Conseqüències de la Segona Guerra Mundial i creació de l'ONU

Conseqüències de la Segona Guerra Mundial

Impacte de la guerra: Quan va acabar la guerra, Europa estava materialment i moralment destrossada, i la seva població, delmada. Sobre aquell paisatge de ruïna i desolació van emergir dues noves potències, els Estats Units i l'URSS, que van aparèixer com els grans vencedors del conflicte i van relegar Europa a un segon pla.

Balanç demogràfic i destruccions materials

El balanç demogràfic de la guerra es va situar al voltant dels 50 milions de morts, dels quals quasi la meitat corresponien a l'URSS, seguida d'Alemanya i de Polònia. Per primera vegada en la història, la majoria de les víctimes no eren militars, sinó que formaven part de la població civil.

Les destruccions materials van ser molt importants i van afectar, sobretot, les ciutats, els mitjans de comunicació i les instal·lacions industrials. La producció dels països bel·ligerants va disminuir en un 50% el 1945. La disminució de l'oferta va provocar un increment de la inflació que va dificultar la recuperació del nivell de vida anterior al conflicte. En contrapartida, els països que havien quedat al marge de la contesa (Canadà, Austràlia, Suècia...) i que es van convertir en subministradors, van experimentar un creixement econòmic notable.

Impacte moral i desplaçaments de població

La guerra va deixar un impacte moral profund. Els drets humans havien estat vulnerats sistemàticament i la violència i la crueltat s'havien instal·lat a Europa durant sis anys llargs. Les modificacions de fronteres i l'expulsió de minories ètniques quan va acabar la guerra van comportar un nombre elevat de desplaçaments forçosos de població. A més, el coneixement de l'holocaust jueu i les conseqüències de la bomba atòmica van deixar un trauma profund en la població.

Les Conferències de Pau

Els tres grans aliats (el Regne Unit, els Estats Units i l'URSS) van col·laborar intensament per enfrontar-se a l'enemic comú i derrotar les potències de l'Eix. Els seus dirigents es van reunir per primera vegada en la Conferència de Teheran (novembre del 1943), a la qual van assistir Churchill, Roosevelt i Stalin. Allà es van prendre les primeres mesures militars conjuntes per accelerar el final de la guerra, que ja es considerava guanyada.

Conferència de Jalta (febrer del 1945)

La segona trobada dels tres grans va tenir lloc a Jalta. S'hi va decidir l'eliminació del règim nazi a Alemanya, la divisió d'Alemanya i Àustria en quatre zones d'ocupació i una divisió similar de les ciutats de Berlín i Viena.

Conferència de Potsdam (agost del 1945)

La tercera conferència de pau es va celebrar a Potsdam després de la derrota d'Alemanya. Els nous protagonistes, Attlee (Regne Unit), Truman (EUA) i Stalin (URSS), es van posar d'acord en diversos aspectes referents a Alemanya (devolució de tots els territoris annexats, separació d'Àustria, desmantellament de la indústria militar, procés i càstig dels líders nazis per un tribunal internacional...) i es va fixar la línia de frontera entre Alemanya i Polònia.

Però a Potsdam també es van evidenciar les diferents concepcions econòmiques i polítiques que separaven les grans potències. Mentre que els Estats Units representaven l'economia capitalista i la democràcia parlamentària, l'URSS defensava el comunisme i un sistema polític de partit únic.

Divisió d'Europa en dues zones d'influència

Els antics aliats es van començar a acusar mútuament d'aprofitar el triomf bèl·lic per augmentar la seva hegemonia. D'aquesta manera, Europa es va anar dividint en dues zones d'influència: l'est, que havia estat alliberat del domini nazi per l'exèrcit soviètic, i l'oest, que ho havia estat per l'exèrcit americà. Així, el món de la postguerra va quedar marcat per la divisió en blocs antagònics i per la rivalitat entre les noves potències emergents (URSS i EUA).

Conferència de París (1946)

Finalment, es va celebrar la Conferència de París per reordenar definitivament el mapa europeu. L'URSS es va incorporar una zona oriental de Polònia, els països bàltics, Prússia oriental i una petita part de Finlàndia i de Romania. Hongria va tornar a les seves fronteres del 1837 i Itàlia va perdre el Dodecanès i Ístria a favor de Grècia i Iugoslàvia, respectivament.

La Creació de l'ONU

Es va fundar en la Conferència de San Francisco (abril del 1945) per substituir la Societat de Nacions. La nova organització, integrada per 46 estats, va fixar els seus objectius en una carta fundacional:

• El manteniment de la pau internacional, el rebuig de la força i la no-ingerència en els afers interns d'un Estat.
• La defensa dels drets humans de les persones sense diferències de religió, ètnia, edat o sexe.
• La cooperació entre els diversos pobles impulsada per una sèrie d'organismes especialitzats de la col·laboració internacional.
• El dret dels pobles de disposar d'ells mateixos, amb la qual cosa es posava en dubte la legitimitat dels imperis colonials.

Assemblea General i Consell de Seguretat

A l'ONU, els estats membres estan representats en l'Assemblea General i cal una majoria de dos terços per adoptar una decisió. També es va crear el Consell de Seguretat, en el qual els cinc membres permanents (EUA, URSS, França, Regne Unit i Xina) tenien dret a vetar les decisions de l'Assemblea.