Conceptes Clau de la Novel·la, Lingüística i la Renaixença Catalana

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,12 KB

La Novel·la: Definició i Estructura

La novel·la és una narració fictícia en prosa de llargària considerable i de trama complexa en què es conten fets versemblants o creïbles.

Novel·les Clàssiques

Obres de gran qualitat de la literatura universal que han estat publicades contínuament i traduïdes perquè tothom les pugui llegir.

Tipus de Trama

  • Trama lineal: Se segueix un ordre cronològic.
  • Trama discontínua: Altera l'ordre cronològic de diverses maneres.

Alteracions de la Trama Discontínua

  • Retrospecció: L’acció torna enrere en el temps.
  • Anticipació: El relat avança fets que encara no han ocorregut.
  • Simultaneïtat: Dues accions distintes que ocorren alhora.

Elements de la Narració

Elements Fonamentals

Personatges, espais, temps.

Traductors i Autors d'Obres Traduïdes

Josep Pla, Carme Riera, Josep Palomero, Joan I. Mira, Josep Franco, Jordi Sierra i Fabra.

Personatges

  • Protagonistes
  • Antagonistes
  • Col·laboradors o secundaris

Espais

Llocs on es desenvolupa l’acció:

  • Real: Lloc concret, que podem reconèixer.
  • Evocats: Creat a partir d'un model existent.
  • Imaginari.

Temps

La durada és el temps que transcorre entre el principi i el final.

Tipus d’Alteracions Temporals

  • Recapitulació
  • El·lipsi
  • Extensió

Estructura Interna de la Novel·la

Situació inicial, ruptura, desenvolupament, desenllaç final.

Autors Clàssics Destacats

Homer, Dant, Cervantes, William Shakespeare, Joanot Martorell.

Estructura de la Llengua i Unitats d'Anàlisi

Nivell Fonètic

Fonemes: Són unitats mínimes que no signifiquen res per si soles, però si el substituïm per un altre, el significant de les paraules canvia.

Nivell Morfològic

Morfemes: Unitats que tenen significat (lexema, morfema).

Nivell Lèxic

Mots: Són els elements lingüístics més significatius d’una llengua.

Nivell Sintàctic

Sintagmes: Una paraula o conjunt coherent de paraules que fan una mateixa funció dins de l’oració.

El Conflicte Lingüístic i la Normalització

Per què es va trencar el procés normalitzador?

El general Franco volia mantenir la unitat lingüística i va prohibir l’ús de les llengües que hi ha a Espanya, llevat del castellà.

Normalització

Ve de normalitzar, de fer normal. L’ús del valencià ha de ser normal i corrent en tots els llocs i en totes les situacions.

Normativització

Ve de norma o normes. Ens havíem de posar al dia les normes o regles ortogràfiques i gramaticals per tal de convertir el valencià en una llengua moderna i apta.

Escriptors Prohibits durant el Franquisme

Carles Riba, Josep V. Foix, Salvador Espriu, Joan Brossa, Pere Calders, Joan Fuster, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Vicent Andrés Estellés, Pere Gimferrer.

Obres Gramaticals i Diccionaris

  • Llengua dels valencians: Manuel Sanchis Guarner.
  • La gramàtica valenciana: Carles Salvador.
  • Diccionaris de Francesc Ferrer.
  • Llibres de gramàtica d’Enric Valor.
  • Nosaltres els valencians i El País Valencià: Joan Fuster.
  • Conflicte lingüístic valencià: Rafael L. Ninyoles.

Normes de Castelló (1932)

Signades el 1932 per entitats culturals i gramaticals molt representatives de tot el territori valencià.

Inici de la Normativització

Amb la reforma ortogràfica i gramatical feta per Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el 1913.

La Renaixença Catalana

Paisatgisme Sentimental

Descripció idealitzada del paisatge valencià identificat amb els sentiments més íntims del poeta. Representant: Teodor Llorente.

Definició de Renaixença

Moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalana.

Quan s’acaba la Renaixença?

  • A Catalunya: 1877.
  • Al País Valencià: Fins ben entrat el segle XX, a causa de la gran influència de Teodor Llorente i de la seva concepció jocfloralesca de la poesia.

Jocs Florals

Una mena de concurs poètic originari de l’edat mitjana. Temes principals: Pàtria, Fe, Amor (1859).

Inici de la Renaixença

Amb la publicació a la revista El Vapor (1833) del poema de Bonaventura Carles Aribau: Oda a la Pàtria.

Obres de Poesia Èpica

  • L’Atlàntida (Jacint Verdaguer): Un ermità narra a Cristòfor Colom l’enfonsament de l’Atlàntida sota les aigües i el motiva per emprendre l’aventura del descobriment.
  • Canigó (Jacint Verdaguer): Formació de Catalunya cap a l'any 1000.

Tendències en la Poesia de la Renaixença

  • Poetes d’espardenya: Pertanyien a classes socials humils amb idees liberals i no tenien una formació literària.
  • Poetes de guant: Burgesos conservadors que s’oposaven a la politització de la Renaixença.

Poetes de la Renaixença

Eduard Escaler, Constantí Llombart, Teodor Llorente, Vicent W. Querol.

El Diari Personal i la Cohesió Textual

Temps Verbals Típics del Diari Personal

Present, passat perfet simple i passat imperfet.

Tipus de Connectors

Temporals i consecutius.

Formes de Cohesió

Diverses oracions que componen un text es connecten entre si i formen una xarxa de relacions. Les formes de cohesió inclouen:

  • Repetició o anàfora.
  • Relació semàntica entre paraules.
  • Enllaços o connectors.