Meditacions Metafísiques de Descartes: Guia Completa

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el 17 de Diciembre de 2024 en catalán con un tamaño de 7,12 KB

Primera Meditació: Allò que Podem Posar en Dubte

Cal establir un fonament sòlid, segur i constant per a les ciències. Descartes busca desfer-se de totes les falses opinions que fins aleshores havia acceptat com a veritables.

El procediment o mètode consisteix a sotmetre al dubte tota opinió, per trobar el camí recte cap a la veritat.
De què podem dubtar?

Dels sentits: ens han enganyat alguna vegada.
De la suposada salut mental: no hem d'obrar com els folls.
De la diferència entre vetlla i somni: no sembla que es puguin distingir amb claredat.
De la física, l'astronomia, la medicina i les altres ciències.
De Déu: com que és omnipotent, pot ser que m'enganyi contínuament o que permeti que m'equivoqui de vegades.
D'un geni maligne: tot el que percebo podria no ser res més que les seves il·lusions i enganys.

Conclusió de la Primera Meditació

"De totes les opinions que havia admès antigament com a veritables, no n'hi ha una de la qual jo no pugui ara dubtar, no per alguna manca de consideració o lleugeresa, sinó per raons molt fortes i seriosament considerades: de manera que és necessari que aturi i suspengui, d'ara endavant, el meu judici" (104). El llibre és un intent de reconstrucció del que podem saber amb certesa.

Segona Meditació: La Natura de l'Esperit Humà

Les coses corporals (la matèria) no són res més que extensió, figura i quantitat.

El jo, en canvi, no és una substància material, sinó esperit, cosa que pensa. "No em conec a mi mateix, no solament amb força més veritat i certesa, sinó també amb més distinció i netedat?" (117)
Que jo sóc i que jo sóc esperit, cosa que pensa, és la primera certesa indubtable que podem trobar.

Conclusió de la Segona Meditació

És més fàcil conèixer el propi jo que les coses corporals del món.
La raó és que el jo no és una cosa extensa, sinó una cosa que pensa. I així és fàcil separar del jo tot el que no sigui pensament.
S'entén per pensament qualsevol activitat de la consciència.
En canvi, requereix més esforç conèixer què pertany i què no pertany veritablement a les coses corporals, a la matèria, al món.

Tercera Meditació: Déu Existeix

Enteniment, voluntat, imaginació i capacitat de sentir són les facultats del jo o modes de pensar, formes de pensar que es troben en el jo.
El descobriment de la primera certesa/veritat ofereix el criteri per a ésser cert d'alguna cosa: una percepció clara i distinta: "ja puc establir com a regla general que totes les coses que concebem força clarament i amb força distinció, són totes veritables." (120)
En què es fonamenta, però, el criteri de la claredat i la distinció de l'enteniment? En l'existència de Déu, en tant que és perfecte, bondat infinita i omnipotent, i, per tant, no ens enganya i ens ha creat amb una natura capaç de conèixer la veritat de les coses a través de la claredat i la distinció de les idees del nostre esperit.

Conclusions de la Tercera Meditació

Déu existeix, i així garanteix la veritat del coneixement humà quan copsa les idees de manera clara i distinta.
Déu no és enganyador, ja que posseeix totes les perfeccions imaginables i enganyar és una mancança o imperfecció.
Així podem fiar-nos del nostre coneixement, ja que hem estat creats, d'alguna manera, a imatge i semblança de Déu.
Del jo (segona meditació) hem passat a Déu (tercera meditació), però és Déu qui garanteix la idea del jo: l'ordre del descobriment descansa en l'ordre de la realitat (ordre ontològic). Per a Descartes, de l'existència de Déu depèn la comprensió de les coses més elementals de la vida.

Quarta Meditació: El Veritable i el Fals

Conclusió de la Quarta Meditació

Volíem saber quin és l'origen dels nostres errors, per tal d'evitar-los. I ara sabem que és la temeritat de la voluntat: "dono temeràriament el meu judici sobre les coses que no concebo sinó amb obscuritat i confusió." (152) Aquesta és la causa de les falsedats i dels errors.
O sigui: oblidem "la resolució de no jutjar mai de cap cosa sense concebre-la tan clarament i distintament que no la pogués oblidar mai." (ib.)
Si no l'oblidéssim, podríem adquirir l'hàbit de no errar gens, ajustant la voluntat a l'enteniment.

Cinquena Meditació: L'Essència de les Coses Materials

Conclusió de la Cinquena Meditació

Al final de la cinquena meditació, ja hem aconseguit uns quants coneixements veritables:

Que hi ha un Déu, que és l'Ésser sobiranament perfecte, etern, immutable, omnipotent i omniscient, que no és enganyador.
Que totes les coses depenen, en l'existència, l'essència i la conservació, d'aquest Ésser superior.
Que tot el que el meu esperit pot concebre de manera clara i distinta, no pot deixar d'ésser veritable, car Déu és el garant de la veritat del coneixement humà.
Que per això podem arribar a construir ciències veritables i certes, i podem superar els errors de la ciència i la filosofia del passat.

La filosofia de Descartes és un cant a l'optimisme de les capacitats de la ment humana.

Sisena Meditació: L'Existència de les Coses Materials

Conclusió de la Sisena Meditació

Al final de les Meditacions metafísiques, la raó o esperit humà ha trobat la manera de tenir el control sobre totes les idees de la ment. Ara ja sap on i com pot trobar la veritat amb certesa: com que l'enteniment "ja ha descobert totes les causes dels meus errors, ja no cal que temi en endavant que es trobi falsedat en les coses que em són representades habitualment pels meus sentits. I haig de rebutjar tots els dubtes d'aquests dies passats com a hiperbòlics i ridículs" (185).

Descartes ha arribat a la síntesi final del mètode: em puc refiar dels sentits en estat de vetlla perquè puc lligar les seves idees "amb el seguit de la resta de la meva vida" (186). Sovint ens equivoquem en coses particulars, però "del fet que Déu no és enganyador, se'n segueix necessàriament" (ib.) que podem confiar en la nostra raó, en la natura que Déu ens ha donat. Ara ja podem tenir un saber segur, fiable.

Conclusió del Llibre

Què són les Meditacions metafísiques?
Una filosofia sobre el que pot conèixer l'ésser humà amb certesa i seguretat.
Un intent de fonamentar totes les ciències en la metafísica (símil de l'arbre del saber).
La proposta d'una metafísica molt diferent de la de l'edat mitjana i de l'antiguitat: el jo, tancat en si mateix, es converteix en la font de la veritat, i la veritat queda així reduïda a certesa, a la certesa que el subjecte troba en la seva consciència. Neix la filosofia moderna, la filosofia del subjecte que es converteix en el criteri de la veritat.
Descartes encara manté la "hipòtesi" de Déu, però aviat es creurà que Déu no és necessari per a explicar el món des de l'home.