La poesia catalana: Romanticisme i Renaixença

La poesia catalana: Romanticisme i Renaixença

Romanticisme

Moviment cultural dominant a Europa des de finals del segle XVIII. Es caracteritza per:

• La reivindicació del sentiment i la introspecció.
• Convertir l'art en mitjà d'expressió de l'esperit individual i la col·lectivitat nacional.
• Interès per les creacions tradicionals dels pobles (llegendes, cançons, mites...), desembocant en el nacionalisme polític.
• La introducció de les idees romàntiques a Catalunya ajudarà al desenvolupament de la Renaixença, però cal no identificar totalment ambdues.

Renaixença

Moviment de recuperació i definició de la identitat catalana, iniciat amb la Il·lustració. Mitificació de l'Edat Mitjana com a estímul per a la represa cultural.

Mitjans de comunicació

La premsa (publicacions de literatura popular), la indústria del llibre, els Jocs Florals.

La Pàtria: Aribau (1798-1862)

Publicat el 24 d'agost de 1833 a la revista El Vapor, va obtenir fama i valoració immediata, esdevenint un manifest poètic del sector dominant de la Renaixença. Aquest poema recull les inquietuds i projectes de la societat catalana del segle XIX. Aribau expressa l'enyorança d'una llengua i un passat gloriós, i d'un paisatge propi, reivindicant la necessitat de recuperar la llengua pròpia i els nostres clàssics medievals.

Temes centrals

Enyorança de la terra natal a través del paisatge - identificació de la llengua amb la pàtria. Aribau tria la cobla d'art major o cobla de Juan de Mena (ABBA-ACCA) amb 8 versos alexandrins.

Joaquim Rubio (1818-1899)

Activista de la llengua i la poesia. En el pròleg de la seva obra poètica Lo gaiter de Llobregat manifesta una voluntat d'acció a favor de la Renaixença literària.

Antologies poètiques

• Els Trobadors Nous (1858) d'Antoni de Bofarull, testimoni del nou esperit literari amb una clara voluntat historicista abocada al passat.
• Els Trobadors Moderns (1859) de Víctor Balaguer, defensa una interpretació política de la Renaixença i l'activitat política.

Cal destacar la tasca de recollida, catalogació i estudi de la poesia popular feta per intel·lectuals de l'època com Manuel Milà i Fontanals i Maria Aguiló.

Els Jocs Florals

1. Represa d'una festa poètica del segle XIV que esdevé una plataforma pública per a l'ús de la llengua catalana.
2. Escenografia medievalitzant amb l'atorgament de premis florals als guanyadors per les seves composicions sobre el tema de “pàtria, fe i amor”.
3. Progressivament es va produint un acostament entre la lírica florescentista i la popular.
4. Els Jocs Florals acaben convertint-se en una plataforma que aconsegueix orientar, popularitzar i donar prestigi social a la creació literària en català.
5. Hi participaven sectors ideològics oposats i hi van presentar figures com Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà.

Jacint Verdaguer

1. Proper al Romanticisme i al moviment de la Renaixença, amb voluntat de conservar la catalanitat.
2. Compagina la seva vocació literària amb la vida eclesiàstica.
3. Vol recollir el llegat lingüístic de la tradició oral i transformar-lo en bona poesia.
4. Aconsegueix superar els marges de la poesia popular, aprofitant els models literaris cultes apresos al seminari.
5. L'Església veu en ell una certa imatge de política en aquest món modern.
6. La seva dona és decisiva dins el panorama de la Renaixença.
7. Pot incidir en la relació entre pàtria i religió a l'hora de recuperar els senyals d'identitat catalana.
8. Es sent influït per la llegenda cristiana i per tradicions mítiques com la clàssica.
9. Exercí de capellà de vaixell, viatjant a les Antilles, Cuba i Puerto Rico, i extreu material per a la seva obra L'Atlàntida.

L'Atlàntida

1. Epopeia sobre el mític continent desaparegut. Escrita en vers alexandrins, introdueix la narració i la descripció detallada d'un passat meravellós que contrasta amb la realitat desolada.
2. Es tracta d'un poema èpic, amb una llengua que creu en la seva eficàcia, producte d'una Renaixença ja consolidada.
3. Verdaguer va triar la forma del poema èpic perquè li semblava la més adequada per demostrar que el català ja era una llengua recuperada.
4. El 1877 el poema obté el premi extraordinari dels Jocs Florals.
5. Això li permet dedicar-se gairebé exclusivament a la seva tasca d'escriptor. Viatja per Europa, el nord d'Àfrica i Palestina.
6. En aquests anys destaca el seu interès per contribuir amb la seva poesia religiosa a l'actitud combativa de l'Església catòlica del segle XIX.
7. També escriu composicions de tipus líric, però no perd mai el sentit comú, cosa que el fa accessible a totes les capes socials.

Canigó (1886)

1. Poema èpic en què Verdaguer recorre els Pirineus, aprenent la seva geografia, història, folklore i llegendes.
2. Sense defugir una interpretació cristiana dels orígens nacionals a l'època medieval, és una crida a reconstruir-los en plena Renaixença.
3. Comprèn una riquesa de formes i situacions poètiques que fan de Canigó una de les obres mestres de la literatura catalana.
4. Hi trobem el ritme narratiu de la cançó de gesta i del romanç, l'encant fresc i musical de la cançó popular, moments gairebé teatralitzats i la solemnitat de l'oda i l'elegia.
5. Es tracta d'una adaptació moderna del poema èpic, i defuig una unitat tancada i monotemàtica.
6. L'obra s'acaba amb un planteig alegòric: la minoria de la religió sobre el món fantàstic de les fades, i el concepte de refundació de Catalunya en temps de Renaixença sobre l'emblema del cristianisme.

Altres obres

Pàtria: recull de poesia que recrea la història i el paisatge català, i Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, prosa a mig camí entre el periodisme i la poesia. El 1895, En defensa pròpia i Flors del Calvari, reivindicació personal del seu drama més íntim. La figura de Verdaguer és defensada per la nova generació modernista.