La Guerra Freda: resum dels seus conflictes principals

Què va ser la Guerra Freda?

La Guerra Freda va consistir en un model de relacions internacionals que es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial, basat en un antagonisme permanent entre dos blocs liderats pels Estats Units (bloc capitalista) i la Unió Soviètica (bloc comunista). Va ser un enfrontament molt tens, sense arribar mai a una confrontació bèl·lica directa entre ambdues potències, però que es va caracteritzar per:

• Una intensa cursa d'armaments.
• Una actitud molt bel·ligerant i una amenaça constant.
• L'ús del joc brut, la propaganda hostil i l'espionatge.

Conflictes destacats de la Guerra Freda

La rivalitat entre les superpotències també es va manifestar en conflictes bèl·lics lluny del seu territori, en els quals l'enfrontament es produïa indirectament a través d'aliats perifèrics, en el que es coneix com a guerres subsidiàries.

La Guerra de Corea (1950-1953)

En acabar la Segona Guerra Mundial, el nord de la península coreana va ser ocupat per tropes soviètiques i el sud, per nord-americanes. Malgrat l'acord de constituir un únic país, el 1949 Corea es va dividir en dos estats. El 1950, Corea del Nord va envair Corea del Sud amb suport soviètic. Com a resposta, les tropes nord-americanes, amb el suport de l'ONU, van intervenir en defensa dels sud-coreans. Després de tres anys de guerra, el conflicte va acabar el 1953 amb la Pau de Panmunjom, que va consolidar la divisió de les dues Corees.

La Guerra del Vietnam (1955-1975)

A la colònia francesa d'Indoxina, les forces comunistes del Vietminh van proclamar la independència l'any 1945. França no la va acceptar i es va iniciar una guerra entre la guerrilla comunista (amb suport soviètic) i l'exèrcit colonial francès (amb suport nord-americà). La guerra va acabar el 1954 amb la derrota francesa, consolidant la divisió entre Vietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (prooccidental). Després de la retirada francesa, els Estats Units van intervenir militarment per evitar la reunificació sota un règim comunista. Això va donar lloc a una guerra llarga i cruenta. Malgrat els enormes mitjans militars utilitzats, els Estats Units van ser incapaços de guanyar i van retirar les seves tropes el 1973. Finalment, el 1975, les forces nord-vietnamites van ocupar Vietnam del Sud, unificant el país sota el comunisme.

La Crisi dels Míssils de Cuba (1962)

El 1959, a Cuba s'havia instal·lat un règim revolucionari liderat per Fidel Castro, que no va ser acceptat pels Estats Units. Per ofegar el règim, el govern nord-americà va declarar un boicot econòmic a l'illa. Com a resposta, Cuba va rebre el suport de l'URSS i es va alinear amb el bloc comunista. El moment de màxima tensió es va viure l'octubre de 1962, quan es va descobrir que els soviètics estaven instal·lant míssils nuclears a l'illa. Els Estats Units van ordenar un bloqueig marítim a Cuba. Després de dies d'una gran tensió internacional, els soviètics van acordar retirar els míssils a canvi del compromís nord-americà de no envair l'illa.

Coexistència Pacífica i Distensió entre Blocs

A la darreria de la dècada de 1950, el clima de tensió va evolucionar cap a una nova etapa coneguda com la Coexistència Pacífica. Una nova generació de dirigents, com Nikita Khrusxov a l'URSS i John F. Kennedy als EUA, van mostrar una actitud més tolerant. Malgrat que els conflictes es mantenien oberts, la por a una destrucció massiva per l'armament nuclear i l'aparició de nous protagonistes a l'escena internacional (el Tercer Món) van impulsar la cerca de solucions pacífiques. Així, es van establir relacions directes entre els mandataris (l'anomenat "Telèfon Vermell") i es van negociar acords per frenar la cursa d'armaments (Acords SALT). Finalment, el 1972, els EUA van establir relacions amb la Xina comunista, i les dues Alemanyes (Est i Oest) van iniciar converses que les van portar a reconèixer-se oficialment.