Quina diferència hi ha entre l'OTAN i el Pacte de Varsòvia?

L'OTAN es va signar el 1949 amb els EUA, el Canadà i països europeus com a aliança militar occidental. El Pacte de Varsòvia es va crear el 1955 com a aliança militar de l'URSS i els països de l'Europa oriental.

La Guerra Freda: partició d'Europa, Pla Marshall i conflictes

Q: Què va ser el Pla Marshall?

Va ser un pla dels EUA que oferia crèdits als països europeus per comprar productes americans i reconstruir els països destruïts per la guerra. L'URSS va prohibir als seus països sota control beneficiar-se'n.

Resumen

Aquest document explica com la Segona Guerra Mundial va dividir Europa en zones d'influència entre els EUA i l'URSS, i com es van crear aliances militars i econòmiques com l'OTAN i el Pacte de Varsòvia. També repassa conflictes com la guerra de Corea, la guerra del Vietnam, la crisi de Suez i la crisi de Cuba, i acaba amb l'inici de la distensió internacional.

Puntos clave

Les conferències de Ialta i Potsdam van repartir Europa en zones d'influència entre els aliats.
El Pla Marshall va oferir ajut econòmic dels EUA als països europeus per reconstruir-se; l'URSS ho va prohibir als seus països.
El 1949 es va signar el Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i es va crear el COMECON; el 1955 es va crear el Pacte de Varsòvia.
La Guerra Freda va ser una rivalitat entre blocs que es va manifestar sobretot a través de conflictes perifèrics.
La guerra de Corea (1950-1953) va acabar dividint Corea en dos estats.
La guerra del Vietnam (1960-1973) va acabar amb la derrota dels EUA i la signatura dels Acords de París.
La distensió es va iniciar amb la coexistència pacífica, impulsada per Khrusxov a l'URSS i Kennedy als EUA.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

La Partició d'Europa

Les conferències de Ialta i Potsdam van repartir Europa en zones d'influència entre els aliats després de la Segona Guerra Mundial. L'URSS i els EUA van exercir l'hegemonia a les seves respectives zones, estenent el seu control. L'URSS va propiciar que, als països ocupats per l'Exèrcit Soviètic, els partits comunistes aconseguissin el poder, imposant així les "democràcies populars". Els EUA van aconseguir excloure els partits comunistes dels governs de l'Europa occidental.

El Pla Marshall

Després de la declaració de Truman de donar suport als governs que demanessin ajuda per oposar-se al comunisme, els EUA van oferir ajut econòmic als països europeus a través del Pla Marshall. Aquest pla consistia en crèdits per comprar productes americans i reconstruir els països destruïts per la guerra. Com a resposta, l'URSS va prohibir als països sota el seu control beneficiar-se d'aquests ajuts.

La Creació d'Aliances Militars

Els Estats Units i la Unió Soviètica van reforçar el domini sobre les seves zones d'influència. El 1949 es va signar el Tractat de l'Atlàntic Nord, origen de l'OTAN, subscrit pels EUA, el Canadà i diversos països europeus. L'URSS va promoure el 1949 una aliança econòmica a l'Europa oriental, el COMECON, complementada a partir del 1955 amb una aliança militar, el Pacte de Varsòvia.

La Guerra Freda

La rivalitat entre blocs va generar una tensió internacional permanent entre els EUA i l'URSS, caracteritzada per una actitud bel·ligerant. L'enfrontament no va ser directe, sinó a través de conflictes perifèrics. A partir del 1950, la Guerra Freda es va estendre a Europa i altres zones del món. La descolonització va afegir un nou element de rivalitat entre les grans potències.

Conflictes Asiàtics: Guerra de Corea

Després de la derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial, Corea va quedar dividida en dues parts: el nord, ocupat per les tropes soviètiques, i el sud, per les nord-americanes. La impossibilitat d'arribar a un acord va provocar un enfrontament militar entre 1950 i 1953. Corea del Nord, amb el suport de l'URSS i la Xina, va envair Corea del Sud. Els EUA i els seus aliats van enviar recursos militars i soldats. Després de quatre anys de guerra, l'acord va estipular la divisió de Corea en dos estats.

Conflictes Asiàtics: Guerra del Vietnam

Després de la Segona Guerra Mundial, la derrota militar francesa va comportar la independència de Laos, Cambodja i Vietnam. Vietnam va quedar dividit en dues zones: el Vietnam del Nord, prosoviètic, i el Vietnam del Sud, prooccidental. Per evitar que els països de la zona quedessin sota influència comunista, els Estats Units van intervenir, enviant assessors militars, tropes i armaments al Vietnam del Sud. Entre 1960 i 1973, la guerra del Vietnam va acabar amb la derrota dels Estats Units i la signatura dels Acords de París. La retirada dels EUA va facilitar la victòria militar del Vietnam del Nord.

Crisis d'Egipte i Cuba

El conflicte del Canal de Suez: L'ajut soviètic a Egipte per construir la presa d'Assuan va inclinar el govern de Nasser cap a l'àrea soviètica. La nacionalització del Canal de Suez, controlat per francesos i britànics, va provocar un conflicte internacional. França i Gran Bretanya, amb l'ajut d'Israel, van ocupar la zona, però la pressió internacional, incloent-hi la dels EUA, els va obligar a retirar-se.

La crisi dels míssils a Cuba: Després de la derrota de Fulgencio Batista, es va establir a Cuba un govern revolucionari. L'enfrontament entre Cuba i els EUA es va radicalitzar quan el govern cubà es va declarar procomunista, va establir acords de cooperació amb l'URSS i va permetre la instal·lació de míssils nuclears.

Els Orígens de la Distensió Internacional

Es va encetar una nova etapa en les relacions internacionals: la "coexistència pacífica". A l'URSS, la mort de Stalin va donar pas a un nou líder, Nikita Khrusxov, que va iniciar un procés de reformes internes ("desestalinització") i va proposar que les relacions internacionals es basessin en la convivència pacífica. El president dels EUA, John F. Kennedy, va moderar la seva política anticomunista i va proposar un canvi en la política exterior americana i en les relacions amb l'URSS.