Coneixement racional

1LA FILOSOFIA COM A SABER RACIONAL. La racionalitat:és la característica especifica que destingeix els éssers humans de la resta dels animals. Consisteix a fer posible que els humans coneguen i actúen basant-se en raons fermes, segures i apropiades. INDICADORS DE DIFERENTS NIVELLS DE RACIONALITAT EN L’ACCIÓ HUMANA: -

Intencionalitat

 els éssers humans tenen la capacitat de fabricar coses per les seues necessitats i desenvolupar noves tècniques.


Adaptalitat al medi: l’ésser humà transforma la realitat per adaptar-se al medi i també ajusta el medi a les seues necessitats gràcies al descobriment de noves coses.-

Capacitat de raonar

La racionalitat implica la capacitat d’inventar a través del raonament elaborant-se hipótesis i teories científiques i se cerquen solucions als problemas que sorgeixen en els processos d’adaptació al medi.-

Previsió del futur

Consisteix en preveure el futur anunciant quan i como corren certs fets si es compleixen unes condicions determinades. La previsió científica es basa en les relacions entre les causes i els efectes,una cosa subjecta a demostració empírica(part epistemológica que consiteix a deduir consequències particulars a partir d’enunciats generals i comprovar si s’ajusten als fets a través de l’observació o experimentació). A. LA RAÓ I ELS SENTITS EN ELS PROCESSOS COGNITIUS. -En el segle IV a.C Plató i Aristòtil ofereixen les dues primeres teories filosofiques sobre el problema del coneixement i arriben a conclusions oposades. Plató estudia la realitat dividint un món sensible i un món intel·ligible. El món sensible ens dona l’opinió(doxa) que és un coneixement l’objecte del qual són les aparences de la realitat. L’opinió no és ni tan sols coneixement. Aristòtil(empiricoracional) estudia la realitat reflexan-la amb substància on distingeix entre materia sensible(potencia, no determinat) més forma intel·ligible(acte, determinat). Per Aristòtil per tant els sentits capten realitats particularsi sensibles i, després, sobre aquesta base la raó elabora conceptes que expressen les essències universals de les coses concretes. 
-En el Segle XVII comença la filosofía moderna amb l’objectiu primer d’elaborar una teoría del coneixement que permeti aconseguir veritats segures i fermes.Al voltant d’aquesta preocupació també es formen dos corrents antagònics:el Racionalisme i l’Empirisme. 
El Racionalisme, promogut per Descartes, afirma que els sentits no són fonts fiables de coneixement objectiu. Tres idees de Descartes: -idees innates: es la capacitat que tenim desde que naixem d’una forma racional(les mes importants per a Descartes). -idees adverticies: són quelles que arriben a la nostra ment mitjançant els sentits. Per tant, per a Descartes no són segures no son veritables d’una forma absoluta.(ex: la lluna pareix un plat gran però ho és) -idees factícies: son aquelles idees que provocala nostra imaginació o que son fruit de la imaginació.(ex: la sirena, conjunt de peix i de dona)
.L’Empirisme representat per Locke i Hume, afirma que el coneixement humà no pot traspasar els límits de l’experiència sensible. -En el Segle XVIII,Kant pretén superar l’antagonisme entre el Racionalisme i l’Empirisme. Considera que la sensibilitat sense enteniment és cega, és a dir, dóna contingut i la materia del coneixement i l’enteniment sense sensibilitat està buit, es a dir, orienta i la forma del coneixement.3.2 CONEIXEMENT SENSIBLE és el coneixement que s'aconsegueix mitjançant els sentits.
Els sentits són facultats que fan possible la percepció o el coneixement dels objectes que estan presents i impressionen directament la sensibilitat d'un osubjecte cognoscent 3.2FORMES DEL PENSAMENT ABSTRACTE: és la capacitat de formar conceptes i d'establir relacions mitjançant judicis i raonaments •CONCEPTES: Aristòtil va ser qui primer va assenyalar que un concepte és la representació mental d’una cosa que es forma a partir de l’abstracció de la informació que ens proporcionen els sentits. Per tans, els conceptes signifiquen l’essència de les coses i en prescindeixen de les particularitats accidentals. Els conceptes tenen dues característiques: son Universals perque es poden aplicar a tots i cadascun dels elements que pertanyen a una mateixa clase(ex:tolerancia, justícia) i son abstractes perquè representen les coses prescindint-ne de les característiques individuals. •JUDICIS: son enunciats en què s’afirma o es nega alguna cosa d’un subjecte. Tot judici consta de tres elements: sujecte, verb i predicat. (ex:’’Robert és treballador’’ es un judici format per subjecte(Robert), verb(és) i predicat(treballador). D’es d’un punt de vista lògic, els judicis indique relacions de conceniència o no convenència entre conceptes. L’expressió verbal dels judicis es fa a través d’oracions enunciatives. Tipus de judicis: -

