita (1892-1900)

   Entre aquests anys, el moviment conegué la seva època més agressiva. Les Festes Modernistes foren un instrument important de llançament del Modernisme, però fou sobretot a les revistes on es manifestà. Els intel·lectuals s’agruparen entorn de publicacions clau, com ara L’Avenç.

2. Consolidació i Triomf (1900-1911)

   Es perd l’agressivitat inicial i el Modernisme es consolidà, passant a ser la literatura habitual. El caràcter ideològic s’anà diluint. Minvà l’assaig i augmentà la creació literària. El període es tanca amb la mort de Joan Maragall. A partir d’aquests anys, els modernistes quedaren marginats del món literari, ja que durant aquesta època aparegué un nou moviment: el Noucentisme.

Corrents Ideològics i Estètics

Dins del Modernisme es van distingir principalment dos grans corrents:

1. Regeneracionisme

   Els integrants adoptaren una actitud d’atac: s’enfrontaren a la Restauració Borbònica i la monarquia, i criticaren Espanya i Catalunya. Proposaven que el nostre país s’havia d’obrir a una línia de progrés europeu. Compaginaren aquesta actitud cosmopolita amb una de nacionalista. La solució no es trobava en les masses populars, sinó en l’individu; per això propugnaven l’exaltació de la voluntat i defensaren l’individualisme de l’artista.

   Dins d'aquest corrent es distingiren dos vessants:

   • L’anarquitzant i republicà, radical i antiburgès.
   • El liberal, conservador i crític des de les pròpies files de la burgesia.

2. Esteticisme

   En aquest corrent destaca Santiago Rusiñol. Participaren de la voluntat de posar al dia la cultura catalana. Es consideraven víctimes de la societat materialista i convertiren l’art en una mena de religió. La seva oposició a la burgesia era pel rebuig que aquesta feia de l’art i la bellesa. També criticaren la deixadesa i la manca d’interès de les classes populars, que no sabien apreciar l’art.

Característiques Comunes del Moviment

El Modernisme fou producte d’influències diverses. Tot i que cal parlar d’actituds literàries oposades, hi hagué algunes actituds prou notables que foren comunes a ambdós grups i que caracteritzaren el moviment:

1. La tradició i les influències.
2. Recerca de l’art total.
3. Creació d’una literatura nacional.
4. La llengua i l’estil.

La Narrativa Modernista: Gèneres i Temes

L’aparició del Modernisme no suposà cap innovació en el camp de la narrativa, però sí que introduïren el tema de les tensions i conflictes entre l’intel·lectual o l’artista i la societat. El triomf final de l’artista havia de portar a l’aparició d’una Catalunya moderna. La novel·la modernista adoptà diverses tendències:

• Novel·la rural
• Novel·la decadentista
• Novel·la costumista

La Novel·la Rural i Víctor Català

Amb el Romanticisme comencen a aparèixer una sèrie de narracions de tema rural, que expliquen drames rústics, protagonitzats per personatges pintorescos en un escenari muntanyenc. El 1900 s’inicia el ruralisme modernista, que vol incorporar com a tema els conflictes ideològics i reaccionar contra la visió folklòrica i pintoresca del ruralisme de la Renaixença.

Aquests autors usen el camp català no com a escenari d'usos pintorescos i costums socials, sinó com a marc de problemes d’abast universal. La natura no és idealitzada, sinó que és la representació de les baixes passions. El tema central del drama rural modernista és el conflicte entre un individu inquiet i revoltat i una massa social passiva: el món de la pagesia. El llenguatge d’aquestes novel·les reflecteix la parla popular dels pagesos.

Víctor Català (Caterina Albert)

Víctor Català és un dels màxims representants de la narrativa rural modernista. La seva producció narrativa es pot dividir en tres etapes:

• 1902-1907: Els seus drames rurals són narracions curtes que expliquen els elements tràgics de la vida rural. La seva obra més important és Solitud. La novel·la presenta una estructura fragmentada.
• 1918-1930: És una etapa emmarcada per les obres Un film i Contrallums. Assaja noves formes narratives sense èxit.
• Etapa final: Comprèn els dos volums de narracions Vida molta i Jubileu, on s’allunya de la duresa dels llibres anteriors.