Política d'apaivagament definició

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,98 KB

 

Quines van ser les conseqüències immediates de la guerra?

DemogràfiquesEntre 40 i 65 m de morts.--35 m de ferits i mutilacions.-Més  de 30 m de desplaçats.

Econòmiques: Indústries, terres de conreu i ciustats devastades.--Descens de la producció agrícola i industrial--Infraestructures destruïdes--Endeutament i inflació--Intervenció de l’Estat--Fi de la hegemonia europea

Polítiques: Caiguda dels règims feixistes--Canvis territorials--Creació de dues grans àrees al món sota el domini soviètic i americà--Creació de l’ONU.


Guerra total: La SGM es va convertir en una guerra total perquè va suposar enormes baixes en commbat però també víctimes entre la població cívil. A més, va ser una guerra ideològica i econòmica, en què es va posar la tècnica i la producció al servei del conflicte.

Guerra llampec: Era una tàctica militar que consistia en aconseguir un avenç ràpid que impedís la fortificació de les trinxeres. La superioritat Alemanya no estava determinada per la seva superioritat militar aclaparadora, sinó per l’aplicació d’aquesta tàctica, en la qual era primordial la coordinació entre les forces de l’aire i les de terra. Expansionisme nazi: Hitler vs dissenyar una política expansionista a partir de revenja en contra del Tractat de Versalles. Els seus objectius per a la política exterior va ser l’annexió de tots els territoris on hi havia minories de parla Alemanya.  Ocupació de regions amb interès econòmic i demogràfic com en zones de colonització. L’expansionisme estava basat en el pangermanisme, idea de totes les poblacions d’Europa d’origen alemany. La teoria de l’espai vital: segons la qual els aris, raça superior, tenien el dret de conquerir territoris a costa d’esclaus i races inferiors. Política d’apaivagament: estratègia caracteritzada per la no-intervenció defensada principalment pel primer misnistre de GB, Neville Chamberlain i acceptada per França. Es va concretar en la no intervenció en la Guerra Cívil Espanyola. Camps d’extermini: eren un tipus de camps de concentració concebut específicament per matar de manera efectiva grans quantitats de persones. Hi havia càmeres de gas semblant a les dutxes i crematoris i sistemes de transport de cossos.

Imperialisme nipó

es tracta de la potència imperialista de l’Extrem Orient que es va basar en una pràctica expansionista a Àsia. Davant la crisi econòmica de 1930, el Japó es va plantejar un “espai vital” que li permetés el domini de l’Àsia Oriental, amb la intenció d’extraure’n matèries primeres i exportar-hi els seus productes. Conferència de Ialta (1945):  conferència on es va acordar la partició i la desnazialització d’Alemanya, que havia de pagar les reparacions econòmiques, i la creació de noves fronteres, especialment a Polònia i l’URSS.

ONU: organització de les Nacions Unides, que es va crear el 1945 per preservar la Pau i la seguretat internacionals i fomentar la cooperació entre els Estats. Els seus principis es fan fixar en la carta aprovada de la Conferència de San Francisco. Tots els estats membres estan representats en l’Assemblea General i hi ha un Consell de Seguretat, format per EUA, Rússia, GB, Xina i França.

Xoà: és sinònim d’holocaust. En hebreu significa catàstrofe. Es refereix a l’extermini de jueus de manera sistemàtica que van fer els nazis durant la SGM.

Chamberlian (política d’apaivagament):  Consisteix em la decisió del primer ministre anglès Neville Chamberlain, i recolzat per França de no intervenir en la Guerra Cívil Espanyola, i per tant negar tota mena d’ajuda al govern republicà, davant del suport que va donar Itàlia i Alemanya a Franco.

Churchill: El maig de 1940 Naville Chamberlian va dimitir i a GB es va formar un govern d’unitat presidit per Churchill.

Posteriorment, Churchill signarà junt amb Roosevelt i Stalin el Tractat de Jalta on es va decidir la desnazització d’Alemanya i la incorporació de França al repartiment de les indemnitzacions que Alemanya va haver de pagar a les seves víctimes.

Roosevelt: Va ser presidit dels EEUU, des que van entrar en guerra el 1945, any en què va morir.

L’estiu de 1941, Holanda, GB i EEUU van començar un embargament de petroli contra Japó, temorosos de la seva potència militar.

Els japonesos van respondre amb l’atac a la base naaval de Pearl Harbor, el uqe va causar l’entrada d’EEUU a la guerra. Rommel: el 1942 va dirigir l’ofensiva en el nord d’Àfrica per poder ocupar Egipte i el canal de Suez. Paral·lelament el front oriental estava lliurant la batalla de Stalingrad. Pétain: En la primavera de 1940, França va ser envaïda i obligada a capitular davant l’exèrcit alemany.

Les tropes britàniques van poder reembarcar en la platja de Dunkerque.

A Vichy s’hi va formar un govern presidit pel general Pétain, encarregat d’administrar els territoris francesos ocupats i de col·laborar amb les autoritats alemanyes.




Entradas relacionadas: