Sentit de l'Existència i la Mort: Anàlisi Filosòfica i Religiosa

La Pregunta pel Sentit de l'Existència

Accepcions del Terme "Sentit"

El terme sentit té tres accepcions principals: com a finalitat, com a significació i com a valor.

Com a Finalitat

Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat i hi són adequades. No té sentit una acció que no contribueix a aconseguir el fi que se suposa que persegueix.

Com a Significació

Té sentit el que significa quelcom. Hi ha “frases amb sentit” i també “xerrameca sense sentit”. El terme “sentit” remet al llenguatge: té sentit quan està compost d’acord amb les regles gramaticals i proporciona una significació. Les paraules són signes, quelcom que representa una altra cosa per a algú.

Com a Valor

Des d’aquesta perspectiva, té sentit el que val la pena. De forma anàloga, la vida o el món no tenen sentit si els esforços i els sofriments de l’existència no tenen alguna contrapartida.

El Sentit: Problema o Misteri?

Un problema és una situació en què hi ha quelcom desconegut que cal esbrinar i que implica dificultat. És característic del problema que tingui solució si s’aplica la tècnica adequada, encara que sigui complexa i no sempre estigui disponible.

Un misteri és una situació que afecta i compromet l’ésser humà en allò que és més profund. No és un obstacle que dificulta, sinó que obre perspectives i confereix dimensions a l’existència. No es pot resoldre, no té solució única. Les possibles respostes depenen de la persona i de les circumstàncies vitals en què es troba.

Tres Tipus de Resposta al Sentit

• No hi ha sentit: L’existència i el món són absurds. En realitat, aquesta posició elimina la pregunta mateixa.
• Hi ha un sentit immanent: L’existència té finalitat, significat o valor, però entenent que la mort és un límit absolut per a la humanitat. El sentit només pot estar més ençà de la mort, en el mateix fet d’existir de l’ésser humà.
• Hi ha un sentit transcendent: Depassa la mort. Aquesta és la posició de les religions (el judaisme, l'islam i el cristianisme l’anomenen “salvació”). La transcendència fa que aquesta vida ja tingui sentit per si mateixa.

Religió i Sentit Últim

Tot i que les diferències entre les religions són molt grans, totes pretenen descobrir i oferir un sentit últim per a la vida humana. Pretenen desxifrar el significat dels esdeveniments, intentant aconseguir el que és inefable, el sentit que no es pot expressar amb paraules. Les religions més evolucionades es poden entendre com una aposta a favor del valor de la vida.

La Religió com a Relligament

Existir consisteix a estar relligat.

La Religió com a Relació

Pot tenir caràcter personal (Déu) o de força còsmica (religions primitives). En tots els casos, el que és diví és una realitat sagrada, separada i diferent de l’ésser humà i del món, transcendent i sobrenatural.

La Pregunta per la Mort

La mort és el final de la vida, entesa com el cessament irreversible de les activitats vitals. La nostra concepció de la mort dependrà de com entenem la vida.

El Concepte Biològic de la Vida

La vida és un fenomen complex que no pot abraçar-se en una simple definició. Els éssers vius estan dotats de teleonomia, i es caracteritzen per la capacitat de construir-se o desenvolupar-se a si mateixos sense intervenció d’agents exteriors, i per transmetre sense modificacions la informació que posseeixen.

La Mort com a Fenomen Humà

Morir és quelcom que passa a tots els éssers de la naturalesa. En sentit ampli, passa fins i tot als éssers inanimats (per això podem dir que un riu mor al mar). No obstant això, només l’ésser humà és conscient que està viu i, per tant, només ell sap que ha de morir.

Mort i Filosofia

Alguns filòsofs van establir una relació peculiar entre mort i filosofia, ja que van entendre que la filosofia és una preparació per a la mort. Una missió de la filosofia és contribuir al fet que els éssers humans visquem plenament la nostra existència, de manera que com més plenament visquem, més humanament afrontarem la nostra mort.

L'Experiència de la Mort

Podem constatar que no podem viure la nostra pròpia mort. Com diu el proverbi: “Mentre vivim la mort no existeix, i quan la mort existeix, nosaltres ja no hi som”. Segons Kant, ni tan sols podem pensar la nostra mort, sota pena d’incórrer en una contradicció.

La Mort com a Definició de l’Ésser Humà

Una tendència filosòfica reflexiona de forma notable sobre la mort: l’existencialisme. En el cas dels éssers humans, l’essència és existir. La mort ens descobreix que l’existència humana, la manera de viure dels éssers humans, està afectada radicalment per la finitud. La mort no és el final de l’existència, sinó una propietat peculiar del mode humà d’existir: “Ésser per a la mort”.

Sentit de la Mort i Transcèndencia

Entenem per monisme aquella posició filosòfica que defensa que no hi ha composició en la realitat humana. El monisme materialista nega la possibilitat de qualsevol dimensió no material per a l’existència humana, amb la qual cosa la mort es converteix en el límit absolut de l’existència.

El dualisme defensa que l’ésser humà està compost per dos tipus de realitat: una material i una altra espiritual. En aquest cas, la mort s'entén com la separació dels components constitutius de la realitat humana. Plató, Descartes i les religions entenen la mort com un accés a la transcendència.