Argumentació i Fal·làcies: Guia de Bones i Males Pràctiques

Argumentació: Bones i Males Pràctiques

L’ús de l’argumentació té dos àmbits d’aplicació: personal i social. Saber expressar-se adequadament és el que els grecs denominaven l’art de la retòrica.

Bones Pràctiques en Argumentació

Distingim aquelles que fan referència a l’actitud (mostrar respecte als altres i a les seves idees...) i aquelles que fan referència al propi discurs (la precisió del nostre llenguatge...). L’eloqüència i una bona oratòria permeten una millor comunicació i fan més agradable el debat.

Males Pràctiques en Argumentació

Buscar presentar com a incontrovertible la posició de l’orador i evitar que el seu interlocutor li demani les raons en les quals es basa s’anomena termes asseguradors.

Si comencem afirmant, estem utilitzant allò que s’anomena termes protectors.

Tipus de Fal·làcies

Podem distingir entre fal·làcies formals (la incorrecció es deu a un defecte en la forma lògica del raonament) i fal·làcies no formals. Les fal·làcies no formals es deuen a diversos motius:

• Fer argumentacions fal·laces o tendencioses (fal·làcies d’ambigüitat).
• Aprofitar que l'interlocutor no domina la matèria sobre la qual s’està debatent (fal·làcies materials).

Fal·làcies No Formals: De Pertinença

Aquestes fal·làcies tenen com a característica comuna que les seves premisses no són pertinents, és a dir, no són apropiades per poder justificar la conclusió. Tipus:

Argumentum ad Populum

Si en una discussió amb una altra persona aquesta manifesta que ens vol convèncer o fer canviar d’idea, sovint sentim que té la batalla perduda d’entrada. La discussió d’idees es pot entendre com un intent desesperat de demostrar a l’altra persona que som nosaltres qui tenim la raó. L'argumentum ad populum és un intent de guanyar l’aprovació popular per una conclusió despertant les passions i l’entusiasme del públic, sense donar raons pertinents ni argumentar amb proves.

Argumentum ad Baculum (Al Bastó)

Hi ha altres alternatives per obtenir l’acceptació de la conclusió, sovint basades en la força o l'amenaça:

1. Amenaça oculta: Consisteix a mostrar de manera subtil a l’altra persona que si no accepta les conclusions, es pot utilitzar en contra seva el poder que es té sobre ella. Aquesta apel·lació a la força o a l'amenaça per provocar l’acceptació d’una conclusió ha de ser subtil.
2. Conseqüències catastròfiques: Consisteix a fer derivar conseqüències catastròfiques, desastroses o negatives del fet de no acceptar la conclusió que es proposa. Ens dirigim a la irracionalitat, els sentiments de temor i les inseguretats de les persones.

Argumentum ad Hominem (Contra l'Home)

El que es fa és intentar restar valor al que diu l’altra persona desacreditant-la. Pot formular-se de dues maneres:

1. Argumentum ad hominem ofensiu: Afirmem que el que sosté el nostre interlocutor no és veritat, que el seu argument no és correcte perquè no és fiable. Sigui qui sigui i sigui com sigui, si volem rebatre les seves idees, hem de fer-ho argumentant correctament.
2. Argumentum ad hominem circumstancial: Es desacredita l’altre en considerar que té interessos en allò que s’està debatent, que n’és alhora jutge i part. Són les circumstàncies el que ens serveix per atacar els seus arguments. Si volem rebatre’l, s’ha de fer no atacant-lo, sinó mitjançant arguments correctes.

Argumentum ad Verecundiam (Apel·lació a l'Autoritat)

Moltes vegades ens trobem sense prou raons per argumentar i recorrem al que ha dit gent famosa o prestigiosa, o al que hem escoltat a algú que per a nosaltres té certa autoritat. L’autoritat que atorguem a algú depèn dels nostres valors i els nostres coneixements.

Argumentum ad Ignorantiam

Hi ha algunes coses que es consideren més o menys provades, però també n’hi ha moltes al voltant de les quals hi ha incertesa. Això significa que no són falses, però que no tenim proves suficients. Aquesta fal·làcia consisteix a argumentar de manera fal·laç i tendenciosa basant-se en la idea que si alguna cosa no s’ha pogut demostrar que és certa, aleshores podem afirmar que és falsa.

Argumentum "Tu Quoque" (Tu També)

Davant d’una acusació o el retret d’una persona cap a la nostra conducta, el que fem és recordar-li que ella també ha fet el mateix.