Comunicació: Elements, Funcions i Propietats del Text
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,64 KB
Elements de la Comunicació
EMISSOR: qui envia el missatge. Pot ser simple o múltiple.
RECEPTOR: qui rep el missatge. Pot ser simple o múltiple.
CODI: sistema de signes que permeten elaborar el missatge. Conjunt limitat de signes estructurats mitjançant certes regles conegudes tant per l'emissor com pel receptor. Es tracta de l'element més important de la comunicació.
CANAL: la via física o sensorial per la qual circula el missatge, tan variada com sentits posseïm. És el mitjà (oral, escrit, auditiu, visual, tàctil, olfactiu, gustatiu) i el suport (telèfon, fax, pissarra, paper) a través del qual es transmet la informació. Pot ser unidireccional o multidireccional. Inclou els elements no verbals.
MISSATGE: conjunt de signes i d'informació que transmet l'emissor al receptor.
REFERENT: és la realitat extralingüística (persones, llocs, objectes, fets...) a què fa referència el missatge, coneguda amb anterioritat pels participants. Està definit pel conjunt de circumstàncies comunicatives o de factors ambientals que incideixen en la comprensió del missatge.
TEMPS (compartit o no pels participants): període durant el qual es transmet el missatge.
ESPAI (compartit o no pels participants): lloc on s'ha produït el missatge.
Funcions del Llenguatge
- Funció expressiva o emotiva. Centrada en l'EMISSOR. L'objectiu és manifestar els desitjos, les emocions, els temors, els sentiments, les opinions... Predomina en els discursos subjectius. Gramaticalment es caracteritza per l'ús d'oracions exclamatives, desideratives; verbs i pronoms en primera persona; i mode subjuntiu.
- Funció conativa o apel·lativa. Centrada en el RECEPTOR. Se centra en el receptor per a persuadir-lo i influir en la seua conducta (convéncer, seduir, recomanar, ordenar, provocar una reacció). Es caracteritza per l'ús del vocatiu en els noms i de l'imperatiu en els verbs. Hi predomina la segona persona del singular o plural.
- Funció metalingüística o explicativa. Centrada en el CODI. Predomina quan s'usa el llenguatge per a tractar sobre el llenguatge mateix.
- Funció fàtica o de contacte. Centrada en el CANAL. S'usa per a iniciar o tancar una conversa i per assegurar-se que la comunicació és correcta i constant. Es manifesta mitjançant l'ús d'interrogacions dirigides al receptor i interjeccions, expressions estereotipades del tipus: doncs, sí..., ja veus..., sí...sí..
- Funció estilística o poètica. Centrada en el MISSATGE. Fa recaure l'atenció en allò que es diu i en remarca la forma, la bellesa... És la funció més freqüent als textos literaris, a la publicitat...
- Funció referencial, representativa o informativa. Centrada en el REFERENT. Està present en tota comunicació. Hi predomina quan es transmet informació objectiva sobre aspectes de la realitat que ens envolta (fets, objectes, idees, éssers). Recursos: frases enunciatives, verbs en tercera persona i mode indicatiu.
Estructura del Text
Un text posseeix:
- Una estructura SEMÀNTICA, perquè consta d'una sèrie organitzada d'idees que l'emissor pretén transmetre al receptor.
- Una estructura SINTÀCTICA: els enunciats que el constitueixen mantenen entre si relacions formals de distint tipus, que serà necessari estudiar.
- Una estructura COMUNICATIVA o PRAGMÀTICA, en el sentit que en ell estan implícites les relacions entre els elements que intervenen en l'acte de la comunicació. Aqueixos elements (emissor, receptor, canal, codi, situació…) determinen de diferents maneres la forma i el significat dels texts, per la qual cosa caldrà tenir-los en compte tant a l'hora de produir-los com d'interpretar-los.
En últim terme, el tret determinant del text és que constituïsca un producte lingüístic unitari en què els distints elements s'interrelacionen en funció d'un tot.
Propietats del Text
- Adequació: És la propietat per la qual el text s'adapta al context comunicatiu. Aquesta propietat es basa en la tria de les solucions lingüístiques que asseguren les relacions més adients entre el text i el seu context. Per tant, caldrà veure el tema que es vol tractar, el canal més adequat, quina és la relació entre els participants, el registre lingüístic utilitzat, i la finalitat amb què s'ha produït la comunicació.
- Coherència: Fa referència a la selecció de la informació rellevant i a l'ordenació de les idees d'acord amb les característiques de la situació de comunicació. Inclou, bàsicament, aspectes com el tema de què tracta, la selecció i el processament de la informació, la manera d'organitzar-la en una determinada estructura i el seu desenvolupament des del principi fins al final del text com a encadenament d'informació compartida i informació nova (progressió temàtica).
- Cohesió: Fa referència als mecanismes morfosintàctics i lexicosemàntics que es fan servir per a articular les diferents unitats lingüístiques (sintagmes, oracions, paràgrafs) que integren el text per tal de garantir el fil informatiu. Els mecanismes de cohesió fonamentals són dos: la referència, que inclou tots els procediments gramaticals o lèxics pels quals un element lingüístic pot remetre a un altre (pronoms..) i la connexió, mecanisme de cohesió que s'estableix entre dos constituents de l'oració o del text i que es manifesta mitjançant els connectors (conjuncions, adverbis, locucions conjuntives o adverbials...).