El Modernisme Català: Història, Etapes i Autors Clau

El corrent modernista (segles XIX-XX)

El modernisme marca distàncies amb el passat, crema etapes i mira cap al futur. El segle XX es caracteritza per una celebració constant de la novetat.

El Modernisme català

És un moviment decorativista, vistós i espectacular que presenta dues tendències principals:

• Regeneracionisme: Cerca el canvi social i polític per regenerar la societat, amb un vessant individualista (destaca Jaume Brossa).
• Esteticisme: Defensa la transformació de la societat a través del paper primordial de l'art (destaca Santiago Rusiñol). Aquests autors menyspreaven els valors burgesos.

Etapes del Modernisme català

• 1892-1900: L'etapa més combativa. Es difon a través de quatre revistes clau: L'Avenç, Catalònia, Quatre Gats i Pèl & Ploma.
• 1900-1911: Etapa més literària i menys ideològica, representada principalment per la revista Joventut.

Corrents estètics i gèneres

• Simbolisme: Moviment sorgit a França que reacciona contra el realisme, basant-se en l'imaginari i l'espiritual.
• Decadentisme: Corrent que exagera alguns aspectes del simbolisme.
• Novel·la modernista catalana: S'inicia amb Els sots feréstecs de Raimon Casellas (1901) i finalitza amb La vida i la mort d'en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès.
• Teatre modernista català: Influenciat per dos autors europeus:
  • Maurice Maeterlinck (Bèlgica): Representant del simbolisme, amb una tendència antirealista que reflecteix estats d'ànim subjectius.
  • Henrik Ibsen (Noruega): Autor d'un teatre de denúncia on l'individu s'enfronta a la societat.

L'Escola Mallorquina

Grup de poetes mallorquins de principis del segle XX que utilitzaven una llengua subtil i refinada. Els seus màxims exponents foren Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Es caracteritzaven pel classicisme i l'assumpció de la tradició popular. El 1906, alguns representants s'apropen al Noucentisme.

Víctor Català

Pseudònim de Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869-1966). Gran novel·lista del modernisme, autodidacta i propietària rural. Va adoptar un pseudònim masculí arran de l'escàndol provocat pel seu monòleg La infanticida (1898).

La seva obra fonamental és Solitud, publicada per parts a la revista Joventut entre 1904 i 1905. És un drama sobre la Mila, una ermitana casada que se sent sola; el pastor Gaietà l'ajuda a reconciliar-se amb la naturalesa, però finalment ella acaba abandonant tant el pastor com el seu marit.

Santiago Rusiñol

Figura cabdal del modernisme català, impulsor de l'esteticisme i referent en la renovació artística i literària de l'època.