Judicis vertaders

Aquell quan el predicat convé al subjecte(ex: Sevilla es la capital d’Andalusia

.-judicis falsos

Quan el predicat no convé al subjecte(ex: les aguiles no son ocells rapinyaires)-judicis analítics: (Descartes) expressen continguts la veritat o la falsetat dels quals es pot determinar sense haver de recórrer a l’experiècia, per la qual cosa son judicis a priori.(ex:el triangle té tres angles)

-judicis sintètics:

 expressen continguts propis de l’ambit de l’experiència dels quals la seua veritat o falsetat es determina quan es comprova empíricament si el que diu es judici passa o no passa en la realitat, per la qual cosa son judicis a posteriori.(ex: el taronger no ha produït taronges) •RAONAMENTS: son procesos on es parteix de judicis coneguts i es conclou amb un altre judici que es deriva dels anteriors. Tipus de raonaments: -

Deductius

(Descartes) consiteix a inferir un judici a partir d’un altre o uns altres dels quals deriva necessariament. Important per a les matematiques.(ex:els éssers humans son mortals, Robert és un ésser humà, per tant Robert és mortal) -

Inductius

Consisteixen a arribar a una explicació general d’un tipus de fenòmens, partint de l’anàlisis concreta d’alguns fenòmens del mateix tipus.(ex: observem que a València l’aigua d’una olla bull a 100 graus centígrads, el mateix ocorre a Sevilla, a Argentina i Colòmbia. Per tant, concloem que a tot arreu l’aigua bull a 100 graus).3.4 CONEIXEMENT I VERITAT: moralpuntdevista:és parla de veritat quan es diu qu es el que es pensa, mentre que la mentida o la falsedat indiquen el contrari del que es pensa.Puntsdevistalogic:la veritat és la coherència dels judicis i el enunciats, mentre que la falsedat es la contradicció o la invoherència.Puntontològic: la veritat és el que és i la mentida el que no és.A-INTERPRETACIONS FilósÒFIQUES DE LA VERITATla meta del coneixement huma es arribar a la veritat.•LA VERITAT COM A ADEQUACIÓ. Es basa en la correspondència del pensament amb els fets. Tres principis: 
-hi ha una realitat objectiva externa al pensament. -
la veritat consisteix en la concordança pensament-ralitat. -
el coneixement racional és la representació mental dels fets i processos de la realitat. La veritat és la conformitat o l'adequació entre el pensament i la realitat. Si l'afirmació o la negació es correspon amb els fets, és vertadera, en cas contrari, és falsa. Per a Aristòtil, <<la veritat és dir allò que és què és, i d'allò que no és què no és>> , Tomàs d'Aquino segueix la concepció aristotèlica. Per a Russell <<La correspondència amb un fet cosntitueix la naturalesa de la veritat>> •LA VERITAT COM A EVIDÈNCIA. Descartes introdueix el nou concepte de la veritat com a evidència. La raó té dues maneres de conèixer, la instuïció i la deducció. Insituïció: facultat de la ment la qual es poden captar idees simples, evidents per si mateixes, directament i immediatament. Deducció: connexió i la successió ordenada d'idees simples. L'evidència intel·lectual ocorre en la intuïció, la claredat i la distinció són els dos trets bàsics que ha de tenir una idea per a ser evident. <<Pense, doncs sóc>>. La veritat és immanent. •LA VERITAT COM A COHERÈNCIA: es desenvolupa en l'àmbit de les ciències formals. La veritat es concep com a absència de contradicció en els judicis o enunciats. La veritat és l'absència de contradicció dels enunciats amb si mateixos-han de tindre una relació de sentir, sense contradicció. -construir arguments amb sentits i que no siguen contradictoris. Si A=A, lavors A=no B és vertader, però A=B és fals. •LA VERITAT COM A PERSPECTIVA: és la veritat vital. Visió subjectiva o personal de les coses. Va ser abordada, entre altres filòsofs, per José Ortega y Gasset i Nietzche, introdueixen dues interpretacions de la veritat coma perspectiva: -

Perspectiva d'Ortega y Gasset

 Cada ésser humà està immers en unes circumstàncies determinades que constitueixen la seua perspectiva vital o visió singular de la realitat.Cada individu té una perspectiva, però juntada en totes tindrem una perspectiva total de la societat. -Perspectiva de Nietzsche. No raó → sentit sí. Defensa els sentits el que és irracional, que són les coses per a cada un. B-TEORIES ENTORN DEL VALOR DE LA VERITAT: •ESCEPTICISME: la veritat no és un concepte permanent, nega la posibilitat d'una veritat. L'esepticisme: corrent de pensament que posa en dubte o, nega la capacitat humana per a obtenir coneixements ferms i segurs. Per als escèptics la raó no pot abastar veritats absolutament segures; el màxim que pot aconseguir són opinions més o menys probables, però mai certes indubtables. La màxima expressió de l'esepticisme és de Gòrgies de Leontínoi <<Res no és>> •Realisme: conjunt de teories que afirmen la distinció ontològica entre el subjecte cognoscent i l'objecte conegut, l'objecte existeix independentment de la ment. Hi ha diferents corrents: -Realisme ingenu. Les coses són tal com mostren els sentits. No observa les limitacions del subjecte que perceb la realitat exterior. -Realisme absolut. Tal com la meua raó coneix la realitat el coneixement pot abastar les veritats absolutes i immutables. -Realisme crític. Com que no podem preveure totes les consequències que es deriven d'una teoria, mai tintrem la certesa absoluta de la seua veritat. El coneixement reprodueix cada vegada amb més encerts les característiques i les maneres d'actuar de la natura. Sabent que le sveritats absolutes són ideals utòpics. Defensa la realitat de la veritat, però que sempre poden pasar coses que l'alteren. •RELATIVISME: actitud filósòfica que nega l'existència de coneixements universals absolutament vertaders, perquè sempre depenen del punt de vista dels subjectes cognoscents. Les 3 corrents més significatives són: -Relativisme subjectivista. Ni seu creu tot ni ho nega tot, està en mig del escepticisme i del Realisme. Destaquen Protàgores D'abdera. L'homes és la mesura de totes les coses. -Relativisme social. Sorgieix de la mà de Durkheim. Voran la realitat d'una manera o d'una altra, segons una societat determinada. -Relativisme cultural. El màxim representant és Spengler. La veritat és relativa a cada cultura i l'individu és reflex de l'ànima de la cultura que el protegeix. 3.5 LÍMITS DEL CONEIXEMENT HUMÀ. •FILOSOFIA ANTIGA Sòcrates, Plató i Aristòtil consideren que la raó humana té la capacitat de desvelar les causes d'allò que realment existeix. Segons Plató les idees podens ser objecte propi del coneixement racional, mentre que les coses que neixen, es tranformen i pereixen, es perceben a traves dels sentits, no poden ser conegudes racionalment. Per a Aristòtil les essències constitueixen l'objecte propi del coneixement racional . •FILOSOFIA MODERNA: dos corrents: Racionalisme i Empirisme. -Descartes, creador del Racionalisme, nega el valor congenitiu dels sentits, perquè ens enganyen. -l'Empirisme, representat per Lock i més tard per Hume, circumscriu el coneixement objectiu a l'àmbit de l'Empirisme, ja que l'experiència és l'origen i el límit del coneixement humà.•FILOSOFIA DE LA IL·LUSTRACIÓ. Kant arriba a la conclusió que el coneixement objectiu no es pot obtenir ni a través de l'experiència sensible ni a través de la raó pura. L'objectivitat depen de dos factors: dades de l'experiència i condicions prèvies. El coneixement objectiu es produeix quan s'apliquen les categories, formes a priori de l'enteniment, a les dades empíriques. Fora de l'àmbit de l'experiència no pot haver-hi coneixement objectiu.