Reformes il·lustrades de Carles III: educació, Església, economia i camp

REFORMISME BORBONIC: EL REGNAT DE CARLES El regnat de Carles constitueix l'exemple espanyol de depotisme Illustrat. Va ser partidari de seguir algunes idees de progrés cap a la il.Lustració sempre que no atemptessin contra el poder de la monarquia absoluta(Tot pel poble, però sense el poble) Carles III va accedir al tron espanyol en morir el seu germà Ferran VI, Ja regnava a Nàpols, on havia entrat en contacte amb les idees Il.Lustrades. Va tenir una sèrie de col.Laboradors que el van auxiliar En el govern, Campomanes, Floridablanca, Aranda, Olavide, Cabarrús i Jovellanos. Ara bé, el rei va fer eara a una fort oposición i a un Malestar que va acabar provoean revoltes on s'hi unia elmalestar popular Per la carestia, pels aliments il'oposició al poder exessiu dels alts Eàrrecs estrangers. D'entre aquestes revoltes destaca el motí de Squillace (1766), una revolta popular a Madrid contra les mesures del Ministre: neteja urbana, prohibició de jocs d'atzar i de va destituir e L'ús d'armes, de l'ús de barrets d'ala plana i de capes llargues. Carles va frenar algunes reformes i va continuar, amb els ministres Espanyols i amb més cautela, el programa de reformes. Sèrie de reformes Tenien com a objectius quatre eixos bàsics, primerament, una mesures Legals per abolir alguns dels privilegis propis de la societat de L'Antic Règim van declarar honestes totes les professions; en segon lloc, la reforma de l'educació ant universitaris com dels ensanyaments Mitjans, es van fundar le dels estudis escoles d'arts i oficis i es va Impulsar l'obligatorietat de l'educació primaria; en tercer defensa del Poder de l'Estat davant l'Esglèsia (regalisme), Carles Ill En combatre Fermament l'intent de l'Esglèsia de constituir un poder dins de l'Estat. Aquest context cal entendre l'expulsió dels jesuites el 1766, un ordre Que tenia un poder enorme i un règim d'obediència directa al papat; i finalment la qüestió económica, un dels camps de més dedicació dels Governs de Carles Ill va ser l'economia. En la política económica dels Illustrats de Carles Ill, s'hi nota la influencia de dues noves Doctrines econòmiques; la fisiocracia, defensa la revolarització de L'agricultura, activitat económica que consideren com la més important i El liberalisme econòmic, defensa la no interferencia de l'Estat en L'economia: llibertat de producció, de circulació i de preus. El Programa de reformes econòmiques de Carles Ill afecta totes les Activitats: el comerç, l'activitat industrial i l'agrària. En primer Lloc les mesures que afecten el comerç, en primer lloc, una de les Mesures més importants va ser la declaración de llibertat de preuside Circulació per al blat; en segon lloc, es milloren les Infraestructures de transport, Carles Ill continua amb la implantació Del sistema radial de camins i carreteres; en tercer llobc, la Implantació de la llibertat de comerç amb Amèrica per a tots els ports i Tots els espanyols. Ara bé Continuen adoptant mesures proteccionistes en la importació de productes Manufacturats,i finalment per resoldre els probleme financers de l'Estat, es Funda el Banc de Sant Carles, primer banc nacional En segon lloc, les Mesures que afecten l'activitat industral, en primer lloc, es declaren Honestes totes les professions; en segon lloc, es va anar eliminant el Sistema de control que els gremis exercien sobre la producción Industrial; tercer lloc, van establir es aranzels per defensar la Industria española de la competencia exterior i finalment abandona la Gestió directa de les Reials Fàbriques, per tal de liberitzar el procés Productiu Finalment les mesures que afecten els problemes del camp, el Problema més gran de l'economia espanyola a la segona meitat del XVIII Era l'agricultura. Per això, el Consell de Castella es va encarregar D'aplegar material sobre els problemes agraris a Espanya, Expedient General. Aquest havia de ser el punt de partida per elaborar una Llei Agrària. Els documents d'aquesta llei, els van elaborar il.Lustrats Floridablanca, Campomanes i Jovellanos Informe de la Ley Agraria). Algunes de les preocupacions Bàsiques reflectides e aquestes reformes seran, en primer lloc, L'existència de terres incultes, en segon lloc, contractes d'arrendament Curts, en tercer lloc, l'existència de grans extensions que no es poden Vendre mayorazgos  i finalment, l'endarreriment tècnic. Durant el Regnat de Carles Ill es van prendre algunes mesures reformistes de Caracter agrari, en primer lloc, es va dur a terme la repoblació amb Nous colons de territoris despoblats com l'experiència de Pablo Olavide a Sierra Morena. També es repartien terres comunals entre els pagesos Sense terra, en segon lloc, es van anar suprimint alguns privilegis de La Mesta, per exemple els decrets que autoritzaven el tancament de les Finques rústiques, en tercer lloc, es construeixen algunes Infraestructues de regadiu con el canal Imperial d'Aragó i finalment els Arrendaments agràris, Carles Ill va prohibir l'augment de l'arredament De terres i l'expulsió dels arrendataris. Cal destacar que la reforma Agraria va ser un dels principals fracasos del reformisme borbònic del Segle XVIII